El Camp de Tarragona som al centre del debat per l'aprovació dels Pressupostos de Catalunya. Malauradament, però, la causa del debat no és la millora dels serveis públics o com millorar la vida de les treballadores, sinó que és la construcció d'un gran complex turístic d'hotels, botigues de luxe i el casino més gran d'Europa: el macroprojecte del Hard Rock.
Ens trobem en una situació on el PSC ha posat de condició indispensable per aprovar els comptes l'aprovació del projecte. Per altra banda, el Govern d'ERC ha assumit l'exigència i ha defensat per tots els mitjans la seva construcció. A més, el conseller d'Acció Climàtica ha anunciat que l'últim informe pendent per aprovar el Pla Urbanístic del Hard Rock, que fins ara era l'últim escull que quedava per tirar endavant el projecte, sortirà durant les properes setmanes.
És per això que tornem a la càrrega. Perquè no deixarem que polítics i empresaris continuin fent del lloc on vivim una muntanya de merda, passem a l'ofensiva!
Seguidament us adjuntem la mobilització d'aquest diumenge 10/03 a Cambirls conjunta amb la pagesia del Camp i els moviments socials i ecologistes. Podeu venir caminant o en cotxe fins a la Cooperativa de Cambrils i unir-vos al tall!
Si encara no ho heu fet, signeu el manifest a la pàgina web de la plataforma Aturem Hard Rock:
Aquest diumenge (10 de març de 2024), manifestació a Cambrils.
Altres maneres d'ajudar:
Organitzeu-vos amb el moviment popular per plantar cara als macroprojectes que afecten a tot el territori.
Compartiu el cartell de la mobilització i animeu al vostre entorn a venir i participar de la lluita!
Podeu compartir a les vostres xarxes socials els diferents motius per aturar aquest macroprojecte, us deixem un link on podeu descarregar-vos material per a xarxes: https://mega.nz/folder/81EkULjB#nj38-lJ2AGwnqSfrUNFm4g. També podeu compartir-ho directament des de les xarxes socials de la plataforma Aturem Hard Rock: Instagram, Twitter, Facebook.
Encartellades allí on cregueu que s'assenyali més directament als responsables. Teniu un model de cartell amb el lema #Enterremlo a l'enllaç mega del punt anterior.
Podeu llegir el manifest unitari per aquest diumenge sota el tall.
Manifest unitari: DEFENSEM EL CAMP, LLAUREM EL FUTUR
El Camp de Tarragona som al centre del debat per l’aprovació dels Pressupostos de Catalunya. Malauradament, però, la causa del debat no és la millora dels serveis públics o com millorar la vida de les treballadores, sinó que és la construcció d’un gran complex turístic d’hotels, botigues de luxe i el casino més gran d’Europa: el macroprojecte del Hard Rock.
Durant els pròxims dies també es pretén impulsar el projecte de l'empresa Lotte, a Mont-Roig, que pretenen ocupar centenars d'hectàrees agràries per implantar una empresa química d’alt risc amb un consum d'aigua d’aquests planta podrà arribar a 7.500 metres cúbics diaris, i com no, provinents del transvasament de l’Ebre. Sumant una gran planta plaques solars i la possibilitat d’instal·lar desenes d’hectàrees agroindústria per part d’AmetllerOrigen. Tot plegat, sobre un dels aqüífers més grans que queden al país, que correrà un gran perill de contaminació.
Així mateix, durant les últimes setmanes la pagesia i la ramaderia de tot el territori s’ha mobilitzat per reclamar unes condicions de treball dignes, que protegeixin un sector cabdal per la sobirania alimentària i el futur del nostre país.
I sabem que aquestes lluites no estan deslligades, sinó que tenim moltes coses en comú: la planificació dels recursos, priorització del petit sector primari per caminar cap a la sobirania alimentària, i no per posar el turisme per damunt de tot, permetent que xucli la poca aigua que tenim.
Perquè tot això només son les conseqüències del mateix model econòmic capitalista que arruina la pagesia i la ramaderia, que incentiva l’ús incontrolat d’aigua per al turisme mentre moren centenars d’hectàrees de conreu. Que permet que, sota una falsa aparença de transició energètica es perdin terres de conreu i s'instal·lin grans centrals subvencionades allunyades dels centres de consum, o permet ampliar terminals de creuers i aeroports per rebre milions de turistes amb tot el que comporta. El mateix model que premia l’agroindústria intensiva i, alhora, arracona a qui treballa la terra, que diu voler-nos donar la feina per viure però ens amaga informació sobre l’aire que respirem. És el mateix sistema que permet la construcció de grans macroprojectes que només asseguren grans beneficis per a uns pocs i misèria per a la resta.
Mentre comarques senceres portem quasi dos anys sense aigua i es comencen a arrencar cultius, mentre que a aquests projectes privats se'ls està regalant l'aigua de l'Ebre. Aigua, que alguns pretenen fer arribar fins a Barcelona en 8 mesos mentre no son capaços de fer obres d’urgència a per regenerar l’aigua de la depuradora de Reus en menys de 2 anys. De manera que això és una estratègia per fer desaparèixer la pagesia familiar i la sobirania alimentària dels Països Catalans per portar multinacionals a carregar-se lo poc que ens queda.
Ha arribat el moment de passar a l’ofensiva, de defensar la nostra terra fins a les últimes conseqüències. Fem un punt i final al sistema que ens ha portat fins aquesta crisi econòmica, social i climàtica, comencem a fer realitat la transició cap a un sistema que posi al centre les necessitats de les classes populars. Llaurem els fonaments d’un nou model econòmic, llaurem la unió de les veïnes unides contra les agressions, llaurem les vides de les noves generacions. Per això, reclamem:
Retirar el Pla Director Urbanístic del Hard Rock i enterrar el projecte d’una vegada per totes
Aturar el projecte de la LOTTE
Protecció del sòl agrícola i l’espai agrari per garantir la sobirania alimentària
Prioritzar les inversions hídriques per a pagesia i no macroprojectes
Volem ser nosaltres, les persones que hi vivim, les que escollim com volem que sigui el futur del nostre país. Perquè hi ha una altra manera de fer les coses, i en volem formar part. DEFENSEM EL CAMP, LLAUREM EL FUTUR!
Anya is live and ready to show you everything. Watch her strip, dance, and perform exclusive shows just for you. Interact in real-time and make your fantasies come true.
✓ Live Streaming✓ Interactive Chat✓ Private Shows✓ HD Quality✓ Free Actions
Free to watch • No registration required • HD streaming
Altres marques sostenibles i ètiques que han afegit als comentaris del fil (totes elles garanteixen un salari just i treball digne als treballadors de tots els nivells):
Velvet Bcn: marca barcelonina de roba masculina i femenina
Nou Moscada: roba de dona artesanal, tota de producció local a la província de Barcelona. Totes les peces estan provades en cossos de dones reals i confeccionades en tallers on treballen dones que viuen o pateixen alguna situació de vulnerabilitat.
Veraluna Ethical Fashion: la marca de comerç just d'Oxfam Intermon, tot elaborat amb cotó orgànic i condicions justes per les persones que hi treballen.
Nobale: marca barcelonina de roba femenina, masculina i infantil feta a mà
Antonieta: roba produïda a Barcelona. Es defineix com una botiga de barri de tota la vida adaptada als temps moderns. Podeu anar a la seva botiga física al barri de Gràcia o comprar per internet
Ube Efe: marca valenciana de samarretes amb missatge social, fetes amb el suport de la comunitat i a bon preu
Magan: marca barcelonina de roba de fibres naturals produïda a Igualada
Ardits: marca catalana de roba i accessoris amb dissenys inspirats en el Mediterrani
StJor: cooperativa catalana de roba masculina
John Fil: cooperativa tèxtil de Les Garrigues, fan roba masculina, femenina i infantil
Vadevalents: roba per nadons i infants feta a Girona
Uway Design: marca catalana de samarretes, dessuadores, bosses i motxilles implicada en projectes socials
Divas: marca espanyola de roba femenina
Palau Socks: ONG que fa mitjons i dona i els beneficis a organitzacions de persones refugiades i sense sostre amb risc d’exclusió social
TwoThirds: roba produïda a europa de materials orgànics i/o reciclats
Ternua: marca basca de roba sobretot d’esport i muntanyisme
Act and Be: marca espanyola de roba d’esports
Saüc: texans ecològics fets a Canet de Mar
Faguo: marca francesa de roba, sabates i accessoris. Planten un arbre a França per cada peça venuda
eseOese: roba, complements i bijuteria
System Action
Ecoalf: marca espanyola de roba de teixit reciclat
Back To Echo: roba i accessoris fets a partir de teixit texà reciclat
el Sindicat de Manters de Barcelona
One Oak: marca madrilenya d’accessoris (motxilles, rellotges…), per cada objecte venut planten un arbre.
Bloi: marca barcelonina de roba principalment femenina
Elena Ferro: especialitzats en zocas (sabates tradicionals gallegues, també adaptades en versió moderna) però també fan altres tipus de sabates, bosses i motxilles
I deixo els enllaços a les pàgines de les marques mencionades a les captures de pantalla
Iaios: marca barcelonina de samarretes i jerseis de cotó 100% reciclat, reciclable i pensat per durar molts anys.
SKFK Ethical Fashion: roba i accessoris fetes al País Basc
Capitain Denim: marca de texans d’Albacete
Obrador Xisqueta: projecte
Flamingos’ Life: sabates fetes de plàstics reciclats
Lefrik: motxilles fetes de plàstic reciclat
Asket: marca sueca de roba bàsica masculina
Isto: marca portuguesa de roba bàsica amb projectes socials vinculats
Nudie Jeans: marca sueca de venda i reparació de texans
Historian Rutger Bregman berates billionaires at World Economic Forum over tax avoidance
“’C’est ma première fois à Davos, et je dois dire que c’est une expérience déroutante. 1500 jets privés ont atterri ici pour que nous discutions des façons dont nous détruisons la planète. (...) Personne ne soulève le vrai problème, celui de l’évasion fiscale, des riches qui ne participent pas à la hauteur de leurs moyens. C’est comme si j’étais à une congrès de pompiers et que personne n’était autorisé à parler d’eau”
“ But another panel member, Winnie Byanyima, an Oxfam executive director, took up the fight and said high employment was not a good thing in itself because many people found themselves in exploitative work. She cited the example of poultry workers in the US who had to wear nappies (diapers) because they were not allowed toilet breaks. “That’s not a dignified job,” she said. “those are the jobs we’ve been told about, that globalisation is bringing jobs. The quality of the jobs matter. In many countries workers no longer have a voice. Addressing Goldman, she said: “You’re counting the wrong things. You’re not counting dignity of people. You’re counting exploited people.” Billions of dollars were leaked by tax avoidance every year which should instead be going to alleviate poverty in the developing world, she added. “
Breu guia turística per la memòria de les dunes d'Oliva
Article d’opinió de Josep Escrivà i Savall, Portaveu de Compromís per Oliva. 18 de juliol de 2023.
Després d'haver conegut al detall l'expedient sobre la subvenció de les dunes d'Oliva, com a portaveu de Compromís per Oliva, veig necessari fer una guia d'opinió sobre turisme sostenible en les dunes d’Oliva.
Als turistes hem d'explicar que en aquestes coordenades, estem entre el turisme i la conservació del nostre patrimoni natural i històric, clar. “Benvinguts a Oliva, la ciutat que ha estat esquivant bales de plom en forma de construcció descontrolada i on el vent del canvi ha estat aliat amb la tradició i l'ecologia”, cal comentar al rebre’ls.
Per a entendre el nostre urbanisme cal donar un cop d'ull al Pla General que es va redactar en l'any 82. Ah! L'any 82!, ha plogut molt des d'ençà, però en aquell moment els olivers i oliveres vam començar a comprendre que els nostres muntanyars no eren només arena i vegetació, sinó també una memòria ancestral, part del patrimoni natural i va haver-hi un dels primers clams per la protecció. Un clam que ressona des d'aquell moment, amb ecos que volen arribar fins a les oïdes dels nostres polítics. Però, de vegades els que volen fomentar el turisme potser es perden amb el soroll, i per part dels polítics, no tots escolten i en esta zona tan apreciada hem vist anuncis ben esperpèntics com una zona hotelera o un passeig marítim allà on no està permès.
La protecció del medi ambient no és cap joc que prendre a la lleugera. Hi ha qui pensa que posar en valor significa obrir la porta a tots els vents, explotar tots els recursos naturals com si fórem termites devorant el territori. I és que, amics, s'ha de ser una poc esquizofrènic per creure que podem apropar-nos als espais naturals sense incrementar la pressió antropogènica.
Tornem a fer un viatge enrere, al 2020, quan un fort temporal va fer que Oliva fos declarada zona catastròfica. Els nostres muntanyars, tan criticats amb anterioritat, es van erigir en una barrera natural. Quin canvi de guió, veritat? De sobte, tothom volia protegir-los. Fins i tot aquells que temps enrere es queixaven de la vista obstruïda des dels seus balcons o dificultaven el seu pas. Ja veus, quan la casa de la platja corre perill, tot es veu diferent.
La destrucción de las playas y de la primera línea del litoral provocada en el Mediterráneo por la furia de la borrasca “Gloria” ha obligado
I ara, amb el debat sobre les passarel·les dunars que longitudinalment acabarien tapant les dunes. Com si volguéssim construir un pont per damunt d'un jardí botànic, com si eixa superfície d’ombra no afectara al creixement de la flora i fauna. Però en som uns quants que hem après a estimar la nostra terra, i sabem que no volem més construccions que posen en perill l'entorn natural que ens queda. Volem millorar els passos existents, sí; volem que la subvenció que ens han adjudicat de fons europeus aporte millores a la nostra competitivitat turística, també; però no a costa del paisatge i l’entorn natural. Volem que les inversions que venen a Oliva, siguen de profit i no causen detriment al que tenim.
El concejal de Turismo, Salvador Llopis, anuncia reuniones con los técnicos para estudiar las condiciones de una actuación que debe estar ac
En lloc de projectes delirants, després d’haver escoltat l’opinió dels sectors ecologistes, proposem alternatives com un centre d'interpretació de les dunes i el seu hàbitat, on s'expliquen els nivells de protecció i la dimensió del seu interés. I tot això sense oblidar una avaluació i regeneració de les zones afectades.
En el tema de la mobilitat, apostem per les bicicletes i els vianants, sí. Els camins rurals que hi ha per darrere de la línia marítim terrestre i els transports sostenibles haurien de ser les nostres vies principals, la millora dels accessos a la platja, elevant-les sempre que les condicions tècniques ho permeten, mentre que les passarel·les longitudinals creem que son prescindibles.
Sí, estem disposats a treballar conjuntament en la contribució a la redacció d'un projecte que siga beneficiós per a Oliva, però també viable i per a això, hem de respectar les zones d'especial conservació (ZEC) de la Generalitat Valenciana, així com les directrius europees. Esta manera de fer, significa deixar enrere els focs d'artifici mediàtics i abraçar un compromís real amb el nostre patrimoni i deixar les explosions als arcabussers i coeters de les nostres apreciades festes. Si no ho fem així, si no ens prenem de veres el medi ambient, potser no hi haurà res per visitar en el futur, excepte les ruïnes de les nostres bones intencions.
Per això he redactat esta breu guia turística per la memòria de les nostres dunes.
Un écologiste s'immole par le feu devant la Cour Suprême
Un écologiste s’immole par le feu devant la Cour Suprême
Wynn Alan Bruce, un activiste climatique étasunien de 50 ans, s’est immolé par le feu sur les marches de la Cour suprême des États-Unis, à Washington vendredi 22 avril vers 18 h 30. L’homme a succombé à ses blessures le lendemain.
Selon les premières déclarations de ses proches, ce geste de désespoir serait un acte politique contre la crise climatique : « Cet acte n’est pas un suicide. Il s’agit…
Anya is live and ready to show you everything. Watch her strip, dance, and perform exclusive shows just for you. Interact in real-time and make your fantasies come true.
✓ Live Streaming✓ Interactive Chat✓ Private Shows✓ HD Quality✓ Free Actions
Free to watch • No registration required • HD streaming
Un dia vaig sortir a caminar més enllà d'on anava de costum i vaig tenir aquesta aparició. Aquí no hi vaig arribar-hi jo, se'm va aparèixer el lloc.
Va anar així: venia de caminar entre un grapat de pins després d'una pujadeta dubtant del camí, pensant que feia molt temps que aquest pins eren aquí perquè llueixen un tronc ben gruixut. Pensava alhora unes quantes coses -mal fet-, que si el pi és una espècie forana, des de quan ho és? perquè aquells duen unes quantes dècades allà... També pensava si de debò havia arribat al cim del Turó del Mig perquè és un cim suau al que s'hi arriba quasi sense voler mentre vas cap a una altra banda, un cim eclipsat per les pujades abruptes cap al Montalt. I alhora també pensava en el vermut quan arribés a casa, sempre la cirereta de les caminades llargues.
Es veu clar, no? No estava del tot allà, sempre analitzant, sempre pensant en el després, sempre qüestionant com hi arribo.
Segur que va ser per això. Segur que van confluir l'energia calmada, fresca, innocent i poderosa del bosc humit d'alzines amb el crit desesperat de la meva ànima que li deia a la ment que callés d'una vegada. Segur que es va produir en un esclat de vida que aquesta reunió d'alzines, boles de granit, molsa, heures, insectes, ocellets, raigs de llum i boix grèvol es van esdevenir davant del meus ulls interrompent-me la respiració per un segon.
Em vaig aturar. Em va aturar. Una alegria efervescent pujava des del meu estómac fins al clatell, estava presenciant un tresor.
Abans una mica ja ho feia, però des de llavors no podré deixar de fer-ho: defensaré tan com pugui la permanencia de tot allò que fa que aquell indret pugui existir.
~ amb això també vull dir que aquest bloc canvia d'etapa i entra en una altra època 💚🌱
Quel #anarchiste êtes-vous? Murray Bookchin (1921 – 2006) est souvent identifié comme un écologiste qui fut longtemps anarchiste avant de développer sa vision du communalisme qui inspire la Nouvelle gauche politique.
