#dialectologia

Resposta de professor de linguística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a la qüestió sobre dialectología en relació a la intervenció logopèdica a pacients de diferents regions d’Espanya o Sudamèrica en casos en els que la logopeda i el pacient no comparteixen perfil dialectal. Dubte de Multilingual Aphasia and Dementia Research Lab (https://slhs.utexas.edu/research/multilingual-aphasia-and-dementia-research-lab/about-lab):

“La majoria de recursos que he trobat cobreixen Espanya i Amèrica, i moltes vegades hi ha més sobre variació a Amèrica que a Espanya, però crec que se’n pot treure alguna cosa. Segurament el millor és el Catálogo de Voces Hispánicas de l’Instituto Cervantes:https://cvc.cervantes.es/lengua/voces_hispanicas/

Voices of the Hispanic World de la Universitat d’Ohio també pot ser útil, perquè permet fer cerques per països amb el menú “Advanced search”:https://dialectos.osu.edu/advanced-search Específicament per a l’andalús hi ha una web de la Universitat de Sevilla que té força informació:http://grupo.us.es/ehandalucia/que_es_el_andaluz/01_una_primera_mirada.html Finalment, al Portal de Lingüística Hispànica hi ha una llista de recursos sobre variació lingüística en castellà:http://hispaniclinguistics.com/variacion/recursos-practicos/ El problema d’aquestes fonts (totes completament fiables) és que recullen informació parcial. Com a síntesi de dialectologia del castellà a la península crec que el millor que es pot trobar per ara és un llibre editat per Manuel Alvar el 1996: Alvar, M. (Dir.). (1996). Manual de dialectología hispánica: el español de España. Ariel. Cuestiones generales: Introducción (M. Alvar); ¿Qué es un dialecto? (M. Alvar); Dialectología y cuestión de prestigio (M. Alvar); Dialectología e historia de la lengua (J. A. Frago García); Dialectología y gramática (B. Pottier); Dialectología y sociolingüística (A. G. Ramírez); Dialectología y lexicografía (M. Alvar Ezquerra); Dialectología y ordenadores (C. M Ziamandanis); Dialectología y geografía lingüística (P. García Mouton); Hablas y dialectos de España: Riojano (M. Alvar); Mozárabe (Á. Galmés de Fuentes); La lengua de los moriscos (Á. Galmés de Fuentes); Las hablas asturianas (J. Martínez Álvarez); Gallego-asturiano (E. Alarcos); Leonés (J. Borrego); Mirandés (C. de Azevedo Maia); Extremeño (M. Á. Álvarez); Cantabria (M. del P. Nuño); Castilla la Vieja (C. Hernández Alonso); Castilla la Nueva (F. Moreno Fernández); Andaluz (M. Alvar); Barranqueño (M. Alvar); Aragonés (M. Alvar); La frontera catalano-aragonesa (M. A. Martín Zorraquino, M. R. Fort); Navarro (F. González Ollé); Murciano (J. Muñoz Garrigós); Canario (M. Alvar); El ladino (M. Alvar); El judeo-español balcánico (M. Sala); El judeo-español de Marruecos (M. Alvar); El español en África: La lengua española en Guinea Ecuatorial (A. Quilis).

La informació que s’hi troba no es restringeix únicament a la fonètica i els autors són molt sòlids.”

Un país és la seva llengua i l’ús que en fa, molt bé. Però la sensació és de ser ja a les envistes d’una llengua de control remot, poc espontània i molt, o del tot, contaminada. I tant que és veritat que durant 30 anys no hem dit la veritat sobre la immersió, el cap amagat sota l’ala. Fins al punt de la tristesa de sentir dir a tants adolescents dels ara que no entenen gens els mallorquins i els…

Em passen sempre per alt les gales de cinema, les d’aquí i les d’arreu. Ni tan sols hi penso. És sempre l’endemà que les notícies me n’assabenten. Llarguíssimes i avorrides gales, diuen. Fastos per a la vanitat sense límits. A mi m’agrada el cine i no sé per què els professionals no es dediquen tan sols a actuar, o a dirigir, o a fer tan bé com sàpiguen la feina que els correspongui i, encabat,…