#vanitat

«E de les vanitats d’aquest món usa així com de la barca qui està per passage d’algun riu: que passa hom, despuis (pagat lo barquer) té cascú son camí e no torna a la barca sinó per necessitat de passar venint lo cas, e tantost lleixar l’ha. Usa, doncs, d’aquest món a ús necessari, e les superfluïtats rau de ton pensament, e no desigs les grans coses, les quals, encara que les haguesses, perdent-les, despuis, entristeixen lo cor.»

Al capdavall, aquell moment en què ens adonem que hem caigut a la trampa acaba arribant. Abans, la vanitat ens feia pensar que érem distints, que això no anava amb nosaltres. Però a la que la vanitat ens abandona, o així si més no ens ho pensem i com si tal cosa fos possible, arribem fàcilment a la conclusió que ja tot és fet i que ja no queda res per afegir-hi. Després de cada un dels viatges en…

Em sembla del tot certa aquella afirmació de Flaubert que diu que és mentida allò que es pren pel plaer d’una bona acció. De fet, aquest suposat plaer no difereix gaire del de l’home en fer la digestió i alleugerir-se. Sostinc que, quan hom ha donat una moneda a un pobre i se’n declara feliç, aquest hom és un impostor i s’enganya ell mateix. Hi ha més de 3/4 parts d’orgull i vanitat en tota bona…

Wizard of Oz. Somewhere over the Rainbow. Victor Fleming, 1939. La promesa de l’univers fantàstic. Quin artifici, quina disfressa de cap a peus en mans d’un xarlatà que no sap res de res, ni de cors, ni de coratge, ni, encara molt menys, de cervells. Quina visió irònica de tot allò que l’home es proposa aconseguir en relació als mitjans que utilitza per arribar-hi. Pura fantasmada, pur…

I aquell noi que elaborà sense pietat una llista de tots els seus defectes i s’adonà, aleshores, que tots ells es podien resumir en tan sols un, un d’únic. Excés de vanitat. Aquella preocupació desmesurada per sentir el seu nom al final de cada brindis. El desig de ser públicament admirat. Reconegut. La teranyina de la seva set d’Èxit, amb aquesta È majúscula a més. Sinó que, si li demanaves en…