Untitled

El gran misteri dels epílegs

Exactament això, El gran misteri dels epílegs, és el que es llegeix a la taula, o índex, del llibre immens de Ponç Puigdevall, Il·lusions Elementals. I amb la indicació de la pàgina 293. I no sé què deu passar. No sé si es tracta d’un error de l’exemplar de l’edició de què disposo -primera edició, gener del 2017, Ed 62, Col·lecció El Balancí-, o què. El cas és que a un servidor el llibre se li…

Fa molt de temps, ja, de moltes coses. Per exemple, fa aproximadament 55 anys que va morir Marilyn Monroe. ¿Qui se’n recorda? Els joves segurament no tenen ni idea de la seva existència i potser ni el nom no els diu res i els deixa indiferents. Ara hi ha d’altres mites, d’altres afectes, d’altres commocions. No hi fa res. Ahir vaig tornar a Some Like it Hot, altrament dita Ningú no és Perfecte,…

Com si res no vingués d’aquí

Fes-te sentir. Vergonya aliena i molta ràbia i impotència, veient l’espectacle lamentable d’ahir. La bretolada anònima, xusma incontrolada, llançant tota mena de coses a un sol home, Arsuaga impassible, i a un autocar que no diu sinó obvietats. Mal assumpte, avui dia, presentar-te com a creient, concretament com a catòlic. Ja veus què passa si ho fas. Vés a saber si tota aquesta patuleia covarda,…

Dos Davids un any després

A un servidor també li sembla bé que moltes editorials ja no facin presentacions dels llibres que acaben de publicar. Els sembla antic, explica David Cirici. Sobretot perquè, en general, en aquesta mena d’actes és molt més el comerç i la cosa social el que importa, pura convenció, que no pas la mateixa literatura, el valor literari de l’obra presentada. Una altra cosa són els autors, segurament.…

“Jean” Fuster

L’article de Raúl Del Pozo al Mundo. Falleras Lesbianas. M’agradava més Umbral, però això no hi té res a veure. El cas és que, en aquest article, Joan Fuster hi apareix com a Jean, com si hagués estat francès. Cremaren un cop, ja fa anys, un ninot amb el seu rostre. L’autor del text hi esmenta fins i tot Ausiàs March. La carn vol carn. I tant que sí. A dos dies del kitsch excels de les Falles.…

No diguis tot el que penses

Després de tot, després de la desil·lusió d’ahir al vespre, faré cas d’una les sentències que apareixen a la pel·lícula Mr. Holmes (Bill Condon, 2015, amb un imponent Ian McKellen): Don’t say everything you think. Estigues-te’n. O aquesta altra: la lògica és cínica. I recorda que una vespa pot matar 40 abelles en menys d’1 minut. I tot per un cony de picapedrer. Ja pots anar dient, ja, que el meu…

L’opressió que es comet en aquest món

Cadascú viu i va fent segons les seves raons, històries i experiències. Però Cohèlet, a qui de tant en tant és tan bo de tornar, deixà escrit que més val no prometre que no pas prometre i no complir. I també que va veure persones dolentes ser soterrades amb tota mena d’honors i de cerimònies. I penseu sempre que, si la serp mossega abans d’haver estat encantada, no se’n treu res de tenir a…

Formes d’una certa elegància que s’han anat perdent. L’ensenyament que rebérem que feia que, en ser felicitats el dia de l’onomàstica o de l’aniversari de naixement, no ens limitéssim tan sols a agrair-ho sinó que a més hi afegíssim aquell magnífic i educat en vida teva/vostra. Moltes gràcies, en vida teva. De manera que no només t’ho agraeixo, t’expresso també el desig que tinc que puguis…

A la saviesa no s’hi arriba mai de jove. De jove el que hi ha és l’aprenentatge. Aprenentatge, també, per a la plenitud de la pràctica amorosa. Aquest neguit constant. I tot puja i baixa. L’oscil·lació. Oscil·lem, després, del molt al poc, i del poc al no-res definitiu, quan la mort només pot matar-nos, aquesta mort que no podem mai experimentar perquè només podem veure que són els altres els qui…

Record de les màquines d’escriure a través de Carles Sindreu i Pons (sí, amb aquesta copulativa entre el primer i el segon cognom que ja gairebé hem perdut del tot) i aquell seu La Klaxon i el Camí (1933)segons l’edició que Carme Arenas (i) Noguera, amb revisió lingüística d’Albert Benzekry i Arimon -que, per cert, me’n féu obsequi- publicà a AContravent aviat farà 8 anys: Panoràmica lateral d’un…

¿Cal que Mònica Terribas i Marta Romagosa hagin d’aparèixer als mitjans fent-se un petó als llavis? ¿De veritat que cal? I, després, si resulta que, pel que sigui, has hagut de comparèixer davant d’un Tribunal de Justícia i encara que aquest Tribunal t’hagi absolt d’allò de què se t’havia acusat (la Justícia és igual per a tothom, només faltaria), ¿de quina manera et penses que aquesta…

Novament he aconseguit enganyar-los

Viure i treballar fins que arribi l’hora del repòs final. Cloenda sublim de Txèkhov a L’Oncle Vànya i més, encara, si és Josep M. Pou qui la diu i la interpreta. Models que no cal conèixer personalment, potser fins i tot és millor no conèixe’ls personalment, no fos cas. La mateixa sensació que em fa la figura de Fernando Fernán Gómez, sinó que ell ja és mort malgrat continuar viu a través de…

El poema més fondo

“Un llibre és una carta i sempre ens l’envia algú”, escriu Enric Sória a En el curs del temps. Llibre grandiós, tal com ja vaig dir temps enrere. El sol fet de fullejar-lo ja és un plaer. I així, a la pàgina 314, hi ha l’article Tots els noms de la pena, en què parla del poeta Vicent Andrés i Estellés. Ho fa recordant també Ovidi Montllor i la manera com aquest recitava el poema segurament més…

Com si volguessin fer-se perdonar

Anava a dir que, escoltant-los, em crec molt més i m’inspira molta més confiança el senyor Daniel Osàcar que no pas aquests altres (senyors?) Millet i Montull (i filla), delinqüents confessos tal com ells mateixos han reconegut al mateix temps que afegien i admetien, també, que tot plegat es tractà d’errors. Errors. Com si volguessin fer-se perdonar. No sé ben bé a partir de quin moment els…

Estones de Notes Disperses, ahir, empès de manera absoluta per l’aniversari de l’autor, Josep Pla, esclar, 120 anys. Afers i qüestions relacionats amb la llengua. “Disposar d’un instrument d’expressió treballat -llegeixo-, de maneig (quan es domina) fàcil, incita a pensar, ajuda a pensar. Quan els mitjans expressius són pobres, pensar és difícil -doblement pesat…Per això les qüestions de la…

L’inici i el moment

És limitat el temps que vivim i, de fet, arriba un moment que sabem que no podem sinó ser fruit d’un ara i un aquí (Lluís Solà), i que no podríem ser cap altra cosa. I que el destí potser és això: esdevenir l’inici i el moment. Anys i anys que la usurpació de la llibertat ens fa esclaus d’un poder exterior que molts no hem mai reconegut. Cada cosa al lloc que li correspon. La llengua de Catalunya…

El gris i l’avorriment

8 de març, avui. I com cada 8 de març, recordatori de l’aniversari del naixement de Josep Pla (120, ja). No és cap altra cosa, per a mi, el 8 de març. I la memòria que l’única base segura de comprensió i d’expressió, l’única pedra de toc granítica per la comprensió del món i l’accés a les altres, com més millor, és la llengua que ens ha ensenyat la mare. I estimar aquesta llengua i estar-ne…