#estereotips

A les dones els agrada el color rosa i als homes el blau: Aquest estereotip se’ns implanta pràcticament des del dia en què naixem, tot i que últimament els estereotips relacionats amb les preferències de colors segons el gènere s’ha diluït una mica. Una bona estratègia per combatre’l seria no incitar als nens i nenes a vestir amb un determinat color o no pintar l’habitació dels infants del color que es suposa que ha de ser, sinó deixar-los escollir o fer-ho d’un color més neutre.

Els jueus són comerciants i avars per naturalesa: Aquest estereotip és molt comú, i una estratègia per combatre’l seria donar a conèixer casos o manifestacions de persones jueves que mostrin comportaments totalment contraris a l’estereotip.

Els metges són infidels i faldillers: Aquest estereotip es deu principalment a la gran quantitat d’hores que els metges o infermers passen fora de casa. Una opció per combatre’l seria mostrar exemples de metges que estiguin feliçment casats i no hagin tingut mai cap tipus de relació extramatrimonial.

Els gallecs són incults i bruts: Aquest estereotip està molt propagat arreu d’Espanya, i una manera d’erradicar-lo seria posar-se en contacte amb gent procedent de Galícia que no compleixi per res aquesta descripció sinó que sigui una persona culta, educada i polida.

ESTEREOTIPS I PUBLICITAT

En la publicitat s’hi representen molts estereotips socials. Un clar exemple és com hi apareixen les persones segons la professió o àmbit al qual pertanyen. Hi ha categories socials on l’estereotip publicitari és certament afavoridor. Així succeeix amb els metges que apareixen en els anuncis: alts, saludables, dinàmics, respectuosos, intel·ligents i comprensius. Per descomptat, no tots els metges reals es corresponen amb aquest estereotip publicitari, però el receptor mitjà entén que està en presència d'una forma pautada de representar un professional.

ESTEREOTIPS I DIVERSITAT CULTURAL

D’altra banda, també existeixen una gran quantitat d’estereotips culturals segons la procedència d’una persona. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 2012 celebrats a Londres, el Regne Unit va confeccionar una guia sobre com tractar els estrangers segons el país del qual provenen:

Els japonesos tendeixen a somriure quan estan furiosos, avergonyits, tristos o decebuts, i els pot semblar de mala educació que et dirigeixis a ells amb les mans a les butxaques, que els miris als ulls o que et sonis el nas.

Si el turista ve de Hong Kong és millor no picar-li l'ullet perquè es considera groller. Tampoc cal assenyalar-los amb el dit perquè és com si et dirigisis a un animal. Els xinesos de Hong Kong són molt supersticiosos i esmentar la pobresa o la mort els pot ofendre. No és adequat parlar de pobresa als mexicans. Ni d'inmigrants sense papers o de la guerra que van perdre contra els Estats Units i que els va significar el lliurament de Texas al veí del nord. Amb un brasiler és millor no parlar de coses personals com ara l’edat, el salari. Als àrabs els molesta que els diguin el que han de fer i els encanta que els demostrin un cert coneixement de la seva cultura. No li diguis americà a un canadenc ni li donis les gràcies a un xinès quan et faci un compliment: cal demostrar humilitat. Els espanyols són de caràcter fort, molt expressius, xerraires, directes i francs. "Tendeixen a parlar molt ràpid i molt alt i el to sona imperatiu, encara que això no vol dir que intentin mostrar superioritat o enuig".

Recomanem aquest video. És un bon recurs per relfexionar sobre els estereotips de bellesa.