#societat

Destrucció, dins d’El curs de l’imperi, de Thomas Cole. Oli en tela, 100 x 161′2 cm. 1836.

Estar ben adaptat a una societat profundament malalta no és signe de salut

Nascut per a l'esoterisme, de natural, introvertit. Forçat a socialitzar i a moure's entre mediocres.

La societat recau moltíssimes vegades en aquestes prenocions i sovint, quan hi penso, crec realment que estem a gust en aquesta posició, que no volem canviar i conèixer la realitat. Estem en una postura molt còmoda, que encara que estiguem equivocats, sembla que no ens importi. Així doncs, el coneixement sociològic implica una ruptura amb aquestes prenocions. Només deixant les prenocions de cantó podrem crear coneixement. Aquesta idea la podria relacionar amb l'assignatura que vaig realitzar a primer de carrera, Antropología Social i Cultural, quan el professor em va parlar del treball de camp i de la visió èmic i ètic. Si nosaltres no aconseguim deixar de cantó les idees preconcebudes no podrem dur a terme un bon treball de camp des d'una visió èmica. Això és perfectament aplicable a les aules amb la població immigrant o d'ètnies minoritàries. Si pel simple fet de pertànyer a una classe social pensem que no arribarà a finalitzar els seus estudis i no el motivem a fer-ho "perquè no val la pena", "total pa qué, si no se lo va a sacar" –frases que estem cansades d'escoltar– no aconseguirem reduïr el fracàs escolar.