#transfrontera

La guerra civil constitueix un parantesi prou trist no sols per als catalans, sinó per a tot l’Estat español. Llívia se’n ressentí i va patir-ne les conseqüències com tothom. La lleva dels elements joves de la població va fer que alguns camps quedessin sense conrear. El patrimoni artístic també va ésser malmès. L’altar major i els laterals de l’esglèsia parroquial foren cremats. Més tard, i amb motiu de la retirada de les tropes, aquesta mateixa esglèsia va ésser utilitzada com a hospital. […] Les conseqüències derivades de la guerra civil van abastar tot el territorio español. Llívia, evidentment, també va patir aquestes conseqüències , a les quals s’afegiren els problemes de la Segona Guerra Mundial, i per raó de veïnatge i alhora com a enclavament dins d’un país pres per les forces d’ocupació alemanyes encara es veurien més agreujades, no sols pel destorb de les anades i vingudes, encara que no dins del seu terme municipal, de les tropes alemanyes, sinó per la queixa, tal i com hem dit anteriorment, que el govern alemany adreçà al de Madrid en el sentit que la situación d’enclavament de què gaudia Llívia permetia que aquesta es convertís en un punt estrategic, tant per a conspirar com per aixoplugar certs elements que observen els moviments de les tropes alemanyes dins el territorio francés. La resposta no es féu esperar. Madrid, un cop més, aïlla fortament el territorio i els habitants de Llívia, tot exigint uns controls molt més rigorosos tan per als habitants de la Vila com per als foranis que intentaven desplaçar-s’hi. Però per si aquests controls i aïllament no fossin suficients,el govern va destinar uns 100 policies armats amb la missió exclusiva de vigilar qualsevol objectiu sospitós d’atemptar contra el govern alemany.

Aquí teniu un article que recupera el tema del vídeo que hem postejat recentment.

 19/12/2013