Llívia

La guerra civil constitueix un parantesi prou trist no sols per als catalans, sinó per a tot l’Estat español. Llívia se’n ressentí i va patir-ne les conseqüències com tothom. La lleva dels elements joves de la població va fer que alguns camps quedessin sense conrear. El patrimoni artístic també va ésser malmès. L’altar major i els laterals de l’esglèsia parroquial foren cremats. Més tard, i amb motiu de la retirada de les tropes, aquesta mateixa esglèsia va ésser utilitzada com a hospital. […] Les conseqüències derivades de la guerra civil van abastar tot el territorio español. Llívia, evidentment, també va patir aquestes conseqüències , a les quals s’afegiren els problemes de la Segona Guerra Mundial, i per raó de veïnatge i alhora com a enclavament dins d’un país pres per les forces d’ocupació alemanyes encara es veurien més agreujades, no sols pel destorb de les anades i vingudes, encara que no dins del seu terme municipal, de les tropes alemanyes, sinó per la queixa, tal i com hem dit anteriorment, que el govern alemany adreçà al de Madrid en el sentit que la situación d’enclavament de què gaudia Llívia permetia que aquesta es convertís en un punt estrategic, tant per a conspirar com per aixoplugar certs elements que observen els moviments de les tropes alemanyes dins el territorio francés. La resposta no es féu esperar. Madrid, un cop més, aïlla fortament el territorio i els habitants de Llívia, tot exigint uns controls molt més rigorosos tan per als habitants de la Vila com per als foranis que intentaven desplaçar-s’hi. Però per si aquests controls i aïllament no fossin suficients,el govern va destinar uns 100 policies armats amb la missió exclusiva de vigilar qualsevol objectiu sospitós d’atemptar contra el govern alemany.

“Victor Balaguer, [...] company de penes i fatigues de Lluís Cutchet [...] arribà a ministre vàries vegades i, també, sofrí exilis que motivaren algunes visites a Llívia, hostajant-se a casa d’en Cutchet. A conseqüència d’aquestes visites, i dels informes d’en Lluís escriví la Tragèdia de Llívia, poema representable que algun dia voldríem veure interpretat per un elenc teatral de la nostra vila”

CUTCHET MOREU, Salvador. Llívia. Barcelona: 1976.

Com veieu Víctor Balaguer mantingué moltes relacions amb el poble de Llívia. Si voleu consultar l’epistolari i diversos documents relatius a les seves visites a la Biblioteca – Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú es conserven! No dubteu en fer un cop d’ull al seu catàleg en línia on hi ha dues cartes digitalitzades!

http://www.victorbalaguer.cat/ca/catalegcatala

Per a considerar la devallada económica demográfica de Llívia durant aquesta época, és sens dubte els “interdits” que s’havien de salvar per fer el recorregut de 6 km que separen Llívia de Puigcerdà, interdits que fins i tot es veuran agreujats durant la Segona Guerra Mundial, a conseqüència de la petició del govern alemany a l’espanyol al·legant que Llívia, pel seu carácter d’enclavament i alhora de veïnatge amb França, aixoplugava un gran nombre d’espies. 

En aquesta entrada us deixem un testimoni directe de com es va viure la Segona Guerra Mundial a Llívia amb la particularitat de que va l’únic territori francès que no va caure a mans enemigues al ser Català. Tanmateix va viure les conseqüències de la guerra veient enfortida la vigilància cap al poble i per tant, veient-se setjada enmig de territori enemic. 

“Era una vetlla de Nadal de l’any 194... quan encara a França petjava la terra l’alemany, i els bons cerdans francesos anaven a Llívia a comprar un parell de taules de torró, una ampolla de vi dolç, mig litre de conyac o d’aniseta. Hi anaven amb penes i treballs, exposats a perdre les llaminadures i a perdre la llibertat.”

ANGLADA I FERRAN, Manuel. Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de la Cerdanya. Barcelona: Editorial selecta, 1962, p. 160-161.

 “Ens caldrà portar alguna cosa a la gent de les Bulloses, enguany. No tenen res. Ni vi. Sucre? Racionat. Poc faran cap gâteau per la Noël. Viuen sols; jo crec que ja arriben a odiar-se. Sempre les mateixes cares, sabes? Això es molt empipador”

Descobreix els tresors artístics que amaga la ciutat de Llívia visitant la seva església i el retaule i l’altar barroc!

FOTOGRAFIA 1: Vista interior de l’església de Llívia. Josep Salvany i Blanch. 1924. Fons Salvany a la Biblioteca de Catalunya. Vista estereoscòpica.

 Welcome Winter (2013-2014)

Aquí teniu un article que recupera el tema del vídeo que hem postejat recentment.

 19/12/2013