#sardenya

L’actual població de Castelsardo és identificada amb la Tibula d’època romana, però el fet és més un mite que una certesa. Amb tota seguretat, el seu castell va esdevenir una fortalesa inexpugnable al llarg de l’Edat Mitjana gràcies a les seves muralles i les seves disset torres.

Inicialment, el castell de Castelsardo va rebre el nom de Castelgenovese en ser erigit pels Doria genovesos, probablement cap a l'any 1102, tot I que d’altres fonts situen la seva construcció un segle més tard. El casc antic de la població va anar creixent al seu voltant. I de la mateixa època és un dels edificis més destacats, el Palau de la Loggia, seu de l'ajuntament des del 1111.

Una possible vinculació amb Catalunya rau en la creació del bisbat d’Ampurias, que recrea el nom del comtat d’Empúries i el del bisbat establert allà entre els segle VI i VII. És per aquest motiu que un dels noms que va rebre a l’Edat Mitjana va ser el de Castell d’Empúries.

La diòcesi sarda va ser creada al segle XI i va mantenir la seva independència eclesiàstica fins el 1506, quan va unir-se a la de Civita per crear un nou bisbat, rebatejat com a Ampurias i Tempio el 1839 i Tempio-Ampurias el 1986.

A principis del s. XVI, sota la dominació de la Corona d’Aragó, Castelsardo va anomenar-se Castell Aragonès i el 1586 es va construir la catedral de Sant Antoni Abat, ara concatedral de la diòcesi. En aquesta època es van reforçar els seus bastions per fer front a les escomeses de l’Imperi Turc.

Sardenya va néixer com a regne vinculat a la Corona d’Aragó, el 1297. Amb la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, va passar a mans de la Monarquia Hispànica, primer sota la dinastia dels Habsburg i després amb la borbònica, fins que el 1714 va incorporar-se formalment a l’Imperi Austríac.