#castell

El castell de Kaunas (Kauno pilis, en lituà) és el castell de pedra més antic de Lituània. Està situat a Kaunas, la segona ciutat més gran del país, a la confluència dels rius Memel i Neris, al nucli antic de la població.

El castell es va esmentar per primera vegada en un document el 1361. Ocupava una posició estratègica important, ja que bloquejava una possible invasió de Lituània i la seva capital, Vilna. Per aquest motiu, el castell va ser atacat diverses vegades pels croats de l'Orde Teutònica.

Wigand von Marburg, un diplomàtic prussià de l'Orde Teutònica, va escriure en una crònica que el castell de Kaunas estava construït de maó, tenia murs alts, torres fortes al mur defensiu exterior i estava envoltat de rampes i fosses.

En un dels atacs més intensos per part dels cavallers teutònics, el castell va ser defensat per un gran nombre de combatents lituans ben armats, liderats per Vaidotas, fill del príncep Kęstutis. No obstant només van aconseguir capturar el castell després d'uns combats ferotges que van durar gairebé un mes. Vaidotas va morir defensant.

Un document de l'any 1401 emès pel gran duc Vytautas, germà de Vaidotas, estableix que Vytautas havia confiat l'administració de l'actual ciutat belarussa de Navahrudak als seus germans Vaidotas i Tautvilas Kęstutaitis a parts iguals.

Vaidotas sovint es confós amb Vaidutis, fill de Butautas i net de Kęstutis. Una confusió addicional la introdueix la Crònica de Bykhovets, del segle XVI, que afirma que Vaidotas va morir en la seva joventut a Lituània.

L'historiador polonès Jan Tęgowski va establir que Vaidotas era el fill gran de Kęstutis i Birutė; que va ser capturat a Kaunas el 1362, però va tornar abans de 1365 i va rebre Navahrudak; que es va convertir a l'ortodòxia oriental i va ser batejat com a Ivan; que va tenir dos fills, Jerzy i Konrad; que el 1384, durant la Guerra Civil Lituana (1381-1384), va acompanyar Vytautas a l'Orde Teutònica; i que va morir després del 1390.

El fet és que cap al 1362, els cavallers teutònics haurien pres el castell i dels 400 defensors només van sobreviure 36. Posteriorment va caure de nou en mans lituanes i el 1384, novament en mans teutòniques. En aquell moment, el gran mestre Konrad Zöllner von Rotenstein va iniciar la reconstrucció i el va rebatejar com a Marienwerder.

La presència dels cavallers a Kaunas va amenaçar tot el sistema defensiu de castells al llarg del riu Nemunas. Davant d'aquesta situació, els lituans van atacar el castell més tard aquell mateix any i els el van prendre de nou i van emprendre el reforçament de les defenses, eixamplant i fent més alts els seus murs.