#marala

Ella és el pit que dansa i batega,

És el cap que engronsa el fer;

És el ventre que fa la història,

Que tremola d’anys i pes...

I s’encisa i s’enlluerna

Perquè és ella qui fa l’alba!

Original:

Selva espessa, fum, fosca falaguera.

Té un cambuix¹ que entela el seny.

Palla verge que el sol esquinça.

Regalims de fil d’aram. 

Cau dels ecos del migjorn

i beu la sal de la flor d’aigua,

fa un present de terra antiga:

just s’hi arrela i brota amb foc. 

Ella és el pit que dansa i batega,

és el cap que engronsa el fer,

és el ventre que fa la història

que tremola d’anys i pes. 

Del brunzir càlid del vent. 

I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa l’alba.

I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa el trenc².

Traducción casera:

Selva espesa, humo, oscuridad halagüeña.

Tiene una cofia¹ que empaña la cordura.

Paja virgen que el sol rasga.

Regueros de alambre. 

Cae de los ecos del mediodía

y bebe la sal de la flor de agua,

hace un presente de tierra antigua:

justo se arraiga y brota con fuego. 

Ella es el pecho que danza y late,

es la cabeza que columpia el hacer,

es el vientre que hace la historia

que tiembla de años y peso. 

Del zumbar cálido del viento. 

Y se hechiza y se deslumbra porque es ella quien hace el amanecer.

Y se hechiza y se deslumbra porque es ella quien hace la ruptura².

1. Cambuix: tipo de cofia tradicional de las Islas Baleares.