#lluerna

Hi ha peixos adequats per a les sopes, que ni tan sols es poden menjar per la gran quantitat d’espines que contenen – els escorpinyots inferiors, els burros, els serrans. Aquests són peixots que fan meravelloses sopes de peix. I no cal dir les julívies – anomenades en altres indrets julioles i en altres guiules. Les julioles i en general tots els peixos per a fer aquesta sopa han de contenir la…

Lluerna

La Lluerna segueix fent camí i, cada vegada més, el seu propi camí.

La seva proposta culinària és a base de productes de proximitat, de temporada i ecològics, intentant donar a conèixer, fins i tot, el nom del productor. Sense deixar de ser moderns, la seva cuina ressalta per la puresa i transperència. Un restaurant coherent i respectuós amb el seu entorn que, a més a més, intenta fer-lo accessible al màxim número de persones possible. També és de destacar l’àmplia i variada oferta de menjar: quatre menús diferents i, a més a més, també és possible menjar a la carta. Pel que fa a la sala, tot i que el nou local cada vegada fagi més goig i la sala vagi guanyant importància, és una llàstima que un únic cambrer no sembli estar del tot motivat.

Tot i la certa reticència que tenim al mojito de benvinguda, ens agrada que ja no se serveixi gelat com s’havia fet fins ara. Però trobem molt més agardables i coherents els altres dos aperitius: l’ “esfera i musclo en escabetx” i el “bunyol de bacallà amb romesco”.

Pel que fa al menú, en destacaríem dos plats: l’ “albergínia blanca amb pinyons, suc de ceba rostida i el seu suflé”, una delícia de curta temporada fregida de tal manera que la part exterior queda cruixent i fins i tot sembla que tingui pell; i el gustós “carpaccio de gamba sobre un arròs melós” que ens recorda els inicis de la Ruscalleda.

Altres plats del menú van ser el “tomàquet ecològic del Maresme amb bonítol marinat, boles d’alvocat i de síndria i ous de salmó”, un plat un pèl deslligat, amb certa similitud a una esqueixada i amb un ingredient dolç com la síndria que aporta un contrapunt massa marcat pel nostre gust; el “turbot amb salsa de cloïsses a l’Oloroso i espinacs”, un turbot pur amb un punt de cocció impecable, amb la pell cruixent i amb el just acompanyament perquè no quedi totalment despullat; i el “llom de vaca de Cal Tomàs a la brasa, porro i gírgola de castanyer”, un plat poc arriscat però amb la gírgola de castanyer aportant un toc diferenciador. Segurament, la part menys engrescadora de l’àpat van ser les postres.

Sens dubte, aquesta visita ens confirma que el Lluerna està més viu que mai i amb ganes de fer les coses ben fetes. I és que l’estat d’ànim de l’equip, es transmet als comensals.

Lluerna

La Lluerna segueix fent camí i, cada vegada més, el seu propi camí. 

La seva proposta culinària és a base de productes de proximitat, de temporada i ecològics, intentant donar a conèixer, fins i tot, el nom del productor. Sense deixar de ser moderns, la seva cuina ressalta per la puresa i transperència. Un restaurant coherent i respectuós amb el seu entorn que, a més a més, intenta fer-lo accessible al màxim número de persones possible. També és de destacar l’àmplia i variada oferta de menjar: quatre menús diferents i, a més a més, també és possible menjar a la carta. Pel que fa a la sala, tot i que el nou local cada vegada fagi més goig i la sala vagi guanyant importància, és una llàstima que un únic cambrer no sembli estar del tot motivat.

Tot i la certa reticència que tenim al mojito de benvinguda, ens agrada que ja no se serveixi gelat com s’havia fet fins ara. Però trobem molt més agardables i coherents els altres dos aperitius: l’ “esfera i musclo en escabetx” i el “bunyol de bacallà amb romesco”.

Pel que fa al menú, en destacaríem dos plats: l’ “albergínia blanca amb pinyons, suc de ceba rostida i el seu suflé”, una delícia de curta temporada fregida de tal manera que la part exterior queda cruixent i fins i tot sembla que tingui pell; i el gustós “carpaccio de gamba sobre un arròs melós” que ens recorda els inicis de la Ruscalleda. 

Altres plats del menú van ser el “tomàquet ecològic del Maresme amb bonítol marinat, boles d’alvocat i de síndria i ous de salmó”, un plat un pèl deslligat, amb certa similitud a una esqueixada i amb un ingredient dolç com la síndria que aporta un contrapunt massa marcat pel nostre gust; el “turbot amb salsa de cloïsses a l’Oloroso i espinacs”, un turbot pur amb un punt de cocció impecable, amb la pell cruixent i amb el just acompanyament perquè no quedi totalment despullat; i el “llom de vaca de Cal Tomàs a la brasa, porro i gírgola de castanyer”, un plat poc arriscat però amb la gírgola de castanyer aportant un toc diferenciador. Segurament, la part menys engrescadora de l’àpat van ser les postres.

Sens dubte, aquesta visita ens confirma que el Lluerna està més viu que mai i amb ganes de fer les coses ben fetes. I és que l’estat d’ànim de l’equip, es transmet als comensals.

Lluerna

El nou local del restaurant Lluerna ofereix més amplitud al comensal i vistes a la cuina, un punt a favor en relació a l’antic. També és d’agrair que encara poguem menjar a la carta i, a més, que posin totes les facilitats per a fer un menú al nostre gust.

La cuina d’en Víctor Quintillà és substanciosa, càlida i rica amb textures amables. A l’hivern, destaquen els plats on la tòfona i la caça són els protagonistes. És per això que no deixa de descol·locar-nos el seu mojito sòlid de benvinguda que manté des de fa anys, un aperitiu fred i desapassionat que no té res a veure amb la seva cuina.

Pel que fa al servei de sala i de vi, estan a l’alçada i en concordança amb la cuina. És la vegada que més satisfets n’hem sortit.

Lluerna

El nou local del restaurant Lluerna ofereix més amplitud al comensal i vistes a la cuina, un punt a favor en relació a l’antic. També és d’agrair que encara poguem menjar a la carta i, a més, que posin totes les facilitats per a fer un menú al nostre gust.

La cuina d’en Víctor Quintillà és substanciosa, càlida i rica amb textures amables. A l’hivern, destaquen els plats on la tòfona i la caça són els protagonistes. És per això que no deixa de descol·locar-nos el seu mojito sòlid de benvinguda que manté des de fa anys, un aperitiu fred i desapassionat que no té res a veure amb la seva cuina.

Pel que fa al servei de sala i de vi, estan a l’alçada i en concordança amb la cuina. És la vegada que més satisfets n’hem sortit.