«I no sembla sinĂł que dalt de cada roure, encadenat a la branca mĂ©s robusta amb una argolla d’aram soldada en el turmell, hi hagi d’aparèixer un druida centenari de blanca vesta, llargues barbes i cara de dejuni, udolant uns psalms llòbrecs i narcòtics… No sembla sinĂł que en lloc d’humils i inofensius boĂŻcs cremant en les feixes de conreu, s’hagin d’abrandar al davant nostre fogueres cabalĂstiques interrogant a crudels divinitats… No sembla sinĂł que, en lloc de troncs inerts, de soques rabassudes, a banda i banda, que estenen son inofensiu brancam retorçat damunt de nostres testes, atravessem rengleres moventes de negres i nusos guerrers, gegants i musculosos, enlairant i brandant llances immenses i cantant himnes bestials als seus ferotges dĂ©us de guerra… No sembla sinĂł que cada codina descalçada al cim d’un pujol sia una ara insaciable en espera d’una cruenta ofrena, d’un sacrifici humà … No sembla sinĂł que nosaltres mateixos, tal com pugem i baixem i donem voltes, ardits, callats, incansables, transportats d’un salt miĹ€lenari a èpoques remotes i a terres verges de fragositat infranquejable, siguem uns d’aquells salvatges primitius, foragitats de les nostres cavernes per insans instints, per sagnants designis.»