SCREAM

Tic, tac tic, tac tic, tac… Es la bomba de relojería que llevo dentro, la que me adentra en un sueño que algunos llaman pesadilla, pero ya olvidé su nombre con la rutina.   Hay un gato negro en la esquina. Me sonríe y me nombra cómplice de todas las desgracias de todas las niñas que se desangran de madrugada.   Alguien debió apuntarme en ‘’OBJETOS QUE DEBES EVITAR VER TOCAR OLER AMAR PORQUE DAN…

Tinc un cor de fusta i els dits en flama; l’autoestima no és gaire fàcil. Em cou el pit i el CO2 respira del meu oxigen.   Els amants parlaran del meu foc de l’adrenalina i la passió. Després contaré la història que soc filla d’una rosella tan fràgil tan bella que cal observar-me des d’un vitrall.   La meua foguera creix s’alimenta d’eixa admiració cega, de tots els bojos amb complex d’heroi que…

Quizá sea la profesión más cruel, por ser la más fiel a los defectos. Ser poeta requiere un nivel de sentimientos que se te escapen por los poros y rellenen tinteros.   Herramientas de poeta: La pluma estilográfica la arranqué de los nudos del pelo que no se desnudaron al no verte cerca. El lienzo no es el papel sino la piel erizada de quien te lee y se refleja. Y con mis pudorosos nudos y la…

L’excusa de la Lluna

La nit amaga lladres assassins criminals, com amaga llibres vells capaços de matar-te de nostàlgia… criminals.   De vegades em costa diferenciar entre el bé i el mal, entre tu i jo. Qui va triar els rols? Qui dicta que el meu ganivet siga arma suïcida i no un salvavides?   Serà cosa de la nit, la foscor i tot això i allò que utilitzem els poetes per justificar que fem pudor a cos en descomposició…

Me he liado con tantas barbas que olvidé el sabor de la risa del tonteo de ser tonta antes del beso de fliparlo aposteriori y robarte otros tantos.   ¿A qué saben las mariposas y las palabras atragantadas? ¿Qué textura tiene mi lengua cuando reacciona a tus hormonas? ¿De qué color tengo la presencia cuando vuelvo a casa con tu fantasma en la espalda dejando la marca de tu visita?   Ahora después…

Soy el continente vacío, sin contenido que verter. Soy la que te deja en el portal para sentirse sola sin sentirse culpable porque los besos me saben a espuma y nunca llega la cerveza; porque hay ojos que lo dicen todo pero me he equivocado de lengua. Soy la que busca motivos para follar con rabia y se encuentra en todas las casas bajo caricias inconexas. Soy un vagabragas con las manos manchadas…

Quant de temps portes sense dormir? Tranquil·la, d’ una, sense un batec accelerat, sense que l’alè intente escapar, sense despertar per avorriment més que per plaer.   Fa quant que el llit et cou? Ha d’estar bullint, perquè no t’aguanta el cos més d’un parell d’hores sense voler arrancar-se la pell.   I diria que és cosa d’absència, que m’he acostumat al teu pit i el coixí fa gust a pedra; però…

La pell és sàvia

És com omplir de petons on només hi havia buit. Un buit on clavar els dits i furgar per deixar la ferida oberta i despertar en tu la necessitat de curar-me.   Ja són més metges que ungles a les mans, els que m’han diagnosticat terminal immune a la cirurgia, medicaments o qualsevol antídot per una mínima millora. Una volta tacats de sang i tanta merda acumulada, donaren de baixa l’ambulància i la…

La dictadura que semblava amiga

Tanta grandària, tant d’excedent; per a què? Tanta falsa necessitat, tanta mancança inexistent; tots presoners. Tanta suposada llibertat atorgada pel capital, no vos adoneu que sou esclaus, reinventats, d’una societat que comercia en persones?   Tenim xifres, no noms. Som una nòmina, un sou. I mentre et creus lliure hi ha qui vigila que no pensis entretingut entre bosses. Hi ha qui vigila el…

No decidí montarme en esta mente

La sensación que tienes al subir en una montaña rusa es de vértigo, adrenalina, angustia, excitación, vacío… pero confías en que ninguna viga se desprenderá, por lo que bajo tanto miedo se esconde la seguridad. Serán unos minutos, después ves la foto en el mostrador, te ríes de cuando casi devuelves la comida y te vas. Así funciona. Ahora imagina que nisiquiera querías subir. De repente estás en…

Diluvi a la línia 6

M’he inundat. M’he inundat al tramvia, exactament a la parada de Benimaclet. M’he inundat en el temps just que tarda la porta en obrir-se mostrar-te l’ona i tancar-se; deixant fora l’onatge i a mi els camals mullats.   Encara que sé nadar i podria haver evitat el naufragi preferisc dramatitzar-ho. Caure en el romanticisme que mereixen eixos ulls i dir que quina tragèdia no haver-me amarrat al teu…

Fuiste el metro que no paró a tiempo. Yo el tiempo que estuvo la niña pensando en saltar: poco. Fuiste la cuerda en el cuello de una loca. Yo la loca atada de pies y manos para que no desvelara que las cuerdas también duelen. Fuiste el último trago de tequila antes de acabar con el insomnio. Yo la pastilla punto y coma etílico. Fuiste tantas canciones que ya no son, que invocan fantasmas y…

Hauria d’anar buscant altre treball

Tinc un problema al llegir poesia i es que voldria ser cada autor, musa i metàfora. Voldria tindre al meu llapis els seus vents per parir eixos versos. Enveja d’artista, inspiració i ràbia. Voldria amagar-me en trinxeres com Miguel Hernández i dedicar-li versos de guerra al poble i al fill. Voldria amar a Isabel com Vicent Andrés Estellés per tastar la passió originària dels amants. Voldria jugar…

M’he posat preu per iniciativa pròpia i m’he convertit en pols

Al mercat pots trobar fruita i verdures, hortalisses marca La Terreta, parides al nostre camp.   Al mercat pots trobar cadàvers disfressats d’hamburguesa perquè no semblen el cadàver que llueixes al plat.   Al mercat pots trobar gent treballant, comprant, passejant; però a mi no em trobaràs ni entre la gent ni els animals.     Si em busques, busca al Mercat Negre. Si tens sort, encara quedaré. Si…

La prostituta del tercer pis ja no porta vestides perquè se’ls han trencat tots, perquè la coneixen tots.   No li cal ixir al carrer. La clientela li arriba a casa. També m’he sentit temptada, però preferisc observar-la des de l’escala.   Entren uns huits homes al dia. Un per hora. De les 19 fins la matinada. I jo imagine una història per barba.   Vull pensar que no tots la tracten malament. Que…

Nadie valoró nunca sus viajes a otros mundos. Llegó más lejos que la Luna. Marte se le quedó pequeño. Ella era otro universo y solo estaba sentada. Con un lápiz como arma, su libreta, la escena del crimen. Yo, testigo, nunca declaré en su contra.   A veces fantaseo con ser el detonante. La gota que desborda el verso, que le hace llorar amares.   Pero sé que no lo soy, ni lo seré.   Porque ella…