#aslemor

Quizá sea la profesión más cruel, por ser la más fiel a los defectos. Ser poeta requiere un nivel de sentimientos que se te escapen por los poros y rellenen tinteros.   Herramientas de poeta: La pluma estilográfica la arranqué de los nudos del pelo que no se desnudaron al no verte cerca. El lienzo no es el papel sino la piel erizada de quien te lee y se refleja. Y con mis pudorosos nudos y la…

La pell és sàvia

És com omplir de petons on només hi havia buit. Un buit on clavar els dits i furgar per deixar la ferida oberta i despertar en tu la necessitat de curar-me.   Ja són més metges que ungles a les mans, els que m’han diagnosticat terminal immune a la cirurgia, medicaments o qualsevol antídot per una mínima millora. Una volta tacats de sang i tanta merda acumulada, donaren de baixa l’ambulància i la…

La dictadura que semblava amiga

Tanta grandària, tant d’excedent; per a què? Tanta falsa necessitat, tanta mancança inexistent; tots presoners. Tanta suposada llibertat atorgada pel capital, no vos adoneu que sou esclaus, reinventats, d’una societat que comercia en persones?   Tenim xifres, no noms. Som una nòmina, un sou. I mentre et creus lliure hi ha qui vigila que no pensis entretingut entre bosses. Hi ha qui vigila el…

No decidí montarme en esta mente

La sensación que tienes al subir en una montaña rusa es de vértigo, adrenalina, angustia, excitación, vacío… pero confías en que ninguna viga se desprenderá, por lo que bajo tanto miedo se esconde la seguridad. Serán unos minutos, después ves la foto en el mostrador, te ríes de cuando casi devuelves la comida y te vas. Así funciona. Ahora imagina que nisiquiera querías subir. De repente estás en…

Diluvi a la línia 6

M’he inundat. M’he inundat al tramvia, exactament a la parada de Benimaclet. M’he inundat en el temps just que tarda la porta en obrir-se mostrar-te l’ona i tancar-se; deixant fora l’onatge i a mi els camals mullats.   Encara que sé nadar i podria haver evitat el naufragi preferisc dramatitzar-ho. Caure en el romanticisme que mereixen eixos ulls i dir que quina tragèdia no haver-me amarrat al teu…