El Carn d'(p)Olla i les croquetes,
la consagració de les pantalletes.
Assistim, gairebé de genolls i amb l’ànima en suspens, a una litúrgia d’una delicadesa absolutament eminent i insigne. Al fons, com un sant barbut en un retaule barroc, en Gerard —el mestre de sala del Carn d’Olla— beneeix l’operació amb la parsimònia d’un oracle, mentre sabem que a la cuina l'Ernest oficia el miracle de les brases. Retirar aquest protector ha estat un acte tan extraordinari i excel·lent que haurien d’erigir un monument a la pantalla d’aquest restaurant selecte, on la tecnologia i la millor cuina de barri s'abracen en un èxtasi de brillantor pura.
Retirar el protector de la pantalla amb aquesta cura ha estat un exercici egregi i majestuós, una experiència tan sublim que el plaer resultant només és comparable a l'alleujament d'un clímax perfectament executat: intens, necessari i coronat.
Entre croquetes d'or i un torrezno colossal, l'extasi del plàstic ha estat gairebé espiritual.
L'Ernest cuina el somni, en Gerard marca el destí, on el cruixent més sagrat ens assenyala el camí.
Bona nit i bona cuina!
