#soledat

#B_Free, en 2022 és la V edició, està creat i organitzat per AAtomic Lab. A través d'activitats/accions de base artística i cultural,. #BeFree, va dirigit a fomentar la interacció creativa per promoure la participació social en les comunitats, per repensar-la, per generar un banc d'idees, promoure la vida artística i sociocultural en el teixit social del barri i de l'espai públic, i promoure un model de comunitat creativa a partir de les arts. Impulsar la integració de col·lectius vulnerables i afavorir la diversitat o interculturalitat. Desenvolupar una tasca d'investigació, recerca, prototipat i posada en pràctica, d'accions col·lectives entorn el desenvolupament comunitari i la construcció de noves arquitectures socials, humanitzant el context i democratitzant els espais.

La temàtica central d'enguany és desenvolupar un laboratori creatiu d'acció directa, per a l'acompanyament de resistències afectives de les veïnes del bloc de les #64CASES, al barri de la Soledat, abordant els reptes barrials teixint xarxes de resiliència social.

Les intervencions artístiques comunitàries d'aquest projecte es concreten en una fase prèvia d'immersió al barri de la Soledat, amb diverses activitats de base artística i cultural. I una part central amb una instal·lació artística, i una projecció artística performativa, a l'espai comunitari de les #64CASES, que Aatomic ha co-creat amb el veïnat, entitats, artistes i agents culturals professionals. Els representants de diferents administracions sempre són convidats a participar, i especialment a fer una escolta activa durant totes les activitats amb l'ambició que posin en marxa nous plans i actuacions en coherència amb les propostes de la comunitat i dels professionals assistents.

L'objectiu d'aquestes intervencions és ressaltar i donar valor a la cultura de barri democratitzant els entorns de la "cultura". El que no s'identifica com a cultura hegemònica és una cultura subalterna. Reivindiquem el valor de la cultura perifèrica i barrial.

Activitat subvencionada per:

Es pot dir que algú està sol quan no comparteix el llit amb ningú. Així, si més no, ho afirma l’escriptora i psicoanalista Catherine Millot en una entrevista que publica l’Ara. No n’havia sentit parlar mai, d’aquesta senyora i la primera cosa que se m’acut és que també podria ser que algú estigui sol perquè el llit no el comparteix amb qui potser voldria compartir-lo i s’estimi més aleshores la…

No he estat mai a la Xina, ni a la capital, ni a Shanghai, ni a Cantón ni enlloc d’aquell país que, d’altra banda, no és pas que m’interessi gaire. De fet, ni gaire ni gens. Tampoc a Hong Kong, ni a Bangkok i els seus camins de l’aigua, no he estat mai. Ni a Sidney, que ell batejà com a ciutat de la innocència. No m’ha fet falta i n’he tingut prou, per fer-me’n el càrrec, de llegir El Viatger…

Recances que no fan bullir l’olla. Exactament quan al cap dels anys el que passa és que voldries atrapar-les, les paraules que certes persones et van deixar dites, certs pensadors amb alguns dels quals fins i tot vas compartir estones i estones de rialles i de pensaments de vida. I ara, sense anar-se’n, se n’han anat. ¿Què et devien voler dir? Segurament no eres prou instruït ni perspicaç per…

Naixem i ja de ben petits ens porten en braços la mama i el papa. Anem menjant papilles i traient moquets. Cagant-nos fins a les orelles i recitant dolces melodies a les quatre de la matinada. Els papis estàn molt contents de nosaltres. Com menja! Mira què maco que és! Ai el meu reietó!... fins que passem a menjar l'entrecot. Ja podem parlar! i tant, tant, que no parem de fer preguntes. És l'època de les fades i les bruixes, de les princeses i els cavallers, dels dimonis escuats i dels àngels beneïts. I mentides; el pare Nöel, els tres reis mags d'Orient...Fins que diem prou i ens arriba la primera decepció, l'entrada al món dels adults.

Ens anem fent forats a les camises i traus al cap, dient foteses i enviant a pastar fang a qui se'ns creui pel camí. Ja no tenim pèls a la llengua, volem dominar el món. Portem sempre les butxaques buides, ja que tot el diner que entra surt en menys de tres segons. Volem revolucionar el món, tenim mil i un projectes i idees. Tot ens sembla antic, forà, no ens sentim identificats amb el que la societat i els pares esperen de nosaltres. I ja per fi fem els 18! Déu ni dó! L'edat esperada i desitjada durant anys i anys de fatiga i tedi. I tot just bufant les espelmes que un àngel negre apareix pel cantó esquerre i et sentencia: "Ja ets graaaaaaan". I tu, de cop i volta, sents un aireig espès que inunda tota la sala. Ets tan feliç i alhora et sents insegur....

Cada any és una pedra que se't clava a la panxa. Arribes als vint i sents que tot se t'aixafa, la perspectiva del món com tu ho veies, un miratge. La vida adulta no és tan fantàstica al cap i a la fi. Molts esforços i treballs i constància, exigències que si no abarques t'afonen. Busques solucions als conflictes, mil i una des de diversos punts de vista. Ja sents els pas dels anys i te'n recordes del Carpe diem, però finalment et costa trobar la felicitat perquè veus que el món està tan trencat, dividit, amb manca de valors, desigual, brut, lleig. No tens ganes de sortir al carrer, vols que tot sigui més fàcil, però no ho és. Cada dia és un nou repte.

I en aquests moments és quan trobes el refugi en la soledat dels versos, en la misericòrdia de les paraules, en la fragilitat dels sentiments, en la mirada del nen, en la música del piano, en la brisa de la nit, en el piu piu del rossinyol, en tot el que no segueix una regla, que és pur, que està viu, tot el que resideix al cor i a la ment, que no té matèria. Allà trobes l'esperit, la teva ànima ferida, el cor reduït que encara batega i amb un sospir l'omples de la joia estimada i volguda. Sents, ara sí, que "tot està per fer i tot és possible".

La soledat, bonica soledat, que de tant en tant és fa insuportable...

l'amor...