No es repeteixen els colors

"Si del que es tracta és de sobreviure, la resistència pot ser que sigui l'única forma de viure intensament. És ara, en aquest límit, que em sento viva, viva com mai."

"Hay un tiempo en que el silencio se convierte en deshonestidad."

«Sovint veig a les xarxes socials discussions en què algú pregunta: “Com et vas radicalitzar?”. Com a resposta, n’hi ha alguns que assenyalaran diversos moments de violència massiva exercida per l’Estat, casos flagrants d’injustícia, moments en què queda clar que hi ha una distància immensa entre les declaracions buides dels poderosos en suport de la justícia i l’aplicació real de la justícia. Però la paraula radicalitzar sembla inadequada, fa l’efecte que porta implícit un element d’extremisme, com si la ira davant d’aquesta mena d’hipocresia flagrant fos anormal, quan és evident que el que és anormal és acceptar-la.»

"Al final, no serveix de res cridar una vegada i una altra al centre del poder, que és insensible i viu en una bombolla: necessito que només sigui aquesta vegada, que siguis el que fas veure que ets."

[...] aquell mateix dia, els manifestants van tallar l'accés als ponts de Manhattan. Com comença a ser habitual amb tots aquests actes de desobediència, apareix la cavalleria de bustos parlants per assenyalar que aquestes protestes només causen molèsties a la població, i que causar molèsties a la població no és el més efectiu per canviar la seva manera de pensar. Aquesta lògica no s'aplica mai al passat, a les manifestacions que van tallar l'accés a ponts per exigir el final de la segregació, per exemple. Perquè si s'apliqués a un moment que, vist en perspectiva, es considera just, la debilitat d'aquest argument quedaria al descobert. Però per ara està bé. Ara mateix, que un motorista arribi tard a la feina o que algú desfiguri el retrat colonitzador provoca més una resposta política que no pas qualsevol nombre d'estrangers morts."

"Jo parlo de societats buidades de si mateixes, de cultures trepitjades, d'institucions minades, de terres confiscades, de religions assassinades, de magnificències artístiques anorreades, d'extraordinàries possibilitats suprimides. [...]

"Fue el mar lo que consiguió curarme.

"Ja no tornaria a ploure en la seva vida sense que associés la pluja a certes preguntes, a certes respostes, a certs esguards i gestos, a certes pauses trencades per la pluja".

"[...] Me gusta la gente con ese átomo de locura que hace que la existencia no sea monótona, aunque sean personas desgraciadas y estén siempre en las nubes, como tu... Personas que, según mi família, son calamidades indeseables... [...], ¿qué crees que dirían mi padre o mi abuelo de ti misma si supieran tu modo real de ser? Si supieran, como yo sé, que te quedas sin comer y que no te compras la ropa que necesitas por el placer de tener con tus amigos delicadezas de milionaria durante tres dias... Si supieran que te gusta vaganbundear sola por la noche. Que nunca has sabido lo que quieres y que siempre estas queriendo algo... ¡Bah! Andrea, que se santiguarían al verte, como si fueras el diablo."

"És curiós que de vegades ens n'hàgim d'anar lluny per veure-hi millor de prop".

"Jo sempre explico, amb els ànims de provocar els agitadors de façana buida d'una esquerra pretesament transformadora, que el meu amic més revolucionari és aquest home de prop de 90 anys, i no pas ells. La gent està massa acostumada a relacionar aquest adjectiu amb la joventut, que es pressuposa més favorable als canvis. Per a mi, no obstant a això, en Francesc és molt més trencador i coherent que alguns coneguts que juguen en una postadolescència mal portada, a ser els més purs entre els purs, però que a la fi ho redueixen tot, o gairebé tot, a una qüestió d'estètica. Perquè les etiquetes i els lemes són fàcil d'exhibir, com un gall d'indi, en samarretes, pins, polseres i discursos, però l'anàlisi i la superació de les contradiccions pròpies és més difícil i no llueix tant."

"Los muertos solo mueren si dejamos que perezcan en nuestros corazones. Pero mientras sigamos queriéndolos y respetando su memoria, mientras continuemos depositando sobre sus tumbas sus guisos preferidos, y nos retiremos periódicamente para honrarlos, mientras hagamos todo eso, seguirán con vida. Estarán ahí, a nuestro alrededor, por todas partes, sedientos de recuerdos y cariño. Solo bastarán un par de palabras para invocar su presencia y sentir el abrazo urgente de sus cuerpos invisibles, siempre impacientes por sernos útiles."

"La vida que no està sotmesa a la consciència no val la pena ser viscuda."

"La intel·ligència, per molt brillant que sigui, sense passió, no és més que esterilitat. [...]. Perquè, al meu parer, l'activitat intel·lectual és, i ha de ser, desinteressada -la veritat és una espasa de doble tall- i si un no està disposat a ser travessat per aquesta espasa fins a l'extrem de morir, llavors tota la seva activitat intel·lectual és un deliri masturbatori i un frau pervers i perillós."