#saviesa

«Quan Perseu tallà el cap espantós de la terrible Medusa, una de les Gòrgones, de la seva sang nasqué un cavall alat, Pègas, que tot seguit alçà el vol.

A Perseu se’l pot considerar un cavaller Sant Jordi precristià, que aconsegueix vèncer el drac. La figura de la Medusa representa la força dels instints i els impulsos més baixos de l’ésser humà, que han de ser superats i transformats per tal de poder desenvolupar facultats més elevades. I arran d’aquesta transformació és gestat Pègas, és a dir, l’art, la capacitat de donar forma a les coses amb creativitat.

Així, trobem altre cop l’arquetip català: la purificació del cos emocional. Només així ens podem explicar el sorgiment de tantes creacions artístiques extraordinàries en l’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i les miniatures, realitzades durant l’època romànica entre els segles XI i XIII. […] Són testimonis d’una vinculació aparentment irreconciliable, una coincidentia oppositorum, una unificació de contraris, [… que] plasma l’arquetip primigeni de Catalunya, la capacitat d’integració, de viure amb les contradiccions.»

Els Tuatha Dé Danann són els representants més elevats d'un dels dos principis que regeixen el món. El més antic d'aquests és negatiu (mort, nit, ignorància, maldat); el segon, que deriva del primer, és positiu (vida, dia, coneixement, bondat). En els Tuatha Dé Danann veiem l'expressió més brillant del segon principi; i d'ells en sorgeix la saviesa dels druides i la ciència dels file, els poetes.

«Com digué Nietzsche: “Déu és mort”. Els déus moren, però els titans guanyen poder. La tecnologia tan sols és la roba i les armes dels titans.»

«perquè la poesia és arrelada en l’amor, i l’amor ho és en el desig, i el desig, al seu torn, en l’esperança d’una existència contínua. Malgrat això, per a pensar amb total claredat en un sentit poètic cal que, abans que res, un s’alliberi de bona part de la seva càrrega inteŀlectual, incloent-hi tots els prejudicis doctrinals i dogmàtics. […] El poeta ha d’assolir l’independència social i espiritual al preu que sigui, pensar de manera tant mítica com racional, i no sorprendre’s mai per les estranyes bèsties azoològiques que van cap al cercle, car són arribades per a ser qüestionades, no pas per a alarmar ningú.»