“Hi ha un tercer factor, més profund, lligat a l’enveja. En el nostre país, tota persona que fa alguna cosa, que va endavant, que es mou, que té una il·lusió o l'altra, és envejada, odiada, sotmesa a un procés clandestí o públic de tendència implacable, terrible. Això és un fet observable en tots els estaments -no pas solament en els pagesos. A tot arreu, l’acceptació d’un valor personal autèntic, d’una capacitat per a l’acció, d’una vitalitat poderosa en un aspecte o l'altre, crea una aura d’admiració. Ací és el contrari. Només la mediocritat és socialment plausible.”

Avui, lluny de dates transcendentals, vull brindar pel jo, un jo generacional. Vull elogiar als fills de la crisi, els que han hagut de sobreviure la sotragada econòmica i identitària més monumental dels últims 50 anys. Una depressió de valors, de consciència, un crac que ha obligat a reinventar-se del no-res per evitar caure en la mediocritat. Amb el risc de vomitar veritats dogmàtiques (per…

Una part molt grossa de la mediocritat que ens envolta haurà estat avui investida de poders municipals. Traca i mocador. L’home comú, i la dona, clar. L’home comú que no ha tingut ni engendrat mai per ell mateix cap altre valor que aquell que els altres li han atribuït. Poder i vanitat del benefici propi, aquesta petitesa. Com que no ha estat en absolut habituat a fixar ell (ella) mateix (a) els…