BAILO POR DENTRO (inside i’m dancing)
Aquesta pel·lĂcula tracta sobre la història de Rory i Michael que sĂłn dos joves amb diversitat funcional. Rory ingressa a la residència on havia viscut Michael tota la seva vida. Rory, que Ă©s un jove amb moltes ganes de viure i sentir-se un mĂ©s, ha d’adaptar-se a unes normes, cosa que a ell no li agrada. AllĂ coneix a Michael un jove amb parĂ lisi cerebral que l’aspecte de la parla el te prou deteriorat i, en aquella residència sols l'entĂ©n Rory, a partir d’aquell moment ells dos es fan amics i comencen a viure una vida mĂ©s “normal”, ja que van a discoteques, s’independitzen...Ă©s a dir, es senten vius.
Michael porta tota la seva vida vivint en residències, ja que sa mare va morir en el part i son pare el va abandonar en aquesta residència, aleshores no sap el que es el món extern, ni tampoc sap pensar ni decidir per ell mateix ja que en aquella residència les treballadores l’han sobreprotegit massa. Amb l’arribada de Rory a aquella residència, apart de que es l’únic que l’entén, se n’adona de que te moltes ganes de viure i que no li importa tindre una discapacitat per a no poder fer les coes que fan els joves o per a no intentar portar una vida quan més autònoma millor.  Aleshores Rory li dona a Michael les ganes de veure el món d’un altra forma o de poder pensar i decidir sobre ell mateix.
Rory tenia una forma de viure mĂ©s alocada que els residents d’aquella residència, volia tindre una vida com la de qualsevol persona sense cap discapacitat, però en la residència on estava no ho acceptaven ja que eren molt conservadors, com per exemple en aspectes com no deixar que es fera el monyo com a ell li agradava, o no poder eixir una dia a pegar una volta, sinĂł haver de demanar permĂs per a tot. Per altra banda quan Rory va demanar la independència per tercera o quarta volta, la tornen denegar perquè consideren que es irresponsable i que no pot viure sol, mostrant uns prejudicis que amb el desenvolupament de la pel·lĂcula es vorĂ .
Aquesta pel·lĂcula tambĂ© ens mostra diferents situacions discriminatòries que Rory i Michael viuen. Per exemple, quan estan buscant pis per a viure els dos, el xic de la immobiliĂ ria els ofereix un pis sense les condicions adequades per a que persones amb diversitat funcional puguen viure correctament. TambĂ©, quan es disposen a entrar en una discoteca els deneguen l’entrada i si no Ă©s per Michael que els diu que poden tindre una multa per una  conducta discriminatòria cap a ells no hagueren pogut entrar. Un altra Ă©s quan Rory agafa un cotxe i va amb excĂ©s de velocitat, quan la policia el para al veure que te una discapacitat, deixa cĂłrrer la situaciĂł i sols l’adverteix de que no ho torne a fer.
Baix el meu punt de vista el missatge que ens deixa aquesta pel·lĂcula Ă©s que no hem de tindre por en viure. En aquesta situaciĂł en la que Rory li ensenya a MIchael que a part de la vida en la residència hi ha una que es diu “mĂłn reial”. Em pareix una forma molt valenta de veure la vida, ja que hagueren pogut elegir seguir vivint en una residència i l’estĂ ncia haguera segut molt còmoda i ho tindrien tot fet, i en compte d’això van decidir viure per ells mateixa i aprofitar el temps que els queda de vida, com va fer Rory.
Per Ăşltim, a la conclusiĂł que he arribat Ă©s que moltes vegades necessitem veure alguna pel·lĂcula o algun succĂ©s de prop per adonar-nos de que hi han moltes persones amb necessitats i nosaltres no fem res al respecte. Necessitats com l’eliminaciĂł de barreres arquitectòniques o eliminar les situacions de discriminaciĂł, ja que sĂłn persones com nosaltres i tenen les mateixes necessitats i els mateixos drets que nosaltres. TambĂ© m’ha fet reflexionar sobre el paper de les residències, ja que en aquest cas no havia cap interès en que els usuaris s’integraren en la societat.
Recomane moltĂssim aquesta pel·lĂcula ja que ens ajuda a pensar i ens fa reflexionar.
