Quin gust sentir la Marieta! Coses com aquesta sĂłn importantĂssimes.
En una parella formada per un castellanoparlant i un catalanoparlant, en la grandĂssima majoria dels casos Ă©s el catalanoparlant que acaba renunciant a la seva llengua perquĂš el castellĂ Ă©s la llengua dominant, com a resultat a les dinĂ miques de poder, persecuciĂł i discriminaciĂł del catalĂ que tots coneixem. Fins i tot entre dos catalanoparlants, si s'han conegut en castellĂ i no fan l'esforç conscient d'acostumar-se a parlar en catalĂ , molts cops acaba predominant el castellĂ .
Els meus pares es van conĂšixer quan anaven a l'institut i, tot i que tots dos han parlat sempre en catalĂ a casa seva i el consideren la seva llengua prĂČpia, en aquella Ăšpoca a l'institut es parlava nomĂ©s en castellĂ i, per tant, entre ells parlaven en castellĂ . Ja portaven uns anys sortint quan se'n van adonar de l'absurditat de la situaciĂł i van decidir fer l'esforç d'acostumar-se a parlar en catalĂ . Si no ho haguessin fet, jo no hauria crescut parlant-lo i no seria la meva llengua d'identificaciĂł, m'hauria costat mĂ©s parlar-lo bĂ© i la llengua hauria perdut una persona al seu futur.
No sempre serĂ tan rĂ pid com ha sigut per a la Marieta. Ella se n'ha sortit perfectament en 15 mesos, potser altres persones necessitaran mĂ©s temps i no passa res. PerĂČ Ă©s molt important fer-ho pel futur de la llengua, pel futur de la nostra cultura i la nostra terra. I tambĂ© pel futur dels nostres fills. Jo no em puc imaginar com hauria sigut si no haguĂ©s crescut en catalĂ , en la llengua de la terra que m'ha criat. Crec que em sentiria desconnectada de l'entorn i em faltaria alguna cosa.
L'enhorabona, Marieta. Un referent.
