#fernando corena

MARIO del MONACO

nei panni di Don Alvaro ne VERDI *La Forza del Destino* con Renata Tebaldi, Giulietta Simionato, Ettore Bastianini, Cesare Siepi e Fernando Corena.

For @madmozarteanfelinefantasy:

Fernando Corena as Leporello, 1954.

Quan comences a escoltar, encara que el so sigui d’aquells pirates que tant ens entusiasmaven anys enrere, abans que les pràctiques bucaneres assolissin la qualitat actual, no pots més que rendir-te  davant d’un equip tan excels i vital. Ens deia Ordet en un comentari deixat en l’apunt de la Schubertíada de fa tres dies, que l’encantava ficar-se a la màquina del temps, doncs avui absolutament fora de programa la tornem a utilitzar per a submergir-nos en una feliç regressió a 1967, quan va tenir lloc al Lincoln Center una festassa mozartiana.

Deixeu-me doncs fer un parèntesi a l’activitat operística de més rabiosa actualitat, per recordar una representació del MET, tot just 13 mesos després d’estrenar-se la nova seu, que va reunir un prodigiós cast, el dia que va suposar el debut a la casa del baríton finlandès Tom Krause (Comte d’Almaviva) i de Teresa Berganza amb el seu mític Cherubino, i també de Nikolaus Lehnhoff com a director d’escena.

Els acompanyen noms estel·lars de la història de l’òpera com Cesare Siepi (Figaro), Mirella Freni (Susanna), la deliciosa Pilar Lorengar com a Comtessa Almaviva (potser vocalment més idònia per a Susanna) i el Bartolo de Fernando Corena, sota la direcció del polonès Joseph Rosenstock , director de llarga trajectòria novaiorquesa, primer dirigint la desapareguda NYCO (New York City Opera) amb polèmica inclosa per permetre que es programés teatre musical en la seves temporades (Show Boat), i posteriorment al MET on  va esdevenir un director imprescindible entre 1961 i 1969, fent front a un ample repertori que incloïa Mozart i Wagner, amb  248 representacions en aquests 9 anys, i que a jutjar per aquestes “Nozee”, desprenia  una vitalitat i frescor encomiables.

Del cast no sé per on començar, si per el meravellós Figaro del grandiós Cesare Siepi, un cantant versàtil que excel·lia en tot allò que cantava, en la sòbria elegància del cant de Tom Krause  o en el trio de dames format per les lluminoses Mirella Freni i Pilar Lorengar, o l’exultant i contagiós Cherubino de Teresa Berganza.

En Colbran diu que ara no es canta d’aquesta manera tan espontània i segurament té raó, és difícil trobar una vitalitat com aquesta, no és qüestió de nostàlgia, és que l’òpera es fa diferent, potser no tant des de la visceralitat i la improvisació, i per tant això comporta més control, potser perfeccionament i de ben segur fredor. Jo no dic que no hi hagi cantants bons per fer unes excel·lents Nozze di Figaro, només dic que l’evolució de la manera de fer les coses en el món de l’òpera  ha fet perdre aquesta espontaneïtat i entusiasme que es respira en les gravacions antigues i també en aquesta representació que de manera inesperada s’ha colat a IFL.

Jo m’estimaria més una comtessa amb la veu més central, però després d’escoltar el “Porgi amor”, no tant el “Dove sono”, només es pot caure rendit davant de l’encant de Pilar Lorengar, i és per això que em permeto dedicar l’apunt a l’estimada Leonor, segurament la persona que conec que més admira a la cantant aragonesa.

Disposeu-vos a passar-ho en gran tot i els inconvenients d’una sonoritat imperfecte tot i que decent.

Acte 1er

https://ximo.files.wordpress.com/2016/06/le-nozze-di-figaro-a1.mp3

Acte 2on

https://ximo.files.wordpress.com/2016/06/le-nozze-di-figaro-a2.mp3

Acte 3er

https://ximo.files.wordpress.com/2016/06/le-nozze-di-figaro-a3.mp3

ACte 4at

https://ximo.files.wordpress.com/2016/06/le-nozze-di-figaro-a4.mp3

Wolfgnag Amadeus Mozart LE NOZZE DI FIGARO Llibret Lorenzo Da Ponte

Figaro………………Cesare Siepi Susanna……………..Mirella Freni Count Almaviva……….Tom Krause [Debut] Countess Almaviva…….Pilar Lorengar Cherubino……………Teresa Berganza [Debut] Dr. Bartolo………….Fernando Corena Marcellina…………..Nancy Williams Don Basilio………….Paul Franke Antonio……………..Lorenzo Alvary Barbarina……………Loretta Di Franco Don Curzio…………..Gabor Carelli Peasant……………..Mary Fercana Peasant……………..Dorothy Shawn

Director musical……………Joseph Rosenstock Metropolitann Opera House de New York 11 d’octubre de 1967

Estic segur que serà un apunt celebrat per minories, les coses són com són i tampoc deu ser bo anar a contra corrent. La immensa majoria dels apunts que cada es publiquen a IFL són de rabiosa actualitat, per tant que un dia mirem enrere gràcies al regal de l’Eduardo fent feliç a Leonor i no només a ella, és també un goig que m’agrada compartit amb vosaltres i aquí , sense ànim de voler semblar despòtic i groller, les coses es fan així perquè jo sóc l’amo del tros, i demà de ben segur tornarem a l’actualitat. Gracies ems per fer-me passar una magnífica tarda de diumenge.