Le Circuit del Norte présente les cartels de son Certamen de novilladas

Le concours de novilladas du nord de l’Espagne tient ses cartels ! Organisé par la Fundacion del Toro de Lidia, le Certamen de Novilladas arrive dans le nord du pays espagnol avec 4 novilladas de classement, 2 demi-finales et une finale pour un total de 7 novilladas. 12 novilleros et 7 ganaderias ont été sélectionnés avec des arènes situées au Pays Basque, Asturias, La Rioja et Cantabria. Le…

Solana

Avui sí que podem utilitzar l’adjectiu eclèctic per a definir l’oferta culinària del Solana. Però abans, posem-nos en situació.

Localitzat a la vila d’Ampuero, al costat del Santuari de La Bien Aparecida, la patrona de Cantàbria, Solana és el restaurant de l’Ignacio Solana, un dels joves cuiners més talentosos de la regió. Precisament, un dels seus talents és saber combinar clarament dues tendències. I és que tant ofereixen la cuina tradicional sota l’etiqueta “la cuina de la Begoña”, la mare; com una cuina d’aspecte avantguardista, la del fill, la posada al dia actualitzant el receptari tradicional. En tots dos casos, mantenen la qualitat dels seus productes a un nivell excepcional, sobretot pel que fa als tomàquets d’Ampuero de la varietat Jack, els pebrots verds de Tabernilla i els jibiones de guadañeta.

L’eclecticisme no només és en el tipus de cuina, sinó també en la manera d’oferir-la, fet que agraïm ja que permet al client decidir si fer un menú degustació tancat, llarg i estret o triar els plats que es volen menjar en una ració més ampla.

Un bon exemple d’aquesta amalgama culinària són els aperitius. Primer, un de cuina d’avantguàrdia però totalment desarrelada com és un “filipino casolà de foie i xocolata blanca” que ens podríem haver menjat perfectament tant a Los Angeles com a Sydney. A continuació, tres aperitius tradicionals i, almenys els dos últims, amb productes de la zona com són la “croqueta de pernil Joselito” de la cuina de la Begoña; una “amanida de tomàquet amb ventresca de bonítol i ceba vermella” feta amb els deliciosos tomàquets Jack; i, finalment, els pebrots verds (també anomenats caviar) de Tabernilla asados i caramelitzats, que per sí sols ja justifiquen la visita.

Com a part central de l’àpat, vam voler menjar quatre plats de la cuina de l’Ignacio. “La versión actualizada del cocido montañés”, amb un velo de berza un pèl gomós com a base, alubias blancas, una mousse de morcilla, tocino, sal de chorizo i el propi caldo del cocido. La “yema de huevo campero del Asón” amb papada, una carbonara verda, enokis i tuber aestivium; un plat substanciós, ben gustós i sense gaires complicacions. El “salmó d’Alaska” amb morro, llom marinat, un cruixent de la seva pell, els ous i una emulsió líquida d’api que defineixen com una salsa semblant a l’holandesa; un plat que inicialment s’havia de servir amb cocotxes però que van substituir per morro de salmó. Finalment, els “jibiones en texturas con pepitoria de picasuelos y tuber aestivium”, uns molt bons calamars de potera combinats de manera sorprenent, amb una meritòria pepitòria de pollastre. Vam acabar el sopar amb un pastís de formatge, poc gustós i fet amb una galeta força tova, que anava acompanyat d’un gelat de guaiaba del que n’haguéssim pogut prescindir.

En resum, l’amabilitat de les persones que ens van atendre, que ens van fer partíceps de productes de la zona de molt bona qualitat i que desconeixíem completament, les vistes a la montanya que es poden disfrutar des de tot el menjador i trobar una ampolla de vi a la carta que ens fes il·lusió beure, van arrodonir la vetllada perquè ens quedi un bon record de la casa i tinguem ganes de provar altres plats.

Solana

Avui sí que podem utilitzar l’adjectiu eclèctic per a definir l’oferta culinària del Solana. Però abans, posem-nos en situació. 

Localitzat a la vila d’Ampuero, al costat del Santuari de La Bien Aparecida, la patrona de Cantàbria, Solana és el restaurant de l’Ignacio Solana, un dels joves cuiners més talentosos de la regió. Precisament, un dels seus talents és saber combinar clarament dues tendències. I és que tant ofereixen la cuina tradicional sota l’etiqueta “la cuina de la Begoña”, la mare; com una cuina d’aspecte avantguardista, la del fill, la posada al dia actualitzant el receptari tradicional. En tots dos casos, mantenen la qualitat dels seus productes a un nivell excepcional, sobretot pel que fa als tomàquets d’Ampuero de la varietat Jack, els pebrots verds de Tabernilla i els jibiones de guadañeta. 

L’eclecticisme no només és en el tipus de cuina, sinó també en la manera d’oferir-la, fet que agraïm ja que permet al client decidir si fer un menú degustació tancat, llarg i estret o triar els plats que es volen menjar en una ració més ampla. 

Un bon exemple d’aquesta amalgama culinària són els aperitius. Primer, un de cuina d’avantguàrdia però totalment desarrelada com és un “filipino casolà de foie i xocolata blanca” que ens podríem haver menjat perfectament tant a Los Angeles com a Sydney. A continuació, tres aperitius tradicionals i, almenys els dos últims, amb productes de la zona com són la “croqueta de pernil Joselito” de la cuina de la Begoña; una “amanida de tomàquet amb ventresca de bonítol i ceba vermella” feta amb els deliciosos tomàquets Jack; i, finalment, els pebrots verds (també anomenats caviar) de Tabernilla asados i caramelitzats, que per sí sols ja justifiquen la visita.

Com a part central de l’àpat, vam voler menjar quatre plats de la cuina de l’Ignacio. “La versión actualizada del cocido montañés”, amb un velo de berza un pèl gomós com a base, alubias blancas, una mousse de morcilla, tocino, sal de chorizo i el propi caldo del cocido. La “yema de huevo campero del Asón” amb papada, una carbonara verda, enokis i tuber aestivium; un plat substanciós, ben gustós i sense gaires complicacions. El “salmó d’Alaska” amb morro, llom marinat, un cruixent de la seva pell, els ous i una emulsió líquida d’api que defineixen com una salsa semblant a l’holandesa; un plat que inicialment s’havia de servir amb cocotxes però que van substituir per morro de salmó. Finalment, els “jibiones en texturas con pepitoria de picasuelos y tuber aestivium”, uns molt bons calamars de potera combinats de manera sorprenent, amb una meritòria pepitòria de pollastre. Vam acabar el sopar amb un pastís de formatge, poc gustós i fet amb una galeta força tova, que anava acompanyat d’un gelat de guaiaba del que n’haguéssim pogut prescindir.

En resum, l’amabilitat de les persones que ens van atendre, que ens van fer partíceps de productes de la zona de molt bona qualitat i que desconeixíem completament, les vistes a la montanya que es poden disfrutar des de tot el menjador i trobar una ampolla de vi a la carta que ens fes il·lusió beure, van arrodonir la vetllada perquè ens quedi un bon record de la casa i tinguem ganes de provar altres plats.

Case of Gasoducto Sur: Katherine Ampuero did not include Enagas as civil responsible

[ad_1] This omission benefited the Enagas company from suing the Peruvian State before the ICSID for $ 1980 million

The exprocurator Katherine Ampuero did not incorporate Enagas as third civilly responsible for the Gasoducto Sur case. Then, at the time of support by the other companies, desist from incorporating the concessionaire GSPand the court determined that his request was filed…

Ampuero sobre Evo Morales: "Está preparando el terreno para un fallo que no le dará lo que le prometió a su pueblo, territorio soberano" on https://www.my-bolivia.com/ampuero-sobre-evo-morales-esta-preparando-el-terreno-para-un-fallo-que-no-le-dara-lo-que-le-prometio-a-su-pueblo-territorio-soberano/

Ampuero sobre Evo Morales: "Está preparando el terreno para un fallo que no le dará lo que le prometió a su pueblo, territorio soberano"

Ampuero sobre Evo Morales: “Está preparando el terreno para un fallo que no le dará lo que le prometió a su pueblo, territorio soberano”