lopesita

Ahir la Júlia se'n va anar a dormir amb febre. Es veia venir des de que va sortir de l'escola. Avui s'ha llevat amb febre i ha seguit així, intermitentment tot el dia. L'ibuprofè infantil té efectes excitants, literalment. La Júlia ha anat passant de l'eufòria a la son, i jo, atenta al tema. Mentrestant el petit, l'Ot, seguia amb les seves necessitats quotidianes precàriament ateses mentre jo posava el vídeo, preparava un suc que no es pendria ningú, o estenia una rentadora inaplaçable. La Júlia també se sentia desatesa a estones, mentre l'Ot mamava, mentre jugava una miqueta amb ell, mentre jo feia llibrets per dinar que ens acabaríem menjant freds. 

Estar de Rodríguez per 36 hores inclou: no fregar plats fins l'hora de dinar, decidir en l'últim minut que no sortiré al carrer fins que no faci tanta calor, fer dos tes durant el matí, escalfar el dinar al microones, tenir l'ordinador engegat tot el sant dia, localitzar a quin capítol em vaig quedar dels Soprano i tenir el Wunderlist a petar de coses xorres que no tindré temps de fer.

He estat valorant erròniament la quarta temporada de True Blood fins fa un parell de capítols. Malinterpretant el que em semblaven línies argumentals inconsistents (el rapte del Jason, els encanteris sobre vampirs d'una bruixa que em costa de creure com a tal, el viatge a Mèxic, el germà shifter liant-la innecessàriament) que em semblava que no portaven cap enlloc clar. Buscava un "camí" argumental. I no, el tema ha estat resituar els personatges, les seves emocions i les relacions entre ells. Ara estic veient un nou True Blood.  

{Spoiler alert màxima sobre True Blood}

Joder... quina ràbia em fa Bill Compton. Quina ràbia que hagi estat capaç de sembrar la llavor per la reconciliació amb la Sookie alliberant l'Eric després de que aquest li demostri sense cap ombra de puteria la devoció per la Sookie, valorant-la per sobre de la seva pròpia "vida" de vampir.

Pinyols simpàtics: els de les olives, els de les cireres, els de les prunes.