la vida de l'Ours

Quan aprenem valencià-català, una de les dificultats més habituals per a un francès és saber quina preposició acompanya un verb abans d’un infinitiu. Per què diem ha aconseguit arribar, però ha deixat de fumar? Per què és correcte començar a parlar, mentre que intentar de fer-ho no ho és en la llengua estàndard? Per als catalanoparlants, aquestes construccions solen ser naturals perquè formen part de l’ús quotidià de la llengua. En canvi, per a les persones que estant aprenent, especialment si la seua llengua materna és el castellà o el francés, és molt fàcil traslladar estructures que no sempre coincideixen amb les del nostre idioma. Aquestes diferències no són arbitràries. Cada verb té el seu propi règim verbal, és a dir, la construcció que admet davant d’un infinitiu: alguns van directament seguits de l’infinitiu, altres exigeixen la preposició a, uns altres de, i alguns fins i tot canvien de significat segons la preposició que els acompanya. L’objectiu d’aquest article és oferir (i no “és d’oferir”) un resum pràctic dels verbs més freqüents i de la seua construcció correcta, amb exemples senzills que servisquen com a ajuda ràpida tant per als estudiants com per a qualsevol persona que vulga escriure o parlar un valencià-català més natural i més precís. Règim verbal Verb Exemple Observacions + infinitiu aconseguir Ha aconseguit trencar la rutina. Sense preposició. decidir Hem decidit vendre la casa. Sense preposició. esperar Espere arribar prompte. Quan indica expectativa o intenció. intentar Intenta explicar-ho. No s’usa de. mirar (intentar) Mira arribar abans de les huit. En aquest sentit també admet de + infinitiu. necessitar Necessite descansar. Sense preposició. pensar (tenir intenció) Pense telefonar-li. Significa «tenir la intenció de». poder Puc ajudar-te. Verb modal. preferir Preferisc caminar. Sense preposició. pretendre Pretén convéncer-nos. Sense preposició. provar Prova obrir una altra vegada. Equivalent a «intentar». saber Sap parlar francés. Expressa capacitat o coneixement. soler Sol alçar-se prompte. Expressa costum. voler Vull descansar. Verb modal. desitjar Desitge tornar-hi. Sense preposició. a + infinitiu ajudar M’ajuda a acabar la faena. animar L’anime a presentar-se. aprendre Aprén a conduir. començar Comença a ploure. convidar Ens han convidat a sopar. dedicar-se Es dedica a restaurar mobles. ensenyar Li ensenye a escriure. obligar L’obliguen a estudiar. posar-se Es posa a riure. Inici d’una acció. tornar Va tornar a telefonar. Repetició d’una acció. de + infinitiu acabar Acabe de dinar. Acció acabada de fer. deixar Ha deixat de fumar. Cessament d’una acció. mirar Mira de no fer soroll. Equivalent a «intentar». oblidar-se S’ha oblidat de telefonar. procurar Procura de descansar. També és habitual sense de en alguns parlars. recordar-se Recorda’t de tancar la porta. tractar Tracta de comprendre-ho. abstenir-se S’ha abstingut de votar. acusar L’acusen d’haver mentit. Amb verb compost: d’haver + participi. Canvi de significat pensar Pense vindre demà. Pense en tu. pensar + infinitiu = tindre intenció. pensar en = reflexionar sobre algú o alguna cosa. acabar Acabe de dinar. El treball acaba hui. Canvia el significat segons la construcció. recordar Recorde aquell dia. Recorda’t de telefonar. No és el mateix recordar un fet que recordar-se de fer una acció. deixar Deixa de parlar. Deixa el llibre damunt la taula. Amb de + infinitiu significa interrompre una acció.