#microrrelats

Es va passar tant de temps creient que era una ànima incompresa, mancada de qualsevol mena de bellesa o tret digne d’aprovació, que quan finalment va trobar algú que sabés contemplar-la més enllà de les seves esquerdes, li va semblar que perdia el coneixement i que plorava llàgrimes de felicitat, tot deixant solcs de flors al llarg del seu rostre.

Un mal dia, va notar com si totes les fissures que la conformaven s’esmicolessin i l’esberlessin a ella des de ben endins, i va decidir buscar refugi en els braços d’aquella animeta que ja l’havia entès una vegada. I malgrat que la va cercar, cercar i cercar, amb la seva silueta sempre davant seu, mai la va poder atrapar; era inabastable.

Al final, es va atrevir a emmirallar-se davant d’una superfície clara, i aleshores va poder descobrir qui era realment aquella ànima bessona que sempre li havia tornat la mirada: era ella mateixa. Un altre mirall trencat.

- Roser

(Aquest microrelat parla sobre l’acceptació d'un mateix abans que la dels altres, sobre aprendre a abraçar els nostres defectes, fent-los consumir en flames abans que ells ens consumeixin a nosaltres mateixos.)