#ivan benet

New upcoming film: L'home dels nassos

@asongofstarkandtargaryen

Director Abigail Schaaff's first fiction film, "L'home dels nassos", a combination of mythology and historical memory, began shooting at the beginning of February and will continue through the first days of March. Before "L'home dels nassos", Abigail Schaaff has directed various series, such as "Ventdelplà", "La última", "El ministerio del tiempo" and "Madres. Amor y vida".

The film is a period drama that combines adventure and fantasy, and through this mythological being, a man visible only on December 31 and who has as many noses as days of the year.

Set in 1968, the film tells the story of three children, in a mountain village, who try to escape from the "home dels nassos" (the man of the noses), a mythological being, visible only on the last day of the year, who captures lying children, has informed the distributor Trafalgar.

The feature film connects the 1930s and the 1960s and reflects the lies and silence imposed for decades, starring Pablo Derqui (Isabel, Los ojos de Julia, Si no t'hagués conegut, La Catedral del mar, La dona del segle) and Ivan Benet (Cerca de tu casa, Nit i dia, Teatre Lliure: l'ànec saltvage, Moebius).

The cast also includes Mercè Llorens (Mesrine: Parte 1. Instinto de muerte, El Comisario, Hospital Central, La niña de la comunión), Pep Munné (Caza al asesino, Visions d'un estrany, Lifting de corazón, Periodistas, Smiley), Maria Molins (El bosque, A la deriva, Hijo de Caín, Entrevías), Jeannine Mestre (Goya, Tornarem, Savannah Bay, Vértigo en Manhattan), Jorge Motos (Lucas, La Caza. Monteperdido, Tú no eres yo, Con mis ojos, Feria: la luz más oscura), Berner Maynes (Después también, Svetlana: Moderna del Raval), Malcolm McCarthy (Nieva en Benidorm, Cuba libre, Amar es para siempre, Foodie love), Salli Diallo, Miranda Munné and Lluc Miravete.

Filming is taking place in different locations in Catalonia, such as Mura, the hermitage of Sant Julià d'Uixols in Castellterçol, the Collsuspina cave, the forest and the Romanesque bridge of Gualba and Can Plantada, in La Ametlla del Valles.

Cristina Genebat (molt ben aliada amb Julio Manrique i Xavi Ricart) es proposa versionar una de les obres més representades per nadal: els pastorets. Jugant amb bona part dels personatges de l'obra consagrada per Folch i Torres, Genebat ofereix una visió moderna d'un clàssic. La Maria no pareix per obra i gràcia de l'esperit sant, sinó per l'acció asèptica de la medicina moderna: veient que ja té 38 anys i està a punt de ser massa gran per ser mare, decideix inseminar-se per ser mare soltera. Els pastors que segueixen l'estrella que els conduirà a l'estable on hauria de nèixer Jesús, passen a ser dos amics de trenta i pocs anys que es troben passant la nit de nadal sols menjant pizza i bevent en copes de cava, a la terrassa d'un bloc de pisos del Raval. Un d'ells un astrofísic a l'atur que està convençut de l'arribada d'un cometa aquella nit. I l'altra, un autònom que, com li fa dir Genebat, en una de les moltes i encertades crítiques al moment actual, paga per treballar. Només dos exemples de les variacions aportades per Genebat que converteixen el text allargassat, lent i arcaic dels pastorets en una obra àgil i divertida i, sobretot, plena de crítiques directes com l'excés de cesàrees provocades innecessariàment als hospitals d'aquest país (segons la mateixa Genebat, un 15% superior de mitjana que a la resta d'Europa i un 40% en nits especials com Nadal o cap d'any) o la solitud dels que no tenen a ningú per Nadal i recorren a prostitutes per no sentir-se tan sols. 

L'Ivan Benet i en Marc Rodríguez són els nous Rovelló i Lluquet aportant unes interpretacions convencents i encertades. L'amistat entre ells dos tant a dintre de l'obra com a l'exterior resulta molt evident i la complicitat ajuda a generar el bon ambient que desprén l'obra. Una peça ambientada a nadal, però que podria ser representada en qualsevol altra època de l'any perquè la història té un pes per ella mateixa, els jocs que es creen entre els personatges, les confussions i les presses tenen un valor propi que transcendeix el nadal. Els dubtes sobre el bé i el mal ("què és el mal, avui en dia?"), la religió i el desencant (el pare de la Marta és un ginecòleg deprimit perquè ha perdut la il·lusió de viure en una època tan poc il·lusionant com la present; el metge i l'infermera que atenen la Maria esdevenen autòmates freds i amb ganes d'enllestir la feina ràpidament) també s'obren lloc entremig de les reflexions de l'àngel Gabriel convertit en un saxofonista de carrer musulmà.