Feb 16, 2018
Loading...
seen from South Africa
seen from Italy
seen from Poland
seen from Singapore
seen from United States
seen from Brazil
seen from United States
seen from United States
seen from France
seen from Jordan
seen from China
seen from United States
seen from Italy
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from Moldova
seen from China
seen from Hong Kong SAR China
seen from Italy
seen from Australia
Anya is live and ready to show you everything. Watch her strip, dance, and perform exclusive shows just for you. Interact in real-time and make your fantasies come true.
Free to watch • No registration required • HD streaming
Reflexions d'un pare sobre el sistema educatiu.
Darrerament es parla molt de l’informe PISA i els resultats que situen a Espanya i en particular a Catalunya a la cua dels principals aspectes avaluats per ell. Jo no hi vull entrar massa en aquest aspecte perquè ja hi ha prou experts sobre el tema que en parlen i molts altres que parlen i que un té la sospita que no han posat en la seva vida un peu en una aula. El que si que puc fer és posar per…
View On WordPress
Cada vegada és més evident que assistim a una progressiva disputa interna pel control del departament. Veiem un sector sensible als postulats més neoliberals (a partir de la Fundació Bofill, l’Escola Nova 21 i el Centre UNESCO), partidari de desregular el sistema tant com es pugui i trasplantar a casa nostra el model nord-americà de centres independents que a la pràctica funcionen com a empreses que es disputen el mercat educatiu. Eduard Vallory, educat als Estats Units, guru de l’Escola Nova 21, antic cap de gabinet d’Andreu Mas Colell (el mateix que va triplicar les taxes universitàries, expulsant dels estudis superiors tota una generació de joves de classes treballadores), es proposava de conseller d’Educació. [...] El projecte d’escoles innovadores (l’Escola Nova 21, un confús projecte d’innovació patrocinat per conegudes empreses privades amb interessos en el mercat educatiu) pretenia ser la doctrina oficial pedagògica del departament. Tanmateix, fa poc més d’un any, el conseller va abocar una gerra d’aigua freda sobre aquesta aspiració i va desestimar-ne la possibilitat. Probablement, els informes d’inspecció sobre l’absència de beneficis pedagògics tangibles i els problemes derivats devien orientar, amb encert, la decisió de Bargalló. Ara bé, això va precipitar una certa ofensiva, potser interna, potser mediàtica, contra el departament. Certament, les pressions per l’obertura dels centres durant el juliol amb presència dels docents sacrificats, primer (especialment a càrrec del diari Ara i de la Fundació Bofill), i les que comminen a l’obertura precipitada, ara, tenen força a veure amb aquest moviment de fons, aquesta tensió interna dins la conselleria, de la mateixa manera que, des de fora, sectors empresarials i els seus think tanks pressionen per a l’obertura total de les escoles. [...] Es construeix un discurs que apel·laria a ‘l’emergència educativa’ en què ‘les famílies més vulnerables’ i sobretot els infants i adolescents provinents dels sectors més desafavorits patirien uns dèficits educatius terribles. És curiós que aquests mateixos sectors no protestin pel fet que les taxes universitàries catalanes siguin les quartes més elevades d’Europa, o que les seves opcions pedagògiques, en base a una ‘innovació’ que va generant cert caos, no redueixin les desigualtats, ans al contrari. Tanmateix, la proposta concreta de desconfinament, incidint en la necessitat d’obrir les escoles, especialment en els cursos inferiors, pot resultar terrible, perquè els riscos possibles, objectivament, superen els beneficis probables. [...] La llei d’educació de Catalunya, i les seves derivades de privatització, d’autonomia creixent dels centres, del pes més gran de les direccions, de la precarització dels docents (entre el 35%-40%) i de les retallades han deixat inerme el sistema educatiu a nivells similars als que va deixar la sanitat al peu dels cavalls (o de la pandèmia). És utòpic creure que es poden doblar els espais o fer ràtios de quinze alumnes en menys de quatre mesos. Si als Serveis Territorials de Girona una escola de cada tres té un barracot és perquè no tenen espai. Amb grups classe de trenta-tres alumnes a l’ESO o per sobre dels trenta-cinc a la postobligatòria, adaptar-se als criteris sanitaris és infinitament més difícil que si tinguéssim ràtios més racionals, de vint-i-dos o vint-i-tres, com és habitual als països del nostre entorn.
https://www.vilaweb.cat/noticies/escoles-tancades-escoles-obertes/
De la recerca a l’ensenyament: la difusió de les escriptores
Ahir tingué lloc la taula redona De la recerca a l’ensenyament: la difusió de les escriptores. L’acte va estar moderat pel professor Vicent J. Escartí, qui va subratllar a la presentació la lentitud amb la qual sovint els resultats de la recerca acadèmica en matèria de dones es traslladen a la societat mitjançant l’exemple d’un article que va escriure fa vora trenta anys sobre Margarida Borràs, transsexual condemnada a mort que fou penjada a la Plaça del Mercat de València. Estartí va explicar com, arran d’articles com el seu, Borràs ha esdevingut progressivament una icona per al moviment LGTB: el col·lectiu Lambda ha creat un premi amb el seu nom i l’Ajuntament de València li ha dedicat un carrer i una placa commemorativa.
A continuació va prendre la paraula Verònica Zaragoza per tal d’explicar unes pinzellades de la seua tesi doctoral, que versava sobre poesia femenina del segle XVI. Segons Zaragoza, hi ha el prejudici que abans del segle XX no hi ha dones escriptores perquè no estaven alfabetitzades, quan en realitat moltes dones tenien accés a l’educació a través d’altres institucions, com ara els convents. Cal rebatre aquesta idea d’orfandat i excepcionalitat perquè sí que hi ha hagut moltes dones escriptores, tot i que existeixen problemes de transmissió dels seus textos (molts romanen inèdits o hi ha hòmens que se n’han apropiat l’autoria).
La segona intervinent fou María Lacueva, que es va doctorar amb una tesi sobre escriptores valencianes al franquisme. Lacueva va insistir en la necessitat d’omplir els buits de les dones en la genealogia literària, ja que aquests buits després es traslladen als llibres de text de secundària i els alumnes acaben l’institut pensant que totes les dones han estat unes àgrafes o, en tot cas, les excepcions que confirmen la norma, com Isabel de Villena. D’altra banda, també es va esmentar la dificultat d’investigar en aquesta matèria partint de zero, sense un estat de la qüestió previ ni referències a les quals poder citar.
Per la seua part, Ana López començà denunciant una dada alarmant verificada a l’estudi Mujeres en la ESO: la presència de dones en els continguts de secundària entre 1r i 4t d’ESO és de tan sols un 5’5%. La ponent qualificà aquest fet de “frau literari” i apuntà com a causa el manteniment d’un esquema de coneixement androcèntric, on el cànon cultural de la literatura universal ha estat confeccionant per hòmens, produint així una negació que deixa a les dones sense referents. Finalment, Rosa Roig tancà l’acte amb una reflexió sobre la seua experiència de més de trenta anys a l’ensenyament de secundària. Exemplificà una dualitat problemàtica a l’hora d’accedir a bibliografia sobre moltes dones escriptores: o bé la lectura farragosa d’una tesi acadèmica de nou-centes pàgines o bé una entrada breu a la Viquipèdia sense contrastar les fonts. Manca un terme mitjà, com podria ser el llibre divulgatiu escrit amb rigor, però emprant un llenguatge accessible. La intervenció va concloure amb la menció a diversos projectes orientats cap a visibilitzar les dones, com l’exposició Nosaltres, les escriptores o el Diccionari biogràfic de dones.
La setmana passada,l’equip de Mousiké ha estat preparant l’exposició de les fotos dels alumnes de l’Institut Trinitat Nova al nou centre cívic del barri, el centre cívic de Trinitat Nova.
Compartim els valors del projecte amb les famílies i veïns del barri!
Anya is live and ready to show you everything. Watch her strip, dance, and perform exclusive shows just for you. Interact in real-time and make your fantasies come true.
Free to watch • No registration required • HD streaming
Els joves i les joves de l’Institut Trinitat Nova presentant el rap que han estat creant a la “Setmana Cultural.
El teatre del Casal d’Avìs de Trinitat Nova s’ha omplert amb les rimes de hip hop dels alumnes.
Recordem la sessió final de #teixintcomplicitats amb els alumnes de l’Institut Infanta Isabel. Els participants van veure les seves representacions en vídeo als trailers que l’equip de Mousiké va preparar per a cada IES.
En el final de la Setmana Cultural a l’Institut Trinitat Nova, els alumnes van llegir els relats que han estat creant durant els quatre dies d’activitats. La sessió es va passar al Casal d’Avís que ens van cedir el seu magnífic teatre.