Synthesia és una empresa nascuda a Londres i que treballa amb la Intel·ligència Artificial i el reconeixement facial per una curiosa aplicació: doblar pel·lícules.

Gràcies a la tecnologia ENACT es pot doblar l’àudio de vídeos i pel·lícules i introduir als actors els moviments dels llavis pronunciant les paraules en l’altre idioma. Mireu si no la següent demostració:

Synthesia ENACT, el futur dels…

La llei del cinema ja fa anys que existeix. Va ser una idea d’ERC que van tirar endavant juntament amb el tripartit i amb el suport de CiU. Era una llei que bàsicament pretenia omplir els cinemes de Catalunya amb el 50% de pel•lícules en català, ja sigui versió original o doblada, i la resta, l’altre 50% en castellà. Es tractava d’oferir el mateix cinema en català que en castellà, que són els dos idiomes oficials del Principat. Pot semblar, pels catalanistes i/o independentistes, que el 50% en castellà és massa, però tenint en compte que fins fa poc el percentatge de català era del 3%, el que dona al castellà un 97%, ja que en aquest país, lluny de ser civilitzat, no hi ha n’hi una versió original, per tant, aquesta llei semblava molt positiva per la llengua.

Però no tot era tan bonic, ni tan catalanista. Es fa una llei que obliga a doblar al català totes les pel•lícules menys les de parla espanyola, discriminant clarament a tots els que no parlen espanyol i beneficiant a les que si que el parlen. Una llei per afavorir el cinema en català que no obligui a doblar el castellà? És lamentable.

Un govern que suposadament és catalanista i que té un gran percentatge d’independentistes resulta que fa una llei del cinema que no obliga a doblar al català les úniques pel•lícules que perjudiquen el cinema català i de l'únic país que perjudica el nostre.

I després, òbviament, des de Brussel•les, la CE (Comissió Europea) tomba la llei perquè discrimina positivament un idioma respecte els altres. Per tant, obliguen a refer la llei, o es dobla tot o no es dobla res.

Més tard el govern respon, sense dir gairebé res.

- “Refarem la llei”, diuen. A veure com ho faran. Perquè és fàcil, tot al català, però la tradició de abaixar-se els pantalons, o més ben dit, d’anar amb els pantalons abaixats de CiU és mítica i molt arrelada.

- “En cap cas qüestiona la protecció del català”. Exacte, conseller, exacte, el que qüestiona és la vostra intel•ligència, la vostra catalanitat i els vostres collons. Els Europeus no qüestionen la protecció del català, perquè els hi és igual, però no obligar a les úniques pel•lícules que ens perjudiquen a doblar-se al català està clar que sí que perjudica el català.

- “Ja vèiem a venir que podia passar”. Ara ja no es qüestiona la intel•ligència, es nega definitivament. És a dir, durant tot el procés de creació i desenvolupament de la llei, a on es pot veure com serà i, pensant una mica, si s’acceptarà, resulta que l’intel•ligent senyor Mascarell, diu que ja veia a venir que no s’acceptaria i tot i així van donar suport a la llei. Idiota.

La solució sembla molt senzilla, i ja s'hauria d'haver fet abans de proposar la llei, tot el que no sigui català es dobla o se li posen subtítols. Que hagin de ser els Europeus els que, deixant-nos en evidència als catalans, i més al nostre govern, ens diguin que aquesta llei és injusta i, encara que a ells no els hi importi i no ho diguin, perjudica el cinema en català, i, per tant, no compleix l'objectiu proposat a mi em fa vergonya, i no aliena, no, vergonya en primera persona, com a català.

I quan no sabíem si el govern s’abaixaria els pantalons o no, en Mascarell descarta que es facin doblar o subtitular les pel•lícules en castellà. Abaixada de pantalons. I diu: “Les opcions són o bé trobar una solució jurídica que esquivi la discriminació o bé rebaixar la norma”. Abaixada de pantalons, una altra, sí. La solució és fàcil, no donar avantatges a la llengua que ens mata. Però tot apunta a la rebaixa.

Europa diu o tot o res. Però CiU s‘abaixa els pantalons, podrien triar el tot i Brussel•les ho acceptaria.

Potser va ser el tripartit qui va donar vida a la llei, però amb el suport de CiU, i ara és a ells a qui els toca plantar-se i dir que el castellà, com a llengua diferent al català, també s'ha de doblar, igual que fan totes les altres. És lògic, és comprensible, és positiu pel país i és el que vol Brussel•les. Però tot apunta a que no ho faran, i seran tan o més culpables que els que van idear la llei des d'un principi. Són aquestes coses les que importen. Si Madrid ens diu, feu el que vulgueu, no hi ha cap mèrit, és quan Madrid no vol una cosa però el govern català lluita per aconseguir-la perquè sap que és positiva per Catalunya quan hi ha mèrit. I aquesta és una situació. Si Madrid ens diu doncs ho doblarem tot, CiU no té cap mèrit. Si Madrid diu, volem la llei tal com està i CiU es manté ferm, i ja no diguem aconsegueix doblar-ho tot, llavors sí, CiU s'ho haurà treballat i mereixerà reconeixement (per això). Però seguint els precedents diran: No, és que ens han obligat, i som-hi, a veure davant de qui ens podem baixar els pantalons el pròxim cop.

L'únic punt positiu és que si no fem res a qui es denunciarà serà a Madrid.

I parlant del doblatge, subtítols:

Hi ha la discussió sobre si és preferible doblar o subtitular. Jo he arribat a la conclusió de que millor deixar-ho en 50% de cada, 50% doblada al català i 50% VOSC.

Les opinions són diverses. Sobre doblar, hi ha gent que opina que faria molt més bé a la llengua catalana només doblar al català que no fer el 50%, diuen que a Catalunya el cinema ha de ser en català, però no hi estic d’acord.

Si és vol gaudir de cinema en català que es consumeixi cinema català. Trobo hipòcrita voler lluitar per la llengua mentre elimines altres llengües doblant-les. El que fa mal al català és el cinema en espanyol, no pas tenir-lo VOSC al 50% i doblat al 50%. Ara resulta que si vull el cinema 50 i 50 l'espanyolisme ha guanyat? M’he trobat molta gent que m’ho diu. Jo diria més aviat que ha guanyat al fer-nos perdre temps discutint si és millor 50 i 50 o 100 doblat, quan està clar que els dos ajuden al català però la primera opció aporta més coses, sent millor.

Si anem d'aquest pal les pel•lícules dels nostres cinemes només haurien de ser de producció catalana. El menjar només hauria de ser de la terra. I el bens materials. I tot. Però mires pel•lícules americanes, espanyoles, angleses. Menges productes importats. Compres a l'IKEA. I en general consumeixes molt estranger. Pel mateix motiu que a Catalunya ha de ser en català, una pel•lícula anglesa s'ha de mirar en anglès. No siguem contradictoris i irracionals, que això és d'espanyols. 

El cinema hauria de ser tal com s'ha concebut, i si algú el vol doblat, doncs llavors sí, al català. I com que molta gent el vol doblat, doncs em quedo amb el 50 i 50.

Tot i que si el cinema només fos subtitulat al català tot català ampliaria horitzons i tindria més facilitat al aprendre una llengua, però si es dobla llavors només gaudiran d'aquests avantatges els qui vulguin, i això tan obtús és també d'espanyols. Tan bé fa a la llengua 100% doblat que 50% doblat i 50% subtitulat al català, el que no pot ser és seguir com fins ara. Nosaltres aquí discutint com podem ajudar més a la llengua mentre ens les van clavant, igual que passa en l'independentisme en general. 

El que està clar però és que el castellà hauria d'estar el primer de la llista de ser subtitulat o doblat. Doblat perquè no és català i s’ha de doblar i subtitulat per ser justos i mantenir la versió original. Hi ha gent que diu, ningú miraria una pel•lícula espanyola subtitulada al català. Potser ningú aniria al cinema. I? El cinema espanyol és més aviat lamentable, i vist des dels ulls d'uns éssers superiors com som els catalans (és així) encara més. Al cinema català i a la llengua catalana no li afecte que es miri o no cinema espanyol, bé, perdó, si que li afecte, li convé que no se'n miri. Així que si ningú vol mirar una pel•lícula espanyola subtitulada al català que no ho faci, les angleses, daneses, franceses, russes o americanes si que es miraran, igual que les catalanes, i això és el que importa. Però de fet la llei parla de doblar, i sincerament, penso que sí que hi hauria gent que miraria pel•lícules espanyoles doblades al català, així que doblat, cony.