Som llavor del canvi
Quadern de Bitàcola. Així vaig anomenar el meu Dossier Personal d’Aprenentatge quan el vaig crear. El DIEC defineix aquest terme com el llibre de bord on cada pilot anota les principals incidències de la navegació d’una nau. I això és el que he anat escrivint. Aquest blog no és només una explicació dels conceptes treballats durant les sessions presencials, sinó que també hi he incorporat les meves posteriors reflexions i altres preguntes que m’inquietaven. Per últim, per fer el tancament de l’assignatura i també de les entrades precedents, m’agradaria compartir les conclusions transversals que he anat madurant gràcies als materials proporcionats, les discussions amb els companys i la meva pròpia visió del món.
SOM PROJECTES SENSE HORITZÓ
Trobo molt encertada la concepció de l’ésser humà com a un projecte sense horitzó. Per mi, això és el que som, vaixells a la deriva que lluiten contra la natura per sobreviure, que no segueixen un camí marcat sinó que tenen la immensitat del mar per crear i dissenyar noves rutes cada dia, que volen arribar a un port, però que quan hi són, només tenen ganes de marxar cap a un de nou.
Som naus sense rumb que intenten trobar el nord de la seva brúixola, que naveguen incansables volent descobrir tots els misteris dels racons del món. Som persones amb inquietuds personals i ganes de millorar el nostre voltant.
En poques paraules, crec que com a professional hauria de confiar en aquesta idea per no perdre mai les ganes de seguir aprenent, seguir ensenyant, seguir creixent i seguir millorant (avançant).
SOM REPTES PER SEGUIR MILLORANT
L’escola ha de ser una institució dinàmica, s’ha d’anar renovar en funció de la demanada de la societat. Per aquest motiu és important tenir una ment oberta a noves possibilitats, a nous mètodes i a nous mitjans, sense perdre de vista el principi de realitat.
L’escola també ha d’efectuar els canvis necessaris per adaptar-se als temps que corren: la societat de la informació, de la tecnologia, del creixement… Ara bé, aquesta adaptació al present, no ha d’alterar els principis i valors bàsics i essencials que volem inculcar als alumnes perquè arribin a ser persones.
Com a mestres, hem de confiar en el poder de l’educació com a mitjà per canviar el món, hem de creure en la seva capacitat per ajudar a construir una societat més justa. Hem de ser conscients del poder que estem exercint, ja que tenim a les nostres mans l’educació de les persones del futur, els valors que els transmetem seran els que ells posin en pràctica.
Però, sobretot, per continuar avançant, és important l’avaluació del que ja s’ha fet, per tal de formular nous reptes que ens impulsin a millorar.
SOM INQUIETUDS, MISTERIS I CURIOSITATS
Més enllà de saber utilitzar un aparell electrònic o de conèixer com publicar un tuit, la competència digital ens parla de les habilitats de processar el coneixement i de ser crítics en un món que ens envia multitud d’estímuls diàriament. Ser intel·ligent significa haver desenvolupat un esperit crític per poder seleccionar tota la informació que rebem. També té a veure amb ser conscients de qui som, de les nostres habilitats i dels nostres límits, i a partir d’aquí, formular les metes que donin sentit a la nostra vida. La intel·ligència implica profunditat i ganes d’anar més enllà, capacitat de reflexió tant dels nostres propis actes i pensaments, com dels fets que succeeixen al món exterior. A més, demana assolir un equilibri entre raó i intuïció. Però, per sobre de tot, ser intel·ligent vol dir qüestionar-se amb l’objectiu de trobar noves preguntes, més que respostes correctes. La intel·ligència ens fa créixer.
Ara bé, també hem de saber que no estem sols, que sempre tenim algú que ens acompanya i que està disposat a donar-nos la mà. Està clar que per créixer hem de tenir clar els nostres ideals, hem de construir una base forta de personalitat, hem de sentir-nos sols, hem de saber escoltar-nos, hem de trobar els nostres objectius, hem de descobrir la nostra essència, hem de conèixer els nostres punts forts per potenciar-los i les nostres debilitats per millorar-les, però també hem de donar i hem de rebre. En altres paraules, hem de compartir, compartir vivències, aventures, projectes, idees, opinions, pensaments, inquietuds, preguntes, reflexions, preocupacions, sentiments, emocions, somnis, il·lusions, tot el que vulguem, amb l’únic objectiu d’enriquir-nos, d’aprendre i d’obrir la ment a noves portes, a noves possibilitats. Només si busquem en nosaltres mateixos a la vegada que interaccionem amb l’entorn, serem capaços de desenvolupar-nos amb èxit.
SOM COMUNITAT D’APRENENTATGE
Finalment, puc afirmar que les sessions d’Aula 3.0 han estat profitoses. D’una banda, per la bona relació que s’ha procurat entre teoria i pràctica. És a dir, no només hem explorat temes a nivell conceptual, sinó que també n’hem experimentat de primera mà les seves implicacions pràctiques. A més a més, per la quantitat de materials que se’ns ha proporcionat, tant a nivell teòric (articles, conferències, vídeos) com pràctic (he recollit en aquest document les eines 2.0 que hem anat descobrint). De l’altra, per la diversitat de metodologies emprades com ara el treball en grups cooperatius, les valoracions individuals, els jocs de rol, els debats...
En aquest sentit, també cal destacar que l’experiència amb els meus companys i companyes ha estat molt gratament positiva. Tots som diferents. Cadascú ha aportat el seu punt de vista particular i l’ha deixat veure més o menys amb les seves intervencions, i aquesta diversitat ens ha enriquit a tots.
El diàleg que hem anat teixint em fa remarcar la importància de la comunicació, de la transmissió de les petites idees en potència, de les reflexions que només nosaltres coneixem, de les conclusions que haguem extrapolat. Parlant, entenem i ens fem entendre. Les paraules ens ajuden a comunicar-nos, ens faciliten la comprensió de la complexitat de les relacions humanes, ens permeten l’expressió dels nostres pensaments més íntims i dels sentiments més superficials.
I és que el coneixement és una construcció social fruit de la interacció. Aquest diàleg, partint cadascú de la seva realitat i de la seva experiència, és consensuador de significats, alhora que generador de nous dubtes i preguntes.
