Hadrian de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor, producció de Peter Hinton. Fotografia de Michael Cooper gentilesa de la Canadian Opera
Hadrian de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor, producció de Peter Hinton. Fotografia de Michael Cooper gentilesa de la Canadian Opera
Hadrian de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor, producció de Peter Hinton. Fotografia de Michael Cooper gentilesa de la Canadian Opera
Hadrian de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor, producció de Peter Hinton. Fotografia de Michael Cooper gentilesa de la Canadian Opera
El passat 13 d’octubre es va estrenar a Toronto l’òpera de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor, Hadrian.
El cantant i compositor nord-americà va néixer el 22 de juliol de 1973 a Rhinebeck (Nova York), fill dels cantants Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle. Els pares es van separar quan ell tenia tres anys i va anar a viure amb la mare a Canadà. Ell té la doble nacionalitat, nord-americana i canadenca. Va començar a estudiar el piano als sis anys i quan en tenia tretze es va incorporar a “The McGarrigle Sisters and Family”, grup format per la mare, la seva germana Marta i la tia materna Anna. Ja des d’aleshores va començar a destacar com a compositor de cançons, reben reconeixement i distincions de ben jove.
El món de l’òpera el va fascinar des de ben jove, així com l’obra d’artistes tan potents com Edith Piaf, Judy Garland (l’any 2006 va interpretar en directe a Nova York, al Palladium de Londres a l’Olympia de Paris i al Hollywood Bowln de Los Angeles totes les peces que la cantant nord-americana va interpretar en el mític concert al Carnegie Hall l’any 1961) o Al Jonhson. Sense cap mena de dubte tot aquest aiguabarreig d’estils van tenir una influència decisiva en la seva carrera com a compositor i també com a intèrpret apassionat i visceral.
La carrera de Wainwright és internacionalment reconeguda, actuant a totes les grans ciutats dels Estats Units, Canada i Europa. Des de 1998 fins ara ha enregistrat 12 àlbums que inclouen la política, la literatura i l’amor. El darrer dels àlbums “Take all My Loves” publicat l’any 2016 està dedicat a 9 dels sonets de Shakespeare.
Peter Gelb va encarregar a Wainwright una òpera. L’any 2008 va començar a escriure Prima Donna, sobre una dia a la vida d’una cantant d’òpera, però les desavinences amb Gelb sobre l’idioma del llibret en francès i altres problemes van fer que l’òpera no s’estrenés a Nova York en la temporada 2009 com estava previst. L’òpera es va estrenar finalment el mateix any però a Manchester i l’any 2015 en va fer una revisió i la va filmar pel cinema dirigida per Francesco Vezzoli.
Hadrian és la seva segona òpera i està basada en l’emperador romà Adrià segons el famós llibre de Marguerite Youcenar, Memòries d’Adrià. Va començar a treballar en aquest tema abans de Prima Donna, però es va estimar més aturar el projecte per agafar més seguretat en llenguatge operístic.
La trama es centre en els amors de l’Emperador Adrià i Antinous. Amor, política i un entorns exòtic semblen per tant l’embolcall perfecte per a una trama operística clàssica.
RESUM TRAMA (gràcies Fede)
L’Emperador Adriano se sent destrossat després de la mort del seu amant Antinous ofegat al riu Nil. Mentre assumptes d’estat s’acrecentan seu dolor i els seus consellers de guerra li adverteixen d’una nova amenaça radical contra l’Imperi, Adriano llisca fora del temps per retrobar- amb la visió i la presència real d’Antinous que li fa saber la veritat del que va passar al Nil.
Darrer nit de la vida d’Adrià. Som a Tibur, als afores de Roma.
Adriano està greument malalt i lamenta la mort del seu amant Antinoo. Després d’un any de preparatius per fi el cos d’Antinous serà enterrat. El seguici d’Adrià pensa que morirà aquesta nit de malaltia o de tristesa.
Dos deïtats visiten Adrià que és l’únic que les pot veure: són l’emperador Trajà i la seva esposa Plotina. Trajà, com si fos el seu pare, s’ha fet present per confortar Adriano..Plotina que ha assegurat a Adriano en el tron ve a complir una missió. Adriano només vol saber la veritat del que ha passat a Antinous. Convençut que està trastornat per la pena demana al seu metge Hermógenes que el mati. Turbo seu amic de sempre i cap de les seves milícies, tracta de raonar amb Adrià. La lleialtat d’Hermógenes cap Adrià el condueix al suïcidi.
Reapareixen Trajà i Plotina. Plotina comença la seva comesa. Trajà s’ocupa dels assumptes d’estat. Els enemics del “status quo” efectuen un aixecament per fer-se amb el poder. Això no té importància per a Adrià que només pensa en Antinous. Sabent que el temps s’escurça, Plotina promou un pacte: dues nits amb Antinous i sabrà la veritat, sempre que signi un document, segons el qual destruirà a aquells que volen destruir-los. Adrià dóna la seva aprovació.
Set anys abans, a Grècia.
Plotina condueix a Adrià cap a la nit en què va conèixer a Antinous: va ser a la festa de robigàlia, en honor del recorregut d’Adrià per tot l’Imperi. Els convidats canten lloances per l’emperador. Allà es troba Sabina, l’esposa d’Adrià, la tristesa és evident, el seu marit passa d’ella.
Antinous està present, ha estat magnífic en la cacera, matant un porc senglar que ha atacat l’Emperador. Comencen els preparatius per a una cerimònia de sacrifici. Adrià insisteix a Turbo perquè porti davant la seva presència a l’heroi de la cacera. Turbo es mostra contrari a portar-lo, sabedor dels gustos de l’Emperador.
Adrià anhela tenir a Antinous entre els seus braços, sabent que la nit jugarà el seu paper. Veiem que l’atracció entre tots dos és profunda i veritable.
Per diversió d’Adrià s’ha convocat a una Sibil·la que prediu que Antinous es sacrificará i es covertirá en un salvador. Adrià torna a prestar atenció a la celebració.
Un sacrifici és portat fins a l’altar, es formen petits grups. Adrià i Antinous han trobat el seu destí. Turbo i Sabina han trobat en Antinous un enemic comú. El seguici considera les implicacions polítiques que se’n poden derivar. La gent murmura.
Plotina es revela al públic: ella ha estat la Sibil·la.
Egipte. Una barcassa al Nil.
En un món, situat entre mons, l’amor d’Adrià i Antinous se’ns presenta com totalment consumat.
Han passat sis anys des de la nit en què Adrià i Antinous es van conèixer ,. Amb el pas del temps Antinous ha demostrat ser savi i amable. Adrià identifica aquesta nit com la nit en què Antinous va morir. Incapaç d’escapar de la malaltia del seu món real i enfrontant-se a la pitjor nit de la seva vida, Adrià prega Plotima que canviï les regles del joc. Ella refusa fer-ho.
El seguici fart de viure en la incertesa es diverteix amb jocs i beguda. Quan apareix Antinous veiem que ha conquistat el cor de tots. Antinous mostra un pacífic acostament cap jueus i natzarens. Turbo creu veure en això un suport al poder del monoteisme. Es lamenta que Adrià estigui massa influenciat per Antinous.
Sabina està turmentada per l’amor que el seu marit sent per Antinous. Ella i Turbo parlen d’un pla, un engany del que ha d’encarregar-se una Sibil·la. Sabina no està molt segura d’això, però Turbo està completament decidit.
L’alcova. Antinous demostra el seu afecte per Adrià. Una Sibil·la apareix per alleujar la malaltia de Adrià.Ella declara que la recuperació d’Adrià depèn d’un sacrifici. Adrià s’introdueix breument en el món intermedi i comprova que la Sibil·la no és altra que Sabina. De retorn al somni de la febre del passat Antinous demostra amb tendresa el seu afecte per Adrià. Sabina és testimoni de l’amor que Adrià sent per Antinous. El seu marit té cor i se sent commoguda.
En coberta veiem que Antinous confia en les paraules de la Sibil·la. Està a punt de sacrificar-se. Sabina intervé i dóna per conclòs el joc. Turbo fa acte de presència i aparta Sabina. Turbo es queda sol amb Antinous que admet l’engany i després el mata, tirant el seu cos al riu.
Tibur, als afores de Roma. Últims moments d’Adrià.
De retorn al món real, Adrià encara més destrossat del que estava, exhibeix la signatura del document pel qual acaba amb la Judea. Sabina està exaltada, el monoteisme morirà, ella viurà eternament.
Turbo se sent complagut, Adrià torna a ser el mateix de sempre, l’Imperi prosperarà. Adrià diu que aquest document veurà la caiguda de l’Imperi. És aleshores quan li comunica a Turbo el que sap: Turbo va matar a Antinous. Turbo ho admet sense remordiment. Adrià fa el moviento per apunyalar Turbo però s’atura i li pregunta “Per què?”
Turbo explica que estava protegint el llegat del seu amic i Emperador. Adrià ho menysprea tot nomenant el seu propi llegat amb aquestes paraules finals: “El estimava”. En aquest instant Turbo veu la veritat. Adrià mor.
Totes les deïtats condueixen a Adrià cap a la mort. Adrià i Antinous tornen a estar units. Els déus reflexionen sobre el seu futur, mentre un lúgubre cor d’inquiets es reuneix. Ha acabat una època i una altra ha començat.
Musicalment l’obra és molt assequible, si bé el llenguatge es contemporani, òbviament, però amb moments de gran impacte líric i dramàtic. Malauradament no puc valorar l’obra en la seva integritat perquè només he pogut escoltar la transmissió radiofònica, tot i que crec que s’ha gravat per TV.
La música és agradable, molt teatral i amb moments de intensitat dramàtica en uns solos d’Adrià, Plotina i Antinous, perfectament extractables com a àries aïllades. A banda d’aquests números identificables hi ha un discurs narratiu continuo envoltat d’una orquestració molt eclèctica i brillant que denota influències del minimalistes com Glass o Adams, però també Britten, és clar, un referent per a tot operista contemporani, sense oblidar Strauss i Puccini en l’orquestració.
Té tots els números per esdevenir una òpera de repertori, si bé ja sabem que malauradament la vida de les òperes contemporànies és inexplicablement massa efímera.
El tractament vocal és exigent però benèvol, vull dir que com la Marnie de Muhly de la que us vaig parlar fa ben poc arran de l’estrena al MET, l’Hadrian de Wainwright és cantable, sense aquelles extravagàncies que molts compositors que escriuen òpera sense conèixer i estimar el gènere, obliguen a fer als cantants, tractant la veu de manera inclement com si fossin instruments solistes de l’orquestra. El compositor estima el gènere i sap que pot demanar i com ho pot demanar, potser per això la Canadian Opera ha pogut reunir un elenc amb Thomas Hampson i Karita Mattila al capdavant.
El baríton nord-americà com a Hadrian i la soprano finlandesa com a Plotina tenen els moments més brillants, si bé per al tenor canadenc Isaiah Bell, que interpreta el rol de Antinous, Wainwright li reserva un moment intens i potser el més passional.
Entre l’elenc trobem al gran Ben Heppner interpretant Dinarchus, el tenor canadenc ja en un moment de deteriorament evident encara mostra detalls de la seva efímera grandesa.
Caldrà insistir en l’audició d’aquesta òpera perquè conté moments veritablement colpidors, ja sigui orquestrals com l’inici del tercer acte per exemple, o el gran final concertant, a banda de les àries o solos dels protagonistes, ja esmentades.
Si els compositors insistissin en aquesta voluntat de no anar contra el públic, sense renunciar a res, possiblement l’òpera podria tornar a renéixer per deixar la omnipresència de títols del passat remot en les temporades de tots els teatres.
Rufus Wainwright
HADRIAN
òpera en 4 actes llibret de Daniel MacIvor
Hadrian, Thomas Hampson
Plotina, Karita Mattila
Antinous, Isaiah Bell
Sabina, Ambur Braid
Dinarchus, Ben Heppner
Turbo, David Leigh
Canadian Opera Company Chorus and Orchestra
Director musical: Johannes Debus
Director d’escena: Peter Hinton
Escenografia: Michael Gianfrancesco
Disseny de vestuari: Gillian Gallow
Disseny de llums: Bonnie Beecher
Coreografia: Denise Clarke
Disseny de projeccions: Laurie-Shawn Borzovoy
Intimacy Coach Siobhan Richardson
Dramaturg Cori Ellison
Price Family Chorus Master Sandra Horst
Fight Director James Binkley
https://www.coc.ca/productions/16480
http://rufuswainwright.com/
L?ESTRENA MUNDIAL DE HADRIAN DE RUFUS WAINWRIGHT (HAMPSON-MATTILA-BELL-BRAID-HEPPNER-LEIGH;DEBUS) El passat 13 d'octubre es va estrenar a Toronto l'òpera de Rufus Wainwright i Daniel MacIvor…
