Rocatell

jenseits més enllà

El primer neurotransmisor

El nostre cervell acapara una bona part de l'oxigen que respirem.

El nostre cervell és un sibarita

A l'Utopia d'en Thomas More no existeixen els diners, ni la propietat privada; són coses massa lletges per als utòpics, a qui cal protegir dels aspectes més durs de la vida.

El 1508, en Bartholomé Chassenée es va fer famós i ric per la seva eloqüent representació de les rates de la seva província francesa. Les rates havien estat acusades de la destrucció de la collita d'ordi i de no comparèixer davant del jutge tal com se les havia citat per defansar-se. En Bartholomé Chassenée va al·legar amb èxit que les rates no s' havien presentat perquè el jutjat no els havia proporcionat la protecció contra els gats del poble que necessitaven per arribar fins allà.

Els diners són l'idioma que parlen els humans, em va dir una vegada en Lowell fa molts i molts anys. Si et vols comunicar amb els humans, l'has de saber parlar.

Un estudi de la Universitat de Kyoto ha demostrat la superioritat dels ximpanzés per sobre dels humans en algunes tasques de memòria a curt termini. Una superioritat molt gran. Del tipus "no podem ni jugar en el mateix camp".

Abella! T'estic esperant! Justament ahir Comentava a algú que coneixes Que estaves a punt d'arribar. Les granotes van tornar fa una setmana Estan instal·lades i ja feinegen Els ocells, gairebé tots han tornat El trèvol és càlid i atofat. Rebràs la meva carta Cap al disset; contesta'm O encara millor, vine Afectuosament, la mosca.

Mira, no matis aquesta mosca! T'està oferint una pregària Fregant-se mans i peus Kobayashi Issa

Molts problemes, per diferents que semblin al començament, s' acaben resolent amb prou diners. I això, a mi, m'ofen de mala manera. El valor del diner és una estafa que han muntat els que en tenen contra els que no en tenen; és el vestit de l'emperador en àmbit mundial.

En Thomas More diu que els humans aprenem a ser violents essent-ho primer amb els animals.

Segurament duia una samarreta sense mànigues i uns pantalons de pijama de franel·la de quadres. Era el que duia per dormir, però també era el que duia per anar a classe. Deia que a Los Angeles tothom anava a l'escola amb pijama.

Apunteu-vos a Astronomia i potser hi ha una part de l'assignatura dedicada a l'exploració, als primers gossos i ximpanzés que es van enviar a l'espai. Pot ser que us passin imatges de ximpanzés a l'espai, amb casc i somriures d'orella a orella, i potser tindreu ganes d'explicar a tota la classe que només somriuen així quan tenen por i que, per més temps que passin entre els humans, això no canviaran mai. Aquells astronautes ximpanzés que semblen tant contents a les fotos, en realitat estan morts de por,...

Quan un català parla d'una reunió de persones sense control ni mesura, diu que "hi havia un Cristo de cal Déu". Cal Déu era un bonic palauet modernista d'estiueig que es va fer una família acomodada als afores de Barcelona i que ara és el cor del barri de les Corts. Es veu que els Déu hi feien unes festes tan disbauxades que els seus puritans veïns, petitburgesos i pagesos, estaven escandalitzats. I d'aquí és d'on ve aquesta expressió, que ha quedat incorporada a la nostra parla