Món microscòpic

Aquests anèlids que viuen als cossos de balena en descomposició, no tenen aparell digestiu i necessiten bacteris simbionts per poder alimentar-se. 

Imatge Osedax rubiplumus | Robert C. Vrijenhoek, Shannon B. Johnson & Greg W. Rouse

Microbial recipes: Et donen les receptes per fer iogurts, Bagels... a casa. Més natural impossible!

Microbe passports: Se suposa que estas mirant per un microscopi i trobes diferents bacteries, virus i inclús un paràsit (la Giardia). 

Microbes and food: En aquest apartat es poden veure quins bacteris són bons per fer aliments i quins els contaminen.

Us animo a que mireu aquesta web i descobriu el món dels microorganismes!

Per fer l'extracció utilitzo un kit de Roche i el primer que faig és posar el termoblock a 70ºC. Un cop he encès el termoblock descongelo les mostres de les que vull extreure el DNA i la proteinasa K que està aliquotada al congelador. La proteinasa K serveix per inactivar i lisar les DNases endògenes que ens podrien degradar el DNA.

Mentre que es decongelen les mostres i la proteinasa K i va pujant la temperatura del termoblock aliquoto la quantitat que necessitaré d'Elution Buffer (200µl per mostra). Aquesta alíquota d'Elution Buffer la posaré al termoblock fins l'últim pas de l'extracció que és quan la necessitaré.

Un cop està tot descongelat poso en un eppendorf 200µl de mostra, 200µl de Binding Buffer i 40 µl de Proteinasa K. Fem vòrtex (molt important perquè sino no surt bé l'extracció) i el posem 30-45 minuts a 70ºC al termoblock.

Mentre esperem que passi aquest temps podem anar rotulant les columnes amb filtre que farem servir a continuació.

Un cop passat el temps d'incubació afegim 100µl d'Isopropanol, fem vòrtex.

Passem tot el contingut de l'eppendorf a la columna amb filtre que prèviament havíem rotulat. Centrifuguem 1 minut a 8.000g.

Descartem el contingut que ha quedat al tub col·lector i el tub col·lector. Posem un nou tub col·lector i afegim 500µl d'Inhibitor Removal Buffer.

Tornem a centrifugar 1 minut a 8.000g.

Descartem el contingut que ha quedat al tub col·lector i el tub col·lector. Posem un nou tub col·lector i afegim 450µl de Wash Buffer. Centrifuguem 1 minut a 8.000g.

Descartem el contingut que ha quedat al tub col·lector i el tub col·lector i repetim el pas anterior.

Ara només cal que descartem el contingut que ha quedat al tub col·lector i centrifuguem 10 segons a 13.000g. 

Descartem per última vegada el tub col·lector i afegim 200µl de l'Elution Buffer que tenim al termoblock a 70ºC. 

Centrifuguem 1 minut a 8.000g.

Rotulem uns tubs eppendorfs, seran els definitius, on posarem el DNA extret de la nostra mostra. I ara ens quedem amb el tub col·lector i el seu contingut i llencem el filtre.

Cicle als humans

Quan una femella de flebòtom infectada amb Leishmania pica a un humà els promastigots, les formes infectives del paràsit que es trobaven a la probòscide, passen al torrent sanguini de l'humà. 

Aquests promastigots són fagocitats per macròfags i altres cèl·lules fagocítiques mononuclears, on es transformaran a amastigots i es multiplicaran per divisió simple. A continuació infectaran altres macròfags i cèl·lules fagocítiques mononuclears.

Cicle al vector

Als flebòtoms els amastigots ingerits amb la picada van a l'intestí on es transformaran en promastigots. Aquí es multiplicaran i migraran a la probòscide.

Símptomes

L'aparició de la simptomatologia i que resulti en una leishmaniosis cutània o visceral depèn del paràsit, l'hoste i d'altres factors. 

Com acabo de comentar, les infeccions per Leishmania es poden manifestar de dues maneres: cutània o visceral. 

Leishmaniosis cutània

La leishmaniosis cutània es caracteritza per unes lesions cutànies també conegudes com botó d'Orient. Aquestes ferides poden variar en tamany i aparença amb el temps i poden ser doloroses o no. 

Leishmaniosis visceral o Kala-azar

La leishmaniosis visceral acostuma a provocar febre, pèrdua de pes, engrossiment del fetge i de la melsa, inflamació de glàndules i anàlisis de sang anormals.

Aquest tipus de leishmaniosis s'està convertint en una infecció oportunista molt important en àrees on hi ha HIV.

Transmissió

Picadura d'una femella de flebòtom infectada amb el paràsit.

Distribució

La trobem a Amèrica central i sud Amèrica (excepte Uruguai i Xile), al sud d'Europa, Àfrica, Àsia i Orient Mitjà.

Imatges

Un cop l'ou és infectiu pot ser ingerit per un altre ós rentador o per altres mamífers, principalment rosegadors, o ocells. Aquests són hostes paratènics on l'ou eclosionarà i la larva penetrarà la paret intestinal migrant cap a altres teixits on s'enquistarà. El cicle biològic de Baylisascaris es completa quan l'ós rentador es menja els hostes paratènics.

A l'ós rentador la larva es converteix en un cuc que posarà ous a l'intestí i s'eliminaran amb les femtes.

En el cas de Balysascaris, l'home és un hoste accidental que s'infecta amb la ingestió d'ous embrionats que hi ha al medi ambient. Aquesta infecció es dóna sobretot en nens petits que juguen a zones que poden estar habitades per l'ós rentador. Un cop eclosiona l'ou embrionat als humans, la larva pot migrar a diversos teixits o òrgans.

Símptomes

Els símptomes varien segons el nombre de larves i la seva localització.

Si la larva de Baylisascaris migra a l'ull pot provocar sensibilitat a la llum, inflamació de l'ull i inclús ceguesa.

Si migra per exemple al fetge, pot provocar inflamació i augment del tamany del fetge (hepatomegalia).

En casos menys freqüents pot migrar al cervell i causar encefalitis. Aquest és el cas del nen de Monsters Inside Me.

Transmissió

Ingestió d'ous embrionats de Baylisascaris.

Distribució

El centre atlàntic, centre-oest i nord-est d'Estats Units. A Califòrnia i Georgia està ben documentat.

Tot i que la informació del CDC només parla dels Estats Units, últimament s'ha trobat Baylisascaris a Europa, concretament a Alemanya. Això es degut a que l'ós rentador s'ha convertit en un animal desitjat, almenys a priori, a moltes llars europees.

  Imatges

La infecció té lloc amb la ingestió d'aliments o aigua contaminada amb els cists o per ruta fecal-oral. Un cop ingerim els cist de Giardia i aquests arriben al duodè es dissol la pared del cist donant lloc a un individu tetranucleat. Aquest donarà lloc a dos trofozoïts binucleats que es multiplicaran per divisió binària i es quedaran per l'intestí prim o s'enganxaran a les microvellositats d'aquest. Quan es produeix el procés de deshidratació s'enquista i serà evacuat amb les femtes.

Símptomes

L'individu pot no presentar símptomes o pot provocar diarrea mucosa i mala absorció. Això és degut a l'adhesió a les microvellositats. 

Transmissió

Aliments o aigües contaminades o fecal-oral.

Distribució

Mundial, però és més prevalent en climes humits.

Imatges