Mitja Volta

I finalment vam arribar a Bali. De sobte, aquella illa tan llunyana que apareixia als mapes com a final de ruta; aquella illa que, per més que sempre la veiéssim lluny, s’anava apropant inexorablement, poc a poc i milla a milla la teníem a sota els nostres peus. I tot i que la nostra aventura oceànica s’acabava en aquell punt, en aquell instant en començava una altra, amb un grup més reduït, canviant el nostre Beatoo per unes motoretes collonudes,  el mar per la carretera i finalment abandonant la flota.

Abans de formar la nova petita tripulació i mentre esperàvem amb candeletes la nova membre del grup, la Marta, vam aprofitar els dos dies que ens quedaven amb els nostres amics de la flota fent una mica de surf, una excursió per anar fent salivera meravellant-nos d’aquesta fantàstica illa i tampoc no va faltar alguna festeta d’acomiadament per dir adéu als que han estat els nostres companys d’aventura i ara són ells qui la continuen.

La Marta va arribar un dia abans que la flota salpés cap a Cocos Keeling i això li va permetre fer un petit (molt petitó) tastet dels barcos, que estaven tots atrafegats amb els preparatius previs a la sortida. Nosaltres, però, aquell dia no havíem de preocupar-nos pels problemes i reparacions d’última hora (tot i que vam estar ajudant al Christian i l’Alfredo, nous membres del Beatoo posant a punt el barco fins que van marxar), la sensació era estranya, vestits de carrer i palplantats al pantalà dient adéu a tothom que anava amunt i avall mentre els barcos anaven cobrant amarres... els barcos van anar salpant un a un fins que li va arribar el torn al Beatoo... el vam veure navegar, la seva popa allunyant-se i el Christian i l’Alfredo saludant dient adéu... estàvem veient el que ha sigut casa nostra i ens ha portat per tots aquests mars i llocs increïbles allunyar-se lentament. Després d’aquesta hora tendra, que més aviat va durar mig minut, vam continuar ajudant a fer maniobres de sortida als últims barcos i un cop tothom marxat vam anar a preparar-nos per l’etapa que ens esperava a nosaltres.

Va ser potser la travessa amb menys vent de tot l’any. Amb un parell de dies  vam atrapar als últims de la flota, però aleshores vam començar a patir per si tindríem suficient combustible o no.

Algunes nits, va pujar una mica la brisa, permetent-nos navegar amb el gennaker a molt bona velocitat. Poc a poc vam anar coincidint amb barcos de la flota, amb els quals navegàvem mes o menys junts durant unes hores.

Al final vam aconseguir arribar a Bali amb el poc vent que vam tenir i sense quedar-nos sense fuel (tot i que les últimes milles, per culpa de les fortes corrents que hi ha entre les illes indonèsies, vam haver d’utilitzar els últims dos bidons, que sempre guardàvem de reserva) Vam arribar, però amb els dipòsits ben secs!

És una pena que aquesta última etapa no poguéssim competir per culpa de l’estai, però també es una pena que l'última travessa que fèiem, hagués estat tant poc ventilada.

El dimecres la flota va sortir, i nosaltres ens vam quedar a port, sense poder fer res, de braços creuats, esperant que arribés el nou estai des de Sydney.

El dijous al migdia finalment va arribar i vam posar-nos a treballar frenèticament per intentar sortir abans de les 7 de la tarda, que era l'hora límit per poder sortir de port (després la marea baixa massa i ja no hi ha aigua suficient i ens hauríem hagut d’esperar fins al matí següent).

Arribant a Thursday Island ens vam adonar que s’havia trencat la drissa del Gènova...

El vam enrotllar ja que gairabé havíem arribat i una vegada fondejats, vam pujar al pal a fer la reparació pertinent.

El problema era una mica més gran del que ens esperàvem. S’havia trencat una peça a la unió de l’estai de proa amb el punt més alt del màstil.

Al no poder reparar això (ho vam intentar però no ho podíem ni moure a mà) vam optar per assegurar-ho bé per que no caigués.

El punt més pròxim a on ens ho podien arreglar era Darwin, així que no vam poder competir a la regata Thursday Island – Darwin.

Lizard Island

En el nostre camí a través de la Gran Barrera de corall, vam parar en els següents llocs: Airlie Beach, Whiteheaven Beach, Butterfly Bay, Cairns, Lizard Island i Thursday Island.

Un dels llocs més macos, va ser Lizard Island, aquesta illa, va ser descoberta per James Cook, i té una muntanya de 350 metres (no es gaire però al mig del no-res… hi ha unes vistes espectaculars).

James Cook va fer servir aquesta muntanya com a observatori per trobar la ruta de sortida d’Austràlia a través de la barrera de corall.