Ja ha passat un any des que el Lluc va arribar a les nostres vides, canviant-les per sempre. Per a mi tot va començar uns mesos abans: l'embaràs és tot un moment de transformació, molt potent, física i també mental i emocional. De fet, més que no pas un punt d'inflexió, per a mi aquest naixement ha estat una celebració del canvi i una instauració del mateix. Si abans de rebre el nouvingut teniem la il.lusió d'estabilitat, ara, cada dia ens demostra que tot es mou en totes direccions continuament. Acollir-nos a aquesta cadència ha estat, per a mi, el millor regal dels molts que el Lluc ha portat sota el braç. Sovint ha estat un repte que ens ha portat als límits, crec també que és per aixó que ens sentim un any més grans, un any més forts i un any més savis. Amb el final d'aquest any tocaria, tal com vaig planejar al seu moment, una tornada al sistema productiu, un canvi d'aquest ritme i lent i descontrolat cap a formes de fer considerades com a més civilitzades, més adultes i més comprensibles per tothom. Bé, doncs he decidit celebrar aquest any no tornant enlloc sinó seguint endavant per aquest camí fascinant de transformació que em dicta el creixement del meu fill. De moment, vull, com ell m'ensenya cada dia: fer pel plaer de fer, ser tal com sóc i tenir tota la obertura possible al món. I començar alló que sigui menester des d'aquí. Feliç revolució del primer any, Lluc!
snowghoul
dededos
areudirty
pixelskylines