“Podriem fer” aquesta frase de dues paraules, així de senzilles. Així va ser com va néixer el projecte, a finals d’any de 2017. Una tarda a la ràdio se’m va passar pel cap buscar cançons que parlessin de Vilassar de Mar, fossin o no d’artistes del poble. La sorpresa va ser que deu ni dó les que hi havien. Pensava que la cosa no passaria d’aquí. L’endemà, per coses de la vida, l’alcalde de Vilassar de Mar, va venir a la ràdio a gravar el missatge de Nadal, i la conversa va ser així.
-Vaig estar buscant cançons de Vilassar, ja és hora de fer un disc!
Podria ser un disc solidari i fer la presentació per la Festa Major de l’any que ve, una nit de Vilassar!
-M’encanta fem-ho!! Però de veritat.
La veritat sigui dita, no sabia on m'havia ficat!, el gegant que ens havíem proposat fer encara no tenia mida, però sabíem que seria gran! A sobre, venia un handicap important, el company de fatigues (bogeries vaja!) en Xavier Boluda, estava buscant feina i sabia que no podia comptar amb ell en el dia a dia, per tant era qüestió de buscar el que es necessitava per fer un disc. Òbviament cançons i artistes, un estudi que el mesclés i que en cas necessari enregistrés, qui el dissenyava, qui l'imprimia, com les discogràfiques cedien cançons que d'alguna manera els pertanyen... aquí ja començava a imaginar la mida del gegant!
Només uns mesos enrere (27-S) vaig participar en l'organització d'un concert solidari en què es demanava poder votar l'1 Oct. Això no tindria més sinó fos perquè es va organitzar en menys de 24 hores! I va sortir, i va sortir bé! Això ho explico perquè poc abans d'acabar l'any vaig trucar a l'Enric Neddermann i li vaig comentar la idea, no només em va dir que sí de seguida, sinó que inclús el vaig veure il·lusionat. Ell tenia una mínima experiència en gravació, ja que havia gravat el seu primer disc amb la seva banda Sant Pau Rhumb Band, feia poc. Per mínima que fos la seva experiència ja era molt superior a la meva. Ja teníem assessorament!
El 5 de gener de 2018 vaig anar a buscar el material de la Cavalcada de Reis a Mataró, al taller del meu amic Bep Domínguez, sabia que aquell trajecte era molt més important que anar a buscar el material. M'hi vaig llençar de cop i li vaig explicar la idea, explicar-li i dir-li que ell era part del projecte. No només vaig "fitxar" una part imprescindible del disc, també vaig començar a sentir noms d'estudis de so que ens podrien ajudar, gent que s'hi apuntaria... en fi, vaig sentir el que en aquell moment volia sentir. Una bogeria descomunal amb tres, més o menys inexperts al capdavant, què podia fallar?
El següent pas va ser parlar amb els músics per explicar la idea. Fàcil, molt fàcil, no em deixaven acabar la frase "Vols participar...?", directament era un sí!, les discogràfiques, exactament el mateix. En aquest punt però, una sorpresa o un aprenentatge, cada discogràfica és un món, uns un contracte, els altres un altre tipus, jo que em pensava que tot anava per allà mateix. Per cert , ja que parlo d'aprenentatges, d'això també he fet els primers passos, redacció de contractes! Vam posar en pràctica allò de "Si vols estar servit,,,"
Un tema a part per la persona que ens va obrir de bat a bat les portes de l’estudi “Gravity Music”, en Joan Barranca, curiós, ens coneixem de fa potser 30 anys, compartíem carrer d’assaig el carrer del Carme, ell amb el seu grup a l’antic Piri i nosaltres amb el nostre a casa els meus pares i a través d’en Bep vam tornar a coincidir en aquest projecte. Predisposició màxima, en tot, professionalitat per davant de tot.
Va arribar el dia de gravar amb la Turrunats Band, en Jan hi va participar, doble satisfacció, assistir com a productor i com a pare d’un músic, un músic de només 12 anys, el més petit de llarg!, per cert en aquest sentit una anècdota:
Enregistrant els saxos alts de la cançó "No hi ha res com Vilassar", en Joan em diu:
-En Jan està gravant amb el micro amb el qual Tete Montoliu gravava les seves cançons, però aquest eh?, no un similar, aquest mateix!!
Li vaig explicar a en Jan molt emocionat i em va contestar:
-Ah! Qui és Tete Montoliu?
La seva cara era d'il·lusió perquè va intuir que era algú important a la música, però la innocència dels 12 anys va sortir per tot arreu! ;-))
En Bep es va anar treballant el tema del planxat del disc, finalment explicant el projecte a moltes empreses ens vam trobar una que ens va fer un preu i una feina genial, un altre detall espectacular! Jo mentrestant anava coordinant les gravacions, contractes, la recepció de cançons dels grups que ja ho tenien enregistrat, i aquí una altra aturada!
Els Pescadors de Garbí, grup d'havaneres d'en Toni López, no passava pel seu millor moment, amb dos companys a l'hospital. En Toni em va dir que no sabia si ho podria fer, no podríem enregistrar la cançó "Recordant en Pepo". Però li vaig preguntar si la tenien gravada en algun format i bingo!!, la tenien enregistrada... en cassette!!!! La cara d'en Joan Barranca quan li vaig dir, no l'oblidaré mai... ;-))
Un diumenge a la tarda a Gravity Music, estàvem acabant de gravar els saxos amb la Turrunats Band, només faltaven les veus, estaven venint cap a l'estudi quan de sobte, les pantalles del Mac van fer-nos veure que l'ordinador no anava a l'hora. Ordinador espatllat!!, gravació aturada, encara sort de dues coses, la professionalitat d'en Joan va fer que tinguéssim una còpia de seguretat, i l'altra és que en cap moment va perdre el somriure, la processó li anava per dins, però quan una persona en plena crisi professional et somriu i et va dient "ho farem" la teva tranquil·litat augmenta.
Tot i que l'avaria del Mac va ser important es va arribar, justos però vam arribar. Per cert no sé si en Joan ho sap però crec que va superar un rècord Guiness treballant 32 hores seguides!, per acabar de gravar la cançó d'El Veïnat "A cremar". De fet a les 01.30 h de la matinada de dijous van gravar les veus, es va quear hores fent les mescles i a les 9 h del matí de divendres es va entregar les cançons per planxar!
El tema del disseny és un altre tema a part! En Bep es va encarregar. En una de les moltes reunions amb en Damià va presentar la idea, i vam veure que no quallava molt. Quedaven dos dies per enregistrar el disseny, ja estàvem en temps de descompte!, no sé com ho va fer, però en 48 hores va fer les fotos el disseny i el que és més important a tothom, absolutament a tothom li va encantar!!
Finalment el 22 de juny, després de l'ensurt matinal d'anar a buscar el disc i trobar que allà on hi havia l'empresa de planxat era una fàbrica abandonada, per sort només havien canviat de direcció, el disc va arribar, podem dir que va néixer! Quina emoció!, el teníem a les mans!, ara quedava un detall!, tres dies més tard, el dilluns 25 teníem el concert de presentació, i només feia tres dies que ens hi havíem posat!, perdó! només feia tres dies que m'hi havia afegit, perquè l'amic Bep ho tenia tot controlat!!
Estavem en plena Festa Major, això vol dir en plena feina de matí, tarda i nit!! en Bep em va passar el rider i em vaig dir ja ho tenim! ara falta un a cosa primordial, la gent! Se'm va ocorrer fer una cercavila des de la sortida del concert de la Gisela a l'Escola del Mar, fins el Pérez Sala, i després de treballar molt per quadrar horaris de la festa va arribar el gran dia, quins nervis!
A part de coproduir el disc, era un dels organitzadors del concert, el presentador de l'acte i a més músic, ja que amb els Alocs&Roll vam actuar tocant entre altres cançons "El Rock de Vilassar de Mar" de Manu Guix i l'Àngel Llacer, que van ser els únics músics que vas participar en el disc, que no van poder venir a actuar per compromisos professionals.
Al migdia abans d'anar a dinar, el dinar de Festa major, perquè a Vilassar aquell dilluns era festa, em vaig passar pel Pérez Sala i allà estaven els amics de La Sònika-DLight muntant un escenari realment espectacular, sota un sol i una calor brutals! De fet quan assistim a un concert o un esdeveniment, com a públic o com a músics, hauríem de tenir en compte la quantitat de professionals que treballen perquè allò funcioni, a vegades treballant en unes condicions poc saludables.
A les 17 h ja estava allà, havien començat les proves de so a les 16 h, nosaltres provàvem a les 18 h, els nervis que no et pots treure de cap manera dues hores abans. En Cesc Saltor, grandíssim tècnic i millor persona estava a 39 °C de febre, el vam convidar a marxar, ens va dir un NO rotund, amb la gent implicada fins aquest extrem, allò havia de ser un èxit sí o sí!! Les proves van transcórrer amb tota normalitat, l'equip de tècnics et feia sentir més que bé, En Josep Montserrat controlant les llums, ja saps, sempre cap al bateria! ;-), Sir David Norman controlant tot el so extern amb aquella tranquil·litat impressionant, Per cert en David tècnic entre altres grups de “Els Pets” en grup que escolto ara mateix mentre repasso i arreglo aquest text. Aquell dia en Cesc controlant monitoratges i en Bep coordinant les entrades i sortides.
Rebíem notícies dels altres actes de Festa Major, havien de començar puntuals, no ho van fer, tampoc era estrany, en una Festa Major amb tanta activitat i amb tanta gent implicada és difícil complir horaris.
Al final del concert de la Gisela (OT), ella sí que va començar puntual, començava la cercavila des de l'Escola del Mar i fins al Pérez Sala dels Mansuets de foc, Ssstrèpits i els gegants de Vilassar. Allà començaven els nervis d'organitzador, en Bep però en tot moment es va fer càrrec de la producció i em va dir que presentés l'acte tranquil, que ell ja s'encarregava de tot, o de gairebé tot, perquè quan veus que està a punt de començar i hi ha músics que encara no hi són perquè estan en un altre bolo, això és difícil de controlar.
En fi vam arrencar, començava el festival, la pista del Pérez Sala feia goig, els voltants també plens de gent seguda, a partir d'aquí t'abraça aquella sensació de voler que el temps passi de pressa i tranquil. Tot rodat.
Cal dir que el concert, i això em va fer molta il·lusió, es va retransmetre en directe per Vilassar Ràdio, gràcies la bona feina d’en Xavi Puig i la boníssima predisposició des tècnics.
Va arrencar el festival en Toni López “Pescadors de Garbí”, quin esforç va fer per ser allà!! Tenia els altres dos components del grup greument malalts, però va voler ser allà sí o sí, amb una preciosa havanera que ens va enamorar a tots, especialment en Pele Mcleod que no pot parar de cantar-la, "L'ànima d'en Pepo", la bona rebuda de la cançó per part del públic, la seva predisposició i que alguns músics encara no havien arribat, van fer que en Toni ens cantés una altra havanera, perfecte!, allò s'escalfava.
Els "Mestre d'Aixa" van ser els següents, tot el grup, màxima predisposició. Ens van regalar quatre havaneres entre elles "Vilassar de Mar", ens van encantar!, llàstima que siguin Mestres d'Aixa i no Pagesos! ;-))
La "Turrunats Band" va seguir amb les actuacions, haig de dir en l'àmbit personal que m'hagués fet molta il·lusió que en Jan hagués pogut tocar però no va poder ser, estava a un campus de periodisme del diari ARA, i malgrat li vam oferir anar-lo a buscar ens va dir que millor que no. Va arribar la Turrunats doncs entrant pel mig de la pista, amb en David Jacome com a substitut d'en Jan, quasi res, el seu propi professor i la persona més influent musicalment parlant d'en Jan, que va arribar junt amb algun músic més d'un bolo amb la big band de Vilassar directament des de la plaça del Círcol. Van pujar a l'escenari i van interpretar l'himne de Vilassar "Com Vilassar no hi ha res" amb lletra inclosa.
Vam seguir amb el públic entregat i cada vegada més nombrós. Els següents en pujar a l’escenari van ser la banda, millor dit la BANDA, de Joan Barranca, “Masvidal”, que no només es va encarregar de l’enregistrament sinó que a més va participar al disc amb la cançó “10 d’octubre” d’una composició, una execució i una tendresa brutal! Cançó que es va incloure al disc podríem dir que per casualitat, ja que quan en Bep va parlar amb ell pel tema de la gravació, va comentar que ell tenia una cançó que parla de Vilassar, cançó que dedica al seu tiet que tristament va morir un 10 d’octubre, on? no podria ser d’altra manera, al Casal de Curació, el sí d’en Joan a participar en un disc en benefici d’aquesta institució vilassarenca va ser rotund! Quina gran cançó, us penjo el vídeo clip que va gravar dies abans de la celebració del concert.
El bolo seguia, amb més canya que mai i aquí va ser el torn nostre, fora la samarreta de presentador, productor, organitzador i a posar-se la de músic, els "meus" Alocs&Roll havien de participar en una festa com aquesta, i la no possible presència de Manu Guix per interpretar "El Rock de Vilassar" ens va obrir les portes per poder pujar a l'escenari. Per l'ocasió ens vam vestir de gala, vam pujar en Jaume Bosch, en David Coy i jo mateix, però ens van acompanyar una formació de luxe. Mogui Lahoz a la guitarra, amagat a un racó, les multituds no són la seva passió... ;-), en Bep Domínguez... a la guitarra!! Sí a la guitarra, i Déu ni do com li donava!, i a més en Bernat Casares al teclat, un monstre que tenim l'honor de dir que el primer grup que el va fer pujar a un escenari vam ser nosaltres. A més fitxatge d'última hora, Ignasi Caballé "el pelut" va agafar el saxo i ens va acompanyar.
Quatre cançons que ens van fer gaudir com mai. Vam arrencar amb la nostra versió de "Qualsevol nit pot sortir el sol", no sabeu, i ho dic amb tota la modèstia, la de gent que encara em recorda aquesta versió canyera que fem del clàssic de Jaume Sisa. Molta gent em va dir que allò va fer escalfar definitivament al públic. La segona va ser una versió, dit d'una altra manera, una bogeria de “La Chica Ye Ye”, que vam dedicar a tota una generació de gent que també ens va acompanyar aquell dia. Vam, interpretar un clàssic del nostre repertori, cançó que va compondre un dels fundadors de la banda, Manel Hernández i que és la divertidíssima versió de "Love Boat", de la sèrie "Vacaciones en el Mar" que en Manel va batejar com "Amor", quins bons moments hem provocat fent l’amor pels pobles on ens volen a tocar! ;-)). Vam tancar amb el "Rock de Vilassar" que van compondre Manu Guix i Àngel Llacer en una visita que van fer a l'Ateneu Vilassanès amb el programa que junts presentaven a Catalunya Ràdio "Els optimistes". Visitaven diferents pobles de Catalunya dedicant cançons a tots ells. Finalment en va resultar un disc, en el qual s'incloïa el rock. Vam baixar de l'escenari emocionats!
El show havia de continuar, la veritat és que en aquests moments els nervis ja havien anat a molt menys, això anava perfecte i ja havíem tocat, tothom ens va felicitar, ens van dir que havíem sonat molt bé i que havíem animat molt el concert. Ja sé que és fàcil que qui més qui menys et digui “bé, molt bé”, però realment els de màxima confiança, aquells que no t’enganyen també ens van felicitar. Com a músic un abans i un després d’aquell concert!
Arribava l’hora de “El Veinat”! El grup vilassarenc que va voler estar amb nosaltres i participar amb la cançó “A cremar”, tema dedicat als diables de Vilassar els “Mansuets de Foc” i que van enregistrar de nou a l’estudi d’en Joan Barranca, no sabeu els mils de cops que l’he cantat aquesta cançó! Un dels punts més emocionants del concert va ser quan l’amiga Judit Neddermann va pujar a cantar una cançó amb en Bernat, l’Ignasi el meu “Pelut” preferit, en Pol i companyia. Ara vaig a explicar un dels moments que més recordo d’aquell concert i que poca gent, crec que ningú va veure. El meu amic Bep i jo estàvem a les escales d’accés a l’escenari. En un moment donat el vaig mirar i el vaig veure plorar, però plorar d’emoció, d’alegria!, ens vam abraçar, no ens vam dir res, però vaig pensar “xaval, gaudeix això perquè és irrepetible”.
Seguíem endavant i era l’hora de l’amic Pele Mcleod amb el seu “Vora el Mar”, quina gran cançó! Recordo com si fos ara quan em va trucar fa uns anys, explicant-me que havia fet una cançó de Vilassar i que si el volia entrevistar. Des d’aleshores hem fet una amistat d’aquelles xules! Per cert com anècdota sempre li recordo que en Pele i jo ens vam conèixer dalt d’un escenari amb una Jam que va organitzar l’amic comú Manel Hernández a Mataró. No ho vam recordar fins al cap de temps que ens havíem tronat a veure! La família Mcleod va pujar a l’escenari amb la banda al complet, que grans són i que bona gent que arriben a ser!, i quina claca que portaven! feia poc havien gravat un Vídeo Clip amb l’alumnat de Les Monges i no cal dir qui ocupava les primeres files del concert!
Moment àlgid del concert! Li tocava a la Judit Neddermann, què dir de la Judit? Recordo perfectament el dia va néixer,veins de tots la vida! M’emociona entrevistar-la, veure-la actuar i que la Judit segueix sent la mateixa Judit que quan ens veiem sortir de casa el carrer del Carme! Un altre fet que va passar desapercebut va ser quan la mateixa Judit, que havia de tocar una cançó, des de dalt de l’escenari ens va mirar a en Bep i a mi i ens va dir si podia seguir tocant. Això no anava bé, anava collonut!!, l’Enric, el seu pare, una de les ànimes del projecte va pujar a l’escenari a fer coros a la Judit acompanyat d’en Miquel Galocha i Victor Recoder. Quina preciositat de moment quan va sonar la seva (nostra) “Vinc d’un poble”.
Això tocava el punt final!, quedava la traca final!, vam guardar, de manera premeditada, amb traïdoria i nocturnitat ;-)) els amics Sant Pau Rhumb Band pel final! Els vaig presentar d'una manera especial, bàsicament com els culpables que molts dels que hem format grups a Vilassar de Mar és gràcies és que als 80 els grups dels Neddermann, els Galocha, Vinaixa, etc. ens van inspirar. Recordo perfectament els "Androna", "Guapament", i els més moderns "Sapus". No ho dubteu, si ells no haguessin existit molts de nosaltres no ens hagués passat pel cap muntar un grup de música anys després! Crec que molt sincerament, la història els hi devia una, des de l'any 87 quan després de telonejar "Los Toreros Muertos" de Pablo Carbonell, en el mateix escenari, es va posar a ploure i de quina manera!, la pluja estava prevista, ells no en van tenir la culpa! ;-))
L''Enric Neddermann va aportar a aquest projecte una cosa molt necessària, la tranquil·litat!, crec que ell mateix no n'és conscient! Van arrancar la seva rumba, la seva festa i el final no podia ser més espectacular, emocionant, impressionant i inoblidable!, tots i totes dalt de l'escenari cantant, ballant la seva (nostra) "Rumba de Vilassar"!
Quantes emocions!, un any he trigat a gestionar-ho! No és broma! Vaig dubtar molt que tot es pogués tirar endavant, però les persones més properes a mi em van donar un cop de mà imprescindible, família, amics, companys i amb un punt i a part per l'Ariadna, en Jan i l'Aina, que molts vespres d'aquell hivern van "patir" aquest projecte, en especial l’Ariadna i l’Aina, ja que en Jan també n’era part activa. GRÀCIES!
Un any després hi ha coses que han canviat, però us asseguro que el record d'aquest concert i del projecte en general serà inesborrable per més temps que passi i per més cançons que sonin!
prguitarman
origamiaround
izzy806
discoholicmusic
annaxmalina
theartofmadeline