UTOPIES

Finals de maig. Època en què totes les estudiants exhalen spleen per tots els costats. Especialment aquelles de 2n de batxiller, que només tenen una paraula al seu cap: PAU. No la pau preciosa i utòpica del colomet, no, la Prova d’Accés a la Universitat. 

Mai he estat d’acord amb la PAU. Que sí, que potser siga la forma d’avaluar objectivament els coneixements, sense fer distinció amb la gent dels instituts privats que, en teoria, faciliten als alumnes les notasses desitjades. Però el fet que existisca aquesta prova implica tot el darrer curs de l’institut en preparar-se per ella. Amb tot el que això implica. Que no ens enganyen, el programa educatiu de 2n de batxiller no està per que les alumnes aprenguen. Tot va dirigit a la PAU, i com a molt, a saber respondre les preguntes del trivial correctament. Ara bé, potser aquesta prova també implica que els alumnes hagen d’aprendre a expressar-se i a escriure correctament, coneixement en la meua opinió essencial hui dia. Potser siga un dels pocs trets positius. 

Ara prepareu-se. Si la PAU ja feia garantia que els coneixements eren tancats i dirigits, amb la nova llei educativa ja l’han acabada de fer bona. La famosa revàlida que ens porten els nostres estimats dirigents. Una prova de nosequantes preguntes tipus test. TEST. Una prova que no permet desenvolupar cap competència comunicativa ni referent a l’expressió escrita. Competències que, sense dubte, ajuden a fomentar a les estudiants l’esperit crític i el pensament lliure, sempre que es desenvolupen de forma adequada. En fi. 

Ara bé, per aquells que estan actualment al poder (especialment) la campanya va començar fa mesos. Que si carril bici, que si netegem els parcs, que si museus... Hala! Tot el que s’havia promés durant tota la campanya anterior per fer una de nova, tot i això, sense complir totalment aquelles boniques i precioses propostes amb les que s’omplien la boca. D’aquesta forma, allò que anomenen precampanya, està financiat amb diners públics, “aprofitats” per fer propaganda amb projectes sense sentit. 

No hi ha massa a dir. Els governants actuals són clar exemple d’aquest tipus d’hipocresia. Potser en altres casos, (açò dirien els governants) altres partits farien el mateix, i no ho podem negar. Però és necessari denunciar aquesta falta de credibilitat i hipocresia, sobretot en partits com el del fill de l’”aguilucho”.

Fartes de que ja ben entrat el segle XXI seguisquen existint fortes desigualtats laborals i administratives, que la nostra força de treball no siga, en molts aspectes, igualment reconeguda que la dels homes. 

Fartes de que ens vulguen privar de la llibertat de decisió sobre el nostre propi cos, imposant lleis absurdes que eliminen la sobirania sobre nosaltres mateixa. 

Fartes de la versió androcentrista del nostre passat i present, d'aquella oficial on les dones estem eliminades del mapa i dels llibres de història, d'aquella on no s'inclou la nostra existència. 

Fartes del sexisme i masclisme dels mitjans de comunicació, amb les seues explicacions sobre actituds, aparences i valors, creant un "ideal" de dona "perfecta" i submisa. 

Fartes de violacions, maltractaments i privació de drets, en altres societats anomenades "subdesenvolupades" i en la nostra pròpia, que de desenvolupada i de tocada pel progrés no en té cap tret. 

Fartes de que la paraula feminisme encara els sone tabú a certs dirigents dels governs, que no reconeixen les desigualtats que seguim patint dia a dia, ni admeten que en aquest sistema no està equilibrada la balança dona-home. 

 El 8 de març no és només un dia. És ahir, demà i sempre. La lluita pels llibertats i drets ha d'estar contínuament present.