Finals de maig. Època en què totes les estudiants exhalen spleen per tots els costats. Especialment aquelles de 2n de batxiller, que només tenen una paraula al seu cap: PAU. No la pau preciosa i utòpica del colomet, no, la Prova d’Accés a la Universitat.
Mai he estat d’acord amb la PAU. Que sí, que potser siga la forma d’avaluar objectivament els coneixements, sense fer distinció amb la gent dels instituts privats que, en teoria, faciliten als alumnes les notasses desitjades. Però el fet que existisca aquesta prova implica tot el darrer curs de l’institut en preparar-se per ella. Amb tot el que això implica. Que no ens enganyen, el programa educatiu de 2n de batxiller no està per que les alumnes aprenguen. Tot va dirigit a la PAU, i com a molt, a saber respondre les preguntes del trivial correctament. Ara bé, potser aquesta prova també implica que els alumnes hagen d’aprendre a expressar-se i a escriure correctament, coneixement en la meua opinió essencial hui dia. Potser siga un dels pocs trets positius.
Ara prepareu-se. Si la PAU ja feia garantia que els coneixements eren tancats i dirigits, amb la nova llei educativa ja l’han acabada de fer bona. La famosa revàlida que ens porten els nostres estimats dirigents. Una prova de nosequantes preguntes tipus test. TEST. Una prova que no permet desenvolupar cap competència comunicativa ni referent a l’expressió escrita. Competències que, sense dubte, ajuden a fomentar a les estudiants l’esperit crític i el pensament lliure, sempre que es desenvolupen de forma adequada. En fi.
Potser açò era previsible. L’arma definitiva per comprovar que el nostre sistema educatiu no fomenta l’educació de persones, sinó la formació de mà d’obra obedient sense esperit crític