Seria hipocresia pensar només en els nostres drets i llibertats un dia a l'any, però supose que hui, el Dia Internacional de la Dona és el moment adequat per posar de manifest que estem fartes d'aquesta situació.
Fartes de que ja ben entrat el segle XXI seguisquen existint fortes desigualtats laborals i administratives, que la nostra força de treball no siga, en molts aspectes, igualment reconeguda que la dels homes.
Fartes de que ens vulguen privar de la llibertat de decisió sobre el nostre propi cos, imposant lleis absurdes que eliminen la sobirania sobre nosaltres mateixa.
Fartes de la versió androcentrista del nostre passat i present, d'aquella oficial on les dones estem eliminades del mapa i dels llibres de història, d'aquella on no s'inclou la nostra existència.
Fartes del sexisme i masclisme dels mitjans de comunicació, amb les seues explicacions sobre actituds, aparences i valors, creant un "ideal" de dona "perfecta" i submisa.
Fartes de violacions, maltractaments i privació de drets, en altres societats anomenades "subdesenvolupades" i en la nostra pròpia, que de desenvolupada i de tocada pel progrés no en té cap tret.
Fartes de que la paraula feminisme encara els sone tabú a certs dirigents dels governs, que no reconeixen les desigualtats que seguim patint dia a dia, ni admeten que en aquest sistema no està equilibrada la balança dona-home.
El 8 de març no és només un dia. És ahir, demà i sempre. La lluita pels llibertats i drets ha d'estar contínuament present.
Ja és hora de que els fem nostres.
