Yera un xueves, creo recordar, andaba’l debalu per un barriu que nun conocĂa bien. EntrĂ© a la bodega qu’atopĂ© con lluz. Suelu de cementu, ampliu almacĂ©n desanxeláu ente la multitĂş de trastos que s’acumulaben pel suelu, un paisanu tomando una pinta vinu apoyáu nun tonel puestu en vertical cerca la puerta doble de madera, una pareya acabando la botella sidra na barruca del final del almacĂ©n, xusto embaxo d’unos xamones qu’escolingaben del techu y que tenĂen pinta de tar hasta’l tueru de mofu, dalgunes de les barres fluorescentes qu’allumaben la estancia ceguñando arrĂtmiques, dando-y al “local” un aspectu de taburdiu de los que me presten: xente demacrao, vinu perroneru, y ambiente sĂłrdidu.