Cece Giannotti - Harlem Jazz Club (Divendres 14/10)
Brutaaaaaaaal i espectaculars els ambients que aconsegueix crear... una passada! brutal els jocs de veus amb l'harmonitzador... Wow!Té aquesta veu tan "mmmmhhh" una mica de vellut i un punt de ronc quan toca...però dolça a la vegada! no sé explicar-la! escolteu-la als links que penjo...
Destacar els músics que duia! no els conec ni havia els vist tocar mai però eren molt bons!!! destacar la originalitat del guitarrista i el solo de baix que vaig caure de culs! ... amb en Quim vam comentar que el bateria ens feia pensar amb en Pere Foved en alguns moments, bo també! genials genials! I ell mateix! toca diferent! amb l'Slide, o quan toca amb pua i fa els solos tocant amb el dit gros deixant espaaaaaaaaai, respiraaaaaaaaaaar... uooooooooooooh! bocanades d'aire fresc! se'm va posar genial aquest concert!
Va tocar temes seus, tant de l'últim disc (Pivot Point) com de projectes seus anteriors... per mi les millors són Mitakuyeh (perquè em té el cor robat de fa temps grà cies al youtube) Brother i Izabel (m'encanta la tornada). Tot i que n'hi va haver molts temes que van sonar i no sé el nom... mmm recordi crec My Barrio que em van deixar amb la boca oberta! i aaaaaaah! In the Belly of the Blue... i em va portar uns records de cels blaus i llunes de fa uns dies
També van sonar algunes versions... (Eye in the sky, Wonderwall o Wicked game).Â
Temes amb anglès majorità riament prò també es va atrevir amb el català , el castellà , el francés o fins i tot l'italià ! igual de genial i lletres igual de poètiques!
I amb l'últim tema vaig tenir uns "dejá vú" molt estrays... sabia que em sonava, no sabia de què, el break de bateria... i a mitja cançó em va venir... encara que diferent, lletra diferent, tot diferent però em recordava a la versió original de Caracola Submarina.
La seva música em va transmetre molt bon rotllo i optimisme val molt la pena! dona sensació de grandesa i llibertat... mmmm com dir-ho... no ho sé explicar... és envolvent... les lletres precioses, canten a coses petites de la vida però amb una visió de la natura, del barri, de l'amor i de sensacions... és com una visió i manera bonica d'explicar les coses... dels amibients i fins i tot et fa somiar amb els paisatges... ja sabeu (els que em coneixeu) que si les cançons em parlen de la Lluna, el Sol o el mar...em roben el cor...
Cançons d'aquelles que m'agrada escoltar mentre passejo amb un somriure dibuixat als llavis... sense preocupacions i enamorada de la vida... aixà em sentia.
...et parla de la Lluna i la visualitzes, et parla del vent i sents el vent als cabells... parla d'alguna sensació i la revius... t'introdueix al seu paisatge... o almenys és com m'ho vaig imaginar jo!
**les fotos es veuen fatal, no estavem molt a prop i no van encendre els llums i era molt fosc... cosa que encara que per les fotos sigui dolent, per les sensacions va ser genial...
Em va encantar! repetiré!Â