#savanakhet

Mukdahan – Savanakhet, la frontière thaïe-laos

Mukdahan, petite ville du Nord-est de la Thaïlande, est devenue depuis 2006 un point de passage important entre la Thaïlande et le Laos. Voici quelques informations pratiques pour passer la frontière ou rejoindre Bangkok.

La ville de Mukdahan est située juste en face de la ville laotienne de Savanakhet. Séparées par Mékong, les deux villes n’étaient reliées que par des bacs pendant des siècles.…

* DEL 13 AL 24 D'AGOST *

El gran Mekong forma part del nostre dia a dia des de que el vam conèixer a Vietnam i des de llavors no ha parat de créixer en presència; a Cambodja vam viure davant d'ell durant un mes i després ja arribats a Laos hem anat seguint sempre el seu cabdal direcció al nord. En època de pluges, el riu, que a vegades sembla tan gran com la mar, baixa amb força i remou el seu fons tenyint les aigües de color marró; diuen que en època seca les seves aigües son de color blau turquesa...hi haurem de tornar per comprovar-ho!

Però el Mekong és el centre de la vida a Laos, les seves aigües es reparteixen per tot el territori i per tots els camps verds d'arròs (aquí poden fer 3 collites l'any!), la pesca és també imprescindible en aquest racó del món i els vaixells i barquetes van amunt i avall seguint el ritme tranquil que caracteritza tots els pobles laosians que estan prop del riu marró i les seves gents que hi pesquen a cada bassa que crea.

I, com no podria ser d'altra manera, vam sortir de Don Det amb barca, tal i com havíem arribat, vam fer transbord a Ban Nakasang i aquesta vegada sí, només pujats a una minivan vam arribar a la nostra següent destinació: Pakse.

Pakse, com moltes altres ciutats/poble que hem anat coneixent no és especialment bonica, però sí que ho és tot el què l'envolta. Però el primer que s'ha de fer a l'arribar a un lloc nou és trobar un sostre on descansar el cos i l'ànima, perquè amics, cada dia és molt i molt intens. Així doncs, després de trobar sostre a la Khamse Guesthouse, una típica caseta a la vora del riu, vam començar a fer plans pels següents dos dies. La idea era llogar una moto (evidentment és molt més barat que anar amb un tour organitzat i tens la llibertat que anem buscant) i en dos dies recórrer les dues zones més importants properes al poble. El primer dia vam recórrer uns 50km per una carretera preciosa, envoltada de temples, camps verds i aigua per arribar a Champasak, més concretament al Wat Phu, un temple de la mateixa època que els temples d'Angkor però situat, si cap, en un lloc encara més bonic.

El segon dia a Pakse es va despertar molt ennuvolat. Després d'un bon esmorzar al Dao Lin i fer una mica de temps...

...vam decidir agafar la moto i anar cap al Bolaven Plateau, la zona cafetera de Laos, com no, plena de cascades i coves (sens dubte Laos és el paradís per a l'espeleologia), però la carretera que ens hi portava no era precisament agradable; el Pere que és un conductor de primera, anava esquivant els centenars de camions que anaven i venien, però la pluja forta era impossible d'esquivar, així que no ens va quedar altra que donar mitja volta i anar a veure alguna cosa més propera a Pakse i així va ser com vam arribar a una zona de temples budistes on la seva activitat es basava en esculpir budes de pedra, interessant! El dia va acabar amb una trobada curiosa al lloc on ens allotjàvem, parlant de tot i de res amb el propietari de la guesthouse (que a la seva vegada formava part del partit polític de l'oposició), el Ross (un kiwi que es bevia les cerveses com si fóssin aigua) i l'Ali (un Iranià que tenia la família repartida per mig món), aquests moments sens dubte donen també sentit a aquest gran viatge.

El següent dia, acompanyats d'en Ross, seguíem camí cap a Savanakhet, una vegada més pujats a un tuk tuk ens dirigíem cap a l'estació (que aquí a Laos sempre estan com a mínim a 2km del centre de la ciutat) quan el tuk tuk va parar al mig de la carretera i ens va fer saltar a un bus que anava en direcció contrària, havíem tingut sort! En aquest bus, el Pere va anar acompanyat d'uns monjos que entre grill i grill li anaven fent preguntes del lloc on veníem (quantes estacions hi havia i quants mesos a l'any....eing?!), de tant en quant saltaven damunt l'autobús una quantitat inimaginable de dones amb pintxos de tot tipus que entre crits imaginem de: "Grills frescos!", "Pollastres rostits!", "Sticky rice del bo!", anaven venent els tentempiés; i és així com van passar les 6 hores de trajecte, ben entretinguts!

De Savanakhet no cal dir massa res, és un petit poble a la vora del Mekong amb cases colonials mig abandonades adornant el seu centre històric, així que entre BeerLao i converses amb d'altres viatgers van passar el parell de dies abans de seguir camí cap a Tha Khaek. Si cal dir que Savanakhet és el poble que més ens ha costat trobar lloc per dormir en els quasi 8 mesos (!!) que portem de viatge, molt poca oferta i res de tuk tuks....ben estrany!

A Tha Khaek, un poble semblant a Savanakhet però amb un millor passeig a la vora del Mekong, vam recórrer amb moto els seus voltants i els seus milers de coves (Buddha Cave o Tham Nang Aen, entre d'altres), a nosaltres no ens agraden tant les coves com la vida rural que veus durant el camí, búfals d'aigua a cada bassa, vaques amunt i avall, muntanyes càrstiques a qualsevol dels seus angles (com les de Vietnam), camps d'arròs, barques lligades als arbres, persones treballant al camp...moments que es queden ben gravats!

Següent stop després de 6 hores amb VIP bus que ens va deixar les espatlles destrossades: Vientiane, la capital del país. Un quan arriba a la capital d'un país s'imagina una ciutat, on l'activitat bull, però això també hem descobert que en aquesta part del sudest asiàtic no és aixi, en general (potser deixant de banda Hanoi) són ciutats petites, sense massa coses a fer i en aquest cas molt i molt tranquila, Laos creiem que tranquilitzaria a qualsevol persona del nostre món que pateixi d'estrés...

A Vientinae una vegada més a lloms d'una moto, vam descobrir el Xieng Khuan (dit també Buddha Park) on descansa el Buddha reclinat que de ben segur haureu vist a fotos, l'arc de triomf, la Pha That Luang, l'stupa que és símbol nacional del país (a menys que siguis buddista, ben poca cosa...) i els temples de Si Saket, amb nínxols plens a rebossar de petites i no tan petites escultures de Buddha i el gran Hau Pha Kaeo, antiga casa del Buddha maragda (que ara dorm en algun museu de Tailàndia).

Però a la capital també vam aprofitar per menjar els millors fideus amb porc rostit que hem provat mai al restaurant Nam Phu, tallar-nos el cabell (després de més de dos mesos intentant-ho sense aconseguir que talléssin el cabell curt a una noia!)...

...i gaudir d'un massatge-pallissa d'estil laosià que ens va fer veure com de fets pols tenim algunes parts del nostre cos...aiiiii Sergi si ens aniria bé una "pallissa" teva grinbergiana :)!! Així doncs ben "acicalats" i més frescos vam posar rumb a Vang Vieng, poble actualment fantasma, mundialment conegut pel tubbing o el que és el mateix llençar-se amb un flotador pel riu i beure molt...però la barreja de forts corrents i drogues va fer que molta gent no pogués sortir mai de la corrent del riu i per això molts dels antics negocis han tancat, però mai se sap on es pot trobar el paradís! I nosaltres l'hem trobat a l'altre costat del riu, travessant dos ponts fets de fusta i arribant ben bé a un altre món que a nosaltres ens ha recordat molt a Don Det, ritme tranquil, guesthouse a la vora de l'aigua i amb un jardí tropical espectacular (Maylin guesthouse per a qui li interessi)...què més podem demanar? Això sí, ahir vam fer una bona passejada de 15km enmig de muntanyes, rius i camps d'arròs per arribar al Blue Lagoon i a la cova de Tham Phu Kham, potser la més bonica que hem vist fins al moment, així que entre banys fresquets dins d'aigua blava, salts des de 5 metres d'alçada, descans a la vora del riu i pluja, molta pluja (els 7 Km de tornada els vam fer sota el monzó) han passat dos dies fantàstics al paradís.