#santicareta

Sense voler-ho massa, he anat canviant l’assistència a concerts i teatre nocturns a activitats culturals de migida. No descobreixo res de nou, ja ho sé, però és allò que et converteixes en mare i encara et resisteixes a acceptar aquests nous horaris “imposats”.

Però vaja, que per alegria meva i de tothom que s’animi a viure-ho, he descobert que ara als infants ja no els tracten d’idiotes, almenys pel que fa a una bona colla d’espectacles infantils. I és que aquest cap de setmana he superat els meus prejudicis cap a aquesta àrea d’activitat cultural i he arrossegat a filla i marit cap a l’Auditori per introduir-nos en aquest món desconegut per a nosaltres.

Ens hi hem estrenat amb el titulat “Sonets de joguina”, un viatge musical d’un molt bon company de promoció de l’Esmuc, en Santi Careta (director musical, arranjador, guitarres, banjo), que a més comparteix escenari amb el també amic Marcel·lí Bayer (saxo, clarinets, flautes i un llarg etc d’instruments i instrumentets), Laia Vallès (casiotones, teclats, acordió, harmònica i molts sons més) i la màgica actriu Anna Castells.

Després de superar el primer moment de vergonya aliena de veure com un ramat d’adults ens havíem de seure al terra, m’he relaxat i de seguida he entrat en la situació que ens plantejaven: ens trobem en un aeroport i a la pantalla d’informació de vols se’ns va anunciant els temes musicals que escoltarem. Oh, sorpresa! Quina gran selecció musical, tota ella podríem dir onírica, lírica, delicada... es tractava d’un viatge que partia de terres catalanes amb Mompou, paràvem a la França de Satie, Saint Saens, Debussy, Bizet; arribàvem fins al límit europeu amb Mendelssohn, Schumann, Chopin i Khatcaturian per finalment canviar de continent amb Villa-Lobos i retornar a casa amb algunes melodies populars. Totes elles, fantàsticament arranjades per en Santi.

Creieu-me si us dic que van ser 45 minuts de qualitat musical perfectament escenificats per una actriu que atreia l’atenció dels petits més crescudets. Res obvi, res exagerat, res per a idiotes. Ara una maleta per aquí, ara un gronxador per allà, ara un núvol que s’enlaire i pareix una flauta... Tot en un to suggerent que els menuts podien seguir i que els grans també hem gaudit.