#salobre

Terra d'adéus T'ho diria rimant decasíl·labs invictes Amidant amorosos alexandrins blancs T'escriuria Roser sense tu no sé viure o A pesar de betzèrries serem sempre amants Tu ja saps que t'estim Sense por ni futur potser ens calgui parlar amb un llenguatge agressiu d'aquest temps malgarbat de falsaris cabrons Com va dir el portuguès que en va escriure un xinxer Són ridícules totes les cartes d'amor i aquí hi sobren polítics de seny pesseter Prou Tristanys i Romeus prou Renés i Abelards El diari du un jove de divuit anys mort i han trobat a La Vall un vaixell amb haixix Jo no jug a ser progre ni em venc al poder Com va dir Saramago Silenci i treball Si m'aferr obsessiu a aquests mots insurgent és perquè tu ja ho saps no sóc jo si no escric i el més íntim exili és un vast sentiment Una empresa vol fer un camp de golf a Tirant no sé d'on trauran l'aigua i mil apartaments Ara acab de llegir Dublinesos de Joyce Prest serem souvenirs mohicans i estrangers