#preservacio

Quan parlem de preservació o conservació de documents, a la majoria ens passa pel cap el fet d’emmagatzemar d’una forma correcte, ordenada i  amb la intenció de poder-lo mantenir en el millor estat de conservació, durant el màxim temps possible.

La conservació actual passa per preservar de la manera tal i com l’acabem de definir, però a més vol aportar un valor afegit respecte el contingut original. D’aquesta manera comporta una revisió o ampliació de continguts originals, ja que aquest valor afegit permet tornar a comercialitzar el producte. 

El millor exemple per entendre això és “The Complete National Geographic” que és un disc dur amb  totes les edicions de la revista National Geographic des de 1888. Fins aquí podria ser un exemple de preservació digital tradicional, agafem les nostres revistes en format paper, les digitalitzem i les guardem en discs durs.  Però “The Complete National Geographic” no només és això, sinó que s’hi ha afegit un seguit de continguts que li aporten un valor afegit i una interessant sortida al mercat.   

El primer de tots és GeoBrowse, una aplicació que a través d’Internet et permet localitzar exactament el lloc en el qual s’ha realitzat qualsevol de les fotografies de National Geographic. Una gran eina per agències de viatges, zones turístiques, particulars, docència etc.

Una altra novetat que presenta són les “Readlists”, llistes dels millors articles de totes les edicions segons els propis periodistes, fotògrafs i especialistes de National Geographic, i  també et permet crear les teves pròpies llistes de millors articles.

Per arrodonir el producte també hi ha el llibre de 93 pàgines, “High Adventure: The Story of the National Geographic Society” sobre el funcionament I el desenvolupament de l’empresa National Geographic.

Per tant, aquí veiem un cas d’èxit del que seria el nou concepte de preservació digital. Conservar un material antic, actualitzar el format i sobretot crear nous continguts que complementin els ja existents. D’aquesta manera se li dóna un valor afegit, una sortida al mercat, que al cap i a la fi pot arribar a finançar la pròpia preservació. Va sortir al mercat a un mòdic preu de 79,99$  i ara ja es pot trobar per 69,99$, cosa que l’ha portat amb poc temps als milers de vendes.

Per començar a preservar les teves fotografies digitals visita www.pyramid.cat

El format digital permet crear i modificar continguts per tal d’allargar-los la vida útil i poder fer-los disponibles per a futures generacions, en el que és una nova necessitat de preservació digital.

Un bon exemple n’és la pel·lícula que millor representa la ciència ficció dels anys vuitanta i noranta, BladeRunner. Aquest film ja s’havia re-masteritzat amb anterioritat però els canvis no havien estat destacables.  En aquesta ocasió (11 de Desembre de 2007) s’ha posat al mercat una versió titulada “Blade Runner Montaje Final”. En aquesta nova versió la llista de canvis, millores i modificacions és llarguíssima. Un nou muntatge d’audio que passa de 2.0 a 5.1 amb una notable diferència. També s’ha re masteritzat de l’original de 35mm a 4k (cinema digital), i també s’ha fet amb els efectes especials. S’han modificat els principals errors coneguts del film original. Però la principal atracció d’aquesta nova entrega de la pel·lícula és el contingut addicional que hi ha als DVD’s.  Aquesta nova edició ha comportat 6 anys de feina, des de l’any 2000 al 2006, en els quals s’ha fet, la versió final de la pel·lícula amb totes les modificacions esmentades. La introducció i un audio comentari del director Ridley Scott, audio comentaris d'actors, guionistes, productors etc. Un documental de tot el procés,  nombroses entrevistes, i una reflexió del que ha significat la pel·lícula aquests 25 primers anys. També inclou la versió original de 1982, el primer muntatge del director del 1992, i tots els canvis catalogats, i comparats entre ells.

Tot aquest contingut basat en l’original ha donat feina a moltes persones durant sis anys, i a més ha proporcionat als cinèfils tota la informació i continguts que sol·licitaven. Aquesta versió definitiva que es posava a la venda com una edició limitada, es va esgotar en poc temps i ara mateix es pot comprar de segona mà a preus que ronden els 100€.

La era digital ha permès donar una nova vida a les creacions audiovisuals, amb la reedició d’obres, no només adaptant-les als nous formats de distribució i reproducció, sinó que també mitjançant l’actualització i la millora del contingut, aportant un valor afegit respecte l’original. Alhora representa una oportunitat de negoci, oferint nous continguts difícils d’aconseguir. Les creacions audiovisuals s’han de preservar digitalment.

Per començar a preservar les teves fotografies digitals visita www.pyramid.cat

Fins el dia d’avui en aquest bloc hem estat parlant i comentant històries i anècdotes, que giren a l’entorn de la preservació de la fotografia digital. En la majoria de casos acabàvem advertint sobre la fragilitat del contingut digital i la importància de la seva preservació.  Si durant aquests dos mesos del bloc només parlem de la fragilitat o dels defectes del sistema digital, algú pot arribar pensar que el sistema digital no està prou desenvolupat, i valdria la pena continuar amb un sistema analògic per evitar pèrdua d’informació. Per això en aquest post, l’únic que vull fer és destacar virtuts i facilitats del sistema digital.

Ara ja fa un parell d’anys vaig visitar la ciutat italiana de Milà. Una de les meves intencions era visitar el quadre “El Sant Sopar” de Leonardo Da Vinci.  Un cop al modest convent de  Santa Maria delle Grazie, em van informar que per poder veure el quadre s’havia de demanar hora amb un parell de mesos d’antelació. No passava res, els dies anteriors al viatge havia  estat observant diverses vegades el quadre través d’Internet.

Fa uns dies vaig entrar a la biblioteca digital de la “British Library” i a banda de poder veure les obres que tenen exposades, també han digitalitzat documents que normalment estan fora de consulta. Es poden veure diversos arxius històrics molt interessants, com ara esbossos de la llibreta de Leonardo da Vinci, el primer llibre que es va imprimir i molts altres documents.

Des del punt de vista, històric, cultural, d’investigació, que aquests arxius per la gran majoria de la gent siguin accessibles des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet és un avenç impagable. Actualment pot ser de gran utilitat per estudiants, doctorands, escriptors, periodistes i curiosos. No cal dir que intentar visualitzar els originals d’aquests documents és pràcticament impossible, seria molt més senzill veure “El Sant Sopar”.

Aquesta és una de les mil possibilitats que ofereix la tecnologia digital. Per això s’ha de treballar per facilitar la seva conservació i continuar gaudint de coses inimaginables fa pocs anys. Per aquelles persones que de moment volen començar a preservar les seves fotografies digitals. www.pyramid.cat

Per visualitzar la “British Library” en format digital:

El mètode principal per documentar l’art rupestre és la fotografia a color. Actualment els arxius d’art rupestre i les col·leccions privades de tot el món contenen milions d’imatges. El cost de tornar a recopilar totes les imatges rupestres del món en un mateix lloc, seria de cents de milions d’euros. Les reproduccions actuals estan destinades tard o d’hora a la degradació i posterior extinció. Per tant avui dia l’art rupestre es troba en un oxímoron: el volem preservar, però el sistema de preservació té menys longevitat que el propi art. D’aquesta manera s’ha preservat l’art rupestre mundial amb el cost que això comporta, però el format de fotografia digital usat per preservar-lo, es degradarà i serà irrecuperable molts anys abans que el propi art rupestre desaparegui. Caldrà tornar a fotografiar tot l’art rupestre mundial? O pot ser ens haurem de dedicar a preservar la pròpia fotografia digital? L’inici de la solució la  trobaràs a www.pyramid.cat

  Inspirat en el text de Robert G. Bednarik.

"La Calibración Computarizada a Color en las Fotografías de Arte Rupestre".