La vida en verso parece que duela menos, parece más bonita.

CONVERSACIÓN FILOSÓFICO-POÉTICA: ANNA BOU JORBA Y RICARDO ESPINOZA LOLAS.

No hi ha domini en les estrelles que sotgen els meus dies. Sense remordiments visc esperant trobar aquella única paraula, que no hagi estat llençada encara, entre tantes de més belles. Perdudes enmig de la sang i les mentides

M'he anat perdent a poc a poc. Ja no em conec les mans, els peus. Visc en una casa de tants anys com si, sense voler s'haguès desprès de mi. I jo fos un fantasma, arribat de lluny, que s'hi mogués  amb placidesa. Em rodegen plantes i flors; roses vermelles comm sang i les fulles verdes i lluents de les camèlies. I el record vivíssim dels teus llavis  damunt la pell. I em pregunto si aquesta casa on em trobo i aquests ulls amb què m'ho miro tot, són meus