#parelles

Oct 29th 1991 #FatesWarning released the album "Parallels" #EyeToEye #PointOfView #WeOnlySayGoodbye #LifeInStillWater #ProgressiveMetal

Did you know...

Des de les assignatures de GITIC i COED se’ns va demanar que per parelles realitzessim una presentació oral de 8 minuts sobre el tema que vulguessim relacionat amb Catalunya. La Marta Serra i jo vam decidir fer el treball sobre la dansa a Catalunya. Vam utilitzar com a suport visual una presentació de Power Point, que inclou text i imatges. 

A més a més amb el Movie Maker vam fer un vídeo en què nosaltres mateixes sortiem ballant els diferents estils que haviem explicat durant la presentació. 

Ens va agradar fer aquest treball ja que el vam fer sobre un tema que ens apassiona, la dansa, i vam poder compartir la nostra experiència personal amb la resta de companys. 

Aquí enganxo la primera i la última diapositiva de la nostra presentació:

A continuació, us deixo publicat l’enllaç d’una endevinalla.

Se’ns demanava buscar o crear una endevinalla i, a partir del text, crear un vídeo que ajudés a endevinar-la.

És un treball que hem fet en parelles i l’objectiu principal de l’activitat era que aprenguéssim a utilitzar l’editor de vídeos del Youtube. 

La meva parella ha estat la Júlia Collazos.

M’expliquen una història, un conte, que m’encanta. La porció d’història d’una parella que componen el noi, que ja té cap a 40 anys, simpàtic i amb les seves manies, més o menys com tothom, i la noia, de 37-38 anys, adient, bona persona, afectuosa, un poc gelosa, somnis de tendresa. Aproximadament tot llisca, sembla, entre ells dos. Tot llisca fins que arriba aquell dia que l’aparició del que…

" … i no deixar-se arrossegar per la inèrcia de la pressa. Per no passar indiferents pel nostre entorn, per poder fixar-hi la mirada, per detenir-nos en la multitud d’elements que la ciutat ens ofereix, per circular per la ciutat amb plena legitimitat, amb la calma necessària, amb tot el dret a la ciutat, dret a passejar, deambular, pensar, llegir, saber, jugar, descansar, divertir-se, intercanviar, comprar, discutir i pactar". (Rosa, 2012: 53).

L’Espanya Industrial té molts racons. Per les nits és refugi de persones sensellaristes, que de dia vaguen discretament pels voltants, sense fer massa soroll, sense cridar massa l’atenció. Saben les normatives…

I per les tardes, s’omple de mares, pares, avis i infants. I també és refugi i esbarjo de joves adolescents. Uns arriben caminant, d’altres amb bicicleta, d’altres amb l’skate. Les noies solen passejar tranquil·lament tot sovint en parelles, o màxim en petits grups, mentre es fan les seves confidències. També solen seure a les grades, als indrets més discrets per a continuar xerrant de les seves coses.

Avui he vist a les grades un grupet de 2 nois amb skate i 1 noia. Cadascú estava amb el seu mòbil, jugant o xatejant, a saber, junts però separats, aprop però lluny…

Curiosament és observable que les noies, són més de passejar i els nois, a vegades passegen, però solen fer alguna activitat més física: BMX, bicicleta, salts, corda fluixa, skate, bàsquet, tennis taula, xutar pilota, frontó…

Sembla que hi ha coses que no canvien massa, tot i l’educació mixta, tot i la suposada educació amb la mirada posada en la igualtat, en la no identificació amb determinats rols, amb la perspectiva de gènere.

Aquest treball d’observació que he fet al parc és ínfim, diminut, minúscul, només és una petita mostra. Però et fa quedar amb la sensació (o casi amb la certesa) de que als nois els hi agraden molt les activitats físiques, i què, a ser possible, prefereixen fer-les en llocs no reglats i organitzats per adults. I també et fa pensar, que les noies són més tranquil·les i reflexives, i que en cas de fer activitats físiques, prefereixen fer-les de manera reglada, en grups més grans i organitzades per adults.

De tota manera, això no ha de ser ni bo, ni dolent, com diu Antonio Rosa:

L’espai públic com a lloc de contacte, de reunió i interrelació a la ciutat. La trobada amb l’Altre (la ciutat com a representació de la cultura d’època) i la de l’altre, amb els ciutadans i ciutadanes que alhora són iguals i diferents: igual en relació als seus drets i deures i diferent en relació a les seves estètiques, costums, ideologies, etc. (Rosa, 2012: 55).

"En la búsqueda por el reconocimiento que no obtienen en otros espacios de socialización (familia, escuela, equipamientos públicos, etc.) la calle deviene el lugar más apropiado. Los jóvenes se sentirán reconocidos si pueden ser vistos y construirse simbólicamente de forma satisfactoria, en relación a ella. Entonces les resultará un “refugio”, y sus pautas, sus normas y los significados que elaboren sobre si mismos, tendrán relación con lo que pase en esa calle en la que son alguien”. (Camallonga, 2014: 36).