#orgullbcn

[El sol·lapament d’informació que mata les reflexions]

Porto vint-i-quatre hores, quasi sense pausa, rebent el bombardeig informatiu al voltant del què ha passat a casa meva: els atemptats a Catalunya. De mena sóc interessat en saber que passa al món, però aquest cop, per motius evidents, encara he sabut més coses, detalls i perquès. Massa.

Ahir vaig viure quelcom que no havia viscut mai. Potser és perquè ens ha tocat de prop, potser és perquè tot el meu entorn proper hi estava involucrat, no ho sé, però el cas és que hem estat sobreexposats a detalls i perquès. Massa. Mai abans havia sabut tantes coses sobre un fet noticiable. Mai. Abans que televisions, ràdios o agències fessin ressó de cadascun dels nous detalls que anaven arribant, jo ja feia diversos quarts d’hora que els havia pogut consumir a través de les xarxes socials. Tots havíem rebut els vídeos, cruents i explícits, o escoltat els àudios, esgarrifants i histèrics, abans que la gent que es dedica a això, els periodistes, tinguéssin temps de processar-los i mostrar-nos-els. Reconec, com la majoria de nosaltres, haver pres el botó “reenviar” en algun dels casos. La morbositat a voltes ho guanya tot, però ahir ens vam passar. Abans que les fonts oficials ho confirméssin, tots sabíem xifres de ferits i morts, sabíem on s’estaven succeïnt les operacions policials a temps real o, fins i tot, sabíem la matrícula de la segona furgoneta o com vestia el conductor. Massa detalls.

La curiositat és innata a l’existència, però també hauria de ser-ho la humanitat. Ahir, dins la vòragine informativa, l’esperit curiós va deshumanitzar-ho tot. La immediatesa va matar la sensibilitat. Com algú pot estar filmant els cossos tirats per terra en comptes d’assistint-los? Com algú pot estar compartint dades sense plantejar-se que poden estar entorpint la tasca policial? Evidentment, ningú ho fa de mala fé, ni amb mala intenció, però la immediatesa informativa ens deshumanitza.  Som cada cop més interconnectats a través de les xarxes, cada cop hi ha menys fronteres, però cada vegada som més individuals deshumans dins de la col·lectivitat. La informació corre fins al lloc més remot, però precisament aquesta velocitat i sol·lapament d’un detall amb l’anterior són els que maten el temps per reflexionar sobre el que rebem. Corre, viu ràpid, no et plantegis res. 

Internet és una gran eina, les xarxes un instrument transformador mundial. Tenim la oportunitat de viure en la era revolucionària més gran que mai ha existit. Canviar més coses que mai. Està en les nostres mans evitar el soroll de fora per frenar, alçar el cap i transformar. Frenar. Alçar el cap. Transformar.