Observeu la capçalera. Què s’hi veu? Quins símbol apareixen? Com és la banda sonora?
A la capçalera es veu, en blanc i negre, el títol sencer del NO-DO (Noticiario y documentales cinematográficos) junt amb un “presenta:”, per que el públic sapigués allò que estaven veient. De fons hi poden haver moltes coses, però una de les més prominents és la bandera espanyola de l’època, amb l’àliga imperial com a representació del franquisme de l’època. La banda sonora intenta captivar el públic i glorificar les ètiques pobres de l’Espanya de l’època.
2. Estructura: com està dividit el noticiari? Té seccions? Anoteu les notícies que hi apareixen i la seva durada.
Cada NO-DO és diferent, però la majoria d’ells segueix una estructura bastant marcada. Primer es fa la introducció, i després es passa als diferents apartats. Es dóna ènfasi i durada a notícies de poca importància per que el poble es centri en aquestes i que no pensi en coses més importants, com el feixisme que hi havia a Espanya. Les notícies més destacades eren les dels esports, toros, festes…
3. Comenteu la veu en off. Valoreu el to, l’estil i el vocabulari utilitzat.
Aquesta veu en off és una d’home que parla amb emoció sobre la seva pàtria espanyola. Té un to amb l’intenció d’adoctrinar a les persones que veuen el NO-DO amb el que ell diu. Té un estil emocionat i més aviat arcaic, a l’igual que el seu vocabulari. Utilitza paraules que ara només s’utilitzarien en broma, com “camarada”.
4. Analitzeu el pes dels següents temes: esports, toros, festes i folklore, exèrcit i desfilades militars.
Tots aquests són temes als que se’ls dóna molta importància. Això és perquè són part de la cultura espanyola retrògrada, allò que el franquisme pretén exaltar. Ho fan, parlant molt i molt bé de tots aquests temes. Evadeixen els que realment importen, com ara els assassinats i la opressió causats pel franquisme.
5. Per què creieu que tenien tant d’espai les notícies curioses?
Perquè així passaven l’estona sense parlar ni informar sobre els temes que urgien més, com la política o l’estat del país. Es parlava molt sobre les curiositats perquè allò més rellevant havia de ser ofuscat o el poble sabria massa i no viuria en la mentida.
6. Com tracten els NO-DOs estudiats la figura del dictador, Francisco Franco? Què es diu d’ell? Com apareix, qui l’acompanya habitualment? Quina imatge se’ns transmet d’ell?
Franco és tractat com a un home no només decent sinó que també venerable, aquell qui ha de salvar Espanya i presidir-la per dur-la a la dignitat. És exaltat a l’igual que els costums espanyols. De vegades anava acompanyat de gent quasi de la seva importància de cara a Espanya, com membres de la seva família. Se’ns fa pensar que és perfecte i genial, quan la realitat dista completament d’això.
7. Quina visió donen de l’Espanya d’aquells anys?
Donen una visió d’Espanya com si fos venerable i perfecte. L’exalten a més no poder, fent-la l’ideal de nació. Part del poble, de tant veure-ho i escoltar-ho, s’ho va acabar creient, encara que en realitat no era més que una nació retrògrada i sense cap tipus d’ètica.
8. Què en penseu del lema del noticiari: El mundo entero al alcance de los españoles? Penseu que les persones que miraven el NO-DO se n’assabentaven del que passava al món?
Em penso que és una manera de posar-ho molt generosa, ja que només s’ensenyava el món que volien ensenyar. Ja que el No-Do era moderat per la dictadura franquista, les persones que el miraven només s’assabentaven d’allò que la dictadura volia que s’assabentessin. És a dir, tenien una versió completament tergiversada d’allò que realment estava passant.
9. Quines diferències i similituds hi veieu en els telenotícies d’avui?
D’una manera o altre, són similars. Les diferències pesen més, ja que els telenotícies d’avui donen una visió menys alterada dels fets. Tot es segueix retransmetent de la manera en què la cadena vol, però molt més lleugerament de com es feia a les èpoques del franquisme. Hi ha quelcom practicat tant al No-Do com als telenotícies actuals que és emprar notícies sense importància per tapar allò que realment importa. Al No-Do es practicava molt més, però avui dia segueix passant.
10. Finalment, pregunteu als vostres avis sobre el No-Do: Quin record en tenen? Quina importància creuen que tenia des del punt de vista informatiu?
He fet aquesta pregunta a la meva àvia materna. S’ha de tenir en compte que, en les seves èpoques, era de la falange, així que les seves respostes són d’un caire afí (mínimament) a aquesta.
Opina que, encara que el NO-DO estigués a favor del règim, tenia un valor informatiu important, ja que en aquelles èpoques no hi havia televisió i només era a través d’allà que es podien enterar de l’actualitat mundial. Només hi havia notícies bones i això li agradava, cosa que m’ha impactat. Respon que així no s’amargaven la vida amb les desgràcies de la gent, que ja en tenien suficient amb les seves pròpies. Opina que el NO-DO era bo i tenia un impacte positiu a la societat.
Després, he preguntat a la meva àvia i avi paterns. Ells eren de Catalunya i no estaven a favor del règim, així que les seves idees són diferents. Encara que la meva àvia el veia com a útil perquè els explicaven coses, també té clar que era propaganda del règim i de la dictadura, així que s’havia de saber interpretar la informació de manera adequada. El meu avi el veia com a negatiu, ja que era només adoctrinament en el franquisme i la dictadura. Només es parlava d’aquests, i mai no es deien les coses dolentes - és a dir, tergiversaven allò que importava per mostrar allò que volien mostrar. Pensa que era positiu per a la gent inculta, ja que no tenia els coneixements suficients per posar-s’hi en contra, i negatiu per la gent culta, que s’adonava que no duia res de bo.
